Indonèsia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el vice president.<ref > el vicepresident.<ref
m Corregit: portugesos > portuguesos
Línia 167:
Des del segle VII dC, el poderós regne naval [[Srivijaya]] florí com a resultat del comerç i les influències del [[hinduisme]] i el [[budisme]] que aquest portà.<ref>Taylor (2003), pages 22–26; Ricklefs (1991), page 3</ref> Entre els segles VIII i X dC, les dinasties agrícoles budista de [[Saliendra]] i hinduista de [[Mataram]] prosperaren i declinaren a Java, deixant grands monuments religiosos com ara el [[Borobudur]] i el [[Prambanan]]. El regne hinduista de [[Majapahit]] es creà a l'est de Java en el segle XIII, i sota [[Gajah Mada]], la seva influència s'estengué més enllà d'Indonèsia; aquest període és conegut com l'"Era Daurada" de la història indonèsia.<ref>{{ref-publicació |article=The next great empire |autor=Peter Lewis |publicació=Futures |volum=14 |exemplar=1 |any=1982 |pàgines=47–61 |doi=10.1016/0016-3287(82)90071-4}}</ref>
[[Fitxer:Java-Map.jpg|thumb|left|Mapa neerlandès d'Indonèsia]]
Tot i que les mercaders musulmans viatjaren al [[Sud-est asiàtic]] al començament de l'era islàmica, les primeres evidències de poblacions islàmiques a Indonèsia daten del segle XIII a la regió septentrional de [[Sumatra]].<ref>Ricklefs (1991), pages 3 to 14</ref> Altres àrees indonèsies gradualment adoptaren l'islam, i aquest es convertí en la religió dominant a Java i Sumatra a finals del segle XVI. L'islam es mesclà amb les influències religioses i culturals ja existents, la qual cosa formà una pràctica diferenciada de l'islam a Indonèsia, en especial a Java.<ref>Ricklefs (1991), pages 12–14</ref> Els primers europeus arribaren a Indonèsia el 1512, quan els mercaders portugesosportuguesos, encapçalats per [[Francisco Serrão]], provaren de monopolitzar les fonts de [[nou moscada]], [[clavel d'espècia]] i [[cubeba]] a les [[illes Maluku]].<ref name="RICKLEFSp24">{{ref-llibre |cognom=Ricklefs |nom=M.C|títol=A History of Modern Indonesia Since c.1300, second edition |editorial=MacMillan |any=1993 |lloc=London |pàgines=p.22–24 |isbn= 0-333-57689-6}} </ref> Els seguiren els mercaders neerlandesos i britànics. El 1602 els neerlandesos establiren la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], i es convertí en la potència europea dominant a l'àrea. Després de la seva fallida, la companyia es dissolgué el 1800, i el govern dels [[Països Baixos]] hi establí les [[Índies Orientals Neerlandeses]], com a colònia nacionalitzada.<ref name="RICKLEFSp24">Ricklefs (1991), page 24 </ref>
 
Durant la major part del període colonial indonesi, el control neerlandès sobre aquest territoris era tènue, només a principis del segle XX el domini neerlandès s'estengué per cobrir les àrees dins les fronteres actuals d'Indonèsia. La [[invasió japonesa a Indonèsia|invasió japonesa]] i l'ocupació subsegüent, durant la [[Segona Guerra Mundial]], donaren fi al govern neerlandès,<ref>{{ref-publicació |article=Dutch Attitudes towards Colonial Empires, Indigenous Cultures, and Slaves |publicació=Eighteenth-Century Studies |volum=31 |exemplar=3 |autor=Gert Oostindie and Bert Paasman |pàgines=349–355 |any=1998 |url=http://muse.jhu.edu/journals/eighteenth-century_studies/v031/31.3oostindie.html |doi=10.1353/ecs.1998.0021}}; {{ref-llibre |cognom=Ricklefs |nom=M.C. |títol =History of Modern Indonesia Since c.1300, second edition |editorial=MacMillan |any=1993 |lloc=London |pàgines= |isbn=0-333-57689-6}}</ref> i encoratjaren el moviment independentista indonesia que havia estat suprimit anteriorment. Dos dies després de la rendició del Japó el 1945, [[Sukarno]] un líder nacionalista influent, declarà la independència de la nació ([[Revolució Nacional Indonèsia]]) i en fou designat president.<ref>{{ref-publicació |article=Indonesia |autor=H. J. Van Mook |enllaçautor=Hubertus Johannes van Mook |publicació=Royal Institute of International Affairs |any=1949 |volum=25 |exemplar=3 |url=http://links.jstor.org/sici?sici=0020-5850%28194907%2925%3A3%3C274%3AI%3E2.0.CO%3B2-P |pàgines=274–285}}</ref><ref>{{ref-publicació |article=Independence the Issue |publicació=Far Eastern Survey |autor=Charles Bidien |volum=14 |exemplar=24 |url=http://links.jstor.org/sici?sici=0362-8949%2819451205%2914%3A24%3C345%3AITI%3E2.0.CO%3B2-S|pàgines=345–348 |data=5 desembre 1945 |doi=10.1525/as.1945.14.24.01p17062}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom =Taylor|nom =Jean Gelman|títol =Indonesia: Peoples and History|editorial =Yale University Press|any =2003|lloc =|pàgines =325|isbn = 0-300-10518-5 }}</ref><ref>Reid (1973), page 30</ref> Els Països Baixos provaren de reinstaruar el seu govern; la lluita armada i diplomàtica subsegüent acabà el desembre de 1949, quan, atesa la pressió internacional, els Països Baixos reconegueren formalment la independència indonèsia,<ref>{{ref-publicació |article=Independence the Issue |publicació=Far Eastern Survey |autor=Charles Bidien |volum=14 |exemplar=24 |url=http://links.jstor.org/sici?sici=0362-8949%2819451205%2914%3A24%3C345%3AITI%3E2.0.CO%3B2-S|pàgines=345–348 |data=5 desembre 1945 |doi=10.1525/as.1945.14.24.01p17062}}; {{ref-web |url=http://www.globalsecurity.org/military/world/war/indo-inde.htm | títol = Indonesian War of Independence" | consulta = 2006-12-11 | editor = GlobalSecurity.org |obra=Military}}</ref> amb l'excepció del territori neerlandès de la [[Nova Guinea Oriental]], la qual fou incorporada al territori indonesi després de l'[[Acord de Nova York]] de 1962 i l'[[Acta de l'Elecció Lliure]] de les [[Nacions Unides]].