Guerra russo-turca (1710-1711): diferència entre les revisions

Pere el Gran pretenia atacar [[Istanbul]], creuant territori polonès, per després marxar sobre Moldàvia i [[Bulgària]]. L'avanç rus es va veure obstaculitzat pels atacs cosacs i [[tàtar]]s, que s'havien aliat el 5 de febrer de 1711, i que dificultaren en extrem l'aprovisionament dels russos. El 24 de maig els otomans partiren d'Istanbul i el dia 1 de juny els russos creuaren el Prut. El 20 de juliol s'inicià la [[Batalla de Stănileşti]]. Els otomans reforçats amb tàtars, cosacs i polonesos (total 120.000 homes i 400 canons) eren superiors als russos (40.000 homes a peu, 14.000 a cavall, i 122 canons) que a més anaven curts de queviures, ja que el príncep de Moldàvia [[Demetri Cantemir]] (1673-1723), que els havia de subministrar en virtut d'un tractat secret, no va poder complir per les males collites ocasionades per una sequera i una plaga de llagosta. Les forces russes van ser assetjades i el tsar Pere, que estava amb l'exèrcit, comprenent que serien aniquilades, va demanar un armistici i la pau.