'''Càlcul de quantitat''' és el mètode formal per descriure les relacions matemàtiques entre [[Magnitud física|quantitats físiques]] ''abstractes.''<ref name="deBoer">{{Plantilla:Citation|title = On the History of Quantity Calculus and the International System|first = J.|last = de Boer|year = 1995|journal = [[Metrologia]]|volume = 31|issue = 6|pages = 405–429|doi = 10.1088/0026-1394/31/6/001|bibcode = 1995Metro..31..405D}}</ref> (Aquí el càlcul de terme hauria de ser entès en el seu sentit més ample de "un sistema de computació," més que en el sentit de [[càlcul diferencial]] i ''càlcul'' integral.) Les seves arrels poden ser traçades al concepte de [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Fourier]] d'anàlisi dimensional (1822).<ref>{{Plantilla:Citation|last = Fourier|first = Joseph|authorlink = Joseph Fourier|title = Théorie analytique de la chaleur|year = 1822}}</ref> L'axioma bàsic de càlcul de quantitat és [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] descripció d'una quantitat física com el [[Producte (matemàtiques)|producte]] d'un "valor numèric" i una "quantitat de referència" (i.e. una "quantitat d'unitat" o una "unitat de mida").<ref>{{Plantilla:Citation|last = Maxwell|first = J. C.|authorlink = James Clerk Maxwell|title = A Treatise on Electricity and Magnetism|url = http://www.archive.org/details/electricandmagne01maxwrich|location = Oxford|publisher = Oxford University Press|year = 1873}}</ref> De Boer summarized La multiplicació, divisió, addició, associació i commutation regles de càlcul de quantitat i va proposar que una axiomatizació plena ha encara per ser completat.<ref name="deBoer">{{Plantilla:Citation|title = On the History of Quantity Calculus and the International System|first = J.|last = de Boer|year = 1995|journal = [[Metrologia]]|volume = 31|issue = 6|pages = 405–429|doi = 10.1088/0026-1394/31/6/001|bibcode = 1995Metro..31..405D}}</ref>
Les mides s'expressen com productes d'un valor numèric amb un símbol símbol de la unitat, per exemple "12.7 m". A diferència de l'àlgebra, el símbol de la unitat representa una quantitat mesurable, tal com p.e.: un metre, no una variable algebraica.
Unes necessitats de distinció prudents per ser fet entre quantitats abstractes i quantitats mesurables. La multiplicació i regles de divisió de càlcul de quantitat són aplicades a les [[Unitat bàsica del SI|unitats de base del SI]] (que són quantitats mesurables) per definir [[Unitats derivades del SI]], incloent [[Magnitud adimensional|Magnituds adimensionals]] va derivar unitats, com el [[radian]] (rad) i [[Estereoradian|estereoradian]] (sr) quins són útils per claredat, tot i que són ambdós algebraicament igual a 1. Per això hi ha algun desacord aproximadament si és significatiu de multiplicar o dividir unitats. Emerson suggereix que si les unitats d'una quantitat són algebraicament simplificat, llavors ja no són unitats d'aquella quantitat.<ref name="Emerson">{{Plantilla:Citation|title = On quantity calculus and units of measurement|url = http://iopscience.iop.org/0026-1394/45/2/002|first = W.H.|last = Emerson|year = 2008|journal = [[Metrologia]]|volume = 45|issue = 2|pages = 134–138|doi = 10.1088/0026-1394/45/2/002|bibcode = 2008Metro..45..134E}}</ref> Johansson proposa que hi ha lògic flaws en l'aplicació de càlcul de quantitat, i que el tan-cridat dimensionless les quantitats haurien de ser enteses tan "unitless quantitats".<ref name="Johansson">{{Plantilla:Citation|title = Metrological thinking needs the notions of ''parametric'' quantities, units and dimensions|url = http://iopscience.iop.org/0026-1394/47/3/012/|first = I.|last = Johansson|year = 2010|journal = [[Metrologia]]|volume = 47|issue = 3|pages = 219–230|bibcode = 2010Metro..47..219J|doi = 10.1088/0026-1394/47/3/012}}</ref>
Com per utilitzar càlcul de quantitat per conversió d'unitat i mantenint tack de les unitats en manipulacions algebraiques és explicada en el handbook en Quantitats, Unitats i Símbols dins Fisicoquímica.
