Pla Macià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Planejament urbanístic usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
[[Fitxer:Casa Bloc.JPG|thumb|250px|[[Casa Bloc]] (1932-1936), de [[Josep Lluís Sert]], [[Josep Torres Clavé]] i [[Joan Baptista Subirana]].]]
El Pla Macià va ser presentat en una exposició titulada ''La Nova Barcelona'', celebrada en el subsòl de la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]] i inaugurada l'11 de juny de 1934. Aquí es van presentar diversos plànols tant de projectes urbanístics ja existents a la ciutat com de les noves propostes pensades per a la futura Barcelona. La nova urbs estava pensada com una capital política i administrativa, de caràcter obrer i funcional, que s'estructuraria en diverses àrees: una zona residencial, una altra financera i industrial, una altra cívica i de serveis, i una altra lúdica, que comprenia els parcs i jardins i les platges; també s'estudiaven detingudament els enllaços i les comunicacions i transports. L'eix vertebrador seria la Gran Via, una franja de 600 m d'ample que aniria des del [[Llobregat]] fins al [[Besòs]]. També es potenciaven l'avinguda Meridiana i la del Paral·lel, que convergirien en el [[Port de Barcelona|port]], on se situaria una ''[[Central business district|city]]'' o centre de negocis, desplaçant les instal·lacions portuàries a la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]]. Per a la zona residencial proposaven la creació de mòduls de 400 x 400 m —equivalents a nou illes de l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]]— amb grans conjunts d'habitatges i equipaments socials. L'àrea d'esplai estava ideada a través d'espais verds situats en aquests mòduls residencials i en una gran franja de terreny a la zona litoral, entre [[la Barceloneta]] i el [[Poblenou]], així com la creació d'un vast complex destinat a l'oci anomenat Ciutat de Repòs i Vacances, que se situaria a les platges de [[Viladecans]], [[Gavà]] i [[Castelldefels]].{{sfn|Roig|1995|p=210-211}}
El Pla no es va materialitzar per dissensions polítiques i l'esclat de la Guerra Civil, tot i que es van fer alguns intents de portar-ho a la pràctica, encara que fos parcialment: així, el 1933 es va crear la Cooperativa Popular La Ciutat de Repòs i de Vacances, que agrupava a unes 600 associacions de tota [[Catalunya]] interessades en el projecte; l'objectiu fonamental era aconseguir la municipalització del terreny d'uns 8 km de costa pensat per a la ubicació del centre lúdic, però el decret d'expropiació no va arribar i la idea va quedar definitivament aparcada amb l'inici de la Guerra Civil.{{sfn|Montaner|2005|p=78-79}} D'altra banda, l'única realització material vinculada indirectament al projecte va ser la construcció de la [[Casa Bloc]] (1932-1936), dissenyada per Sert, [[Josep Torres Clavé]] i [[Joan Baptista Subirana]], un bloc de cases de classe obrera amb equipaments socials que pretenia ser el model a desenvolupar a la ciutat; basada en el projecte d'habitatges ''à redent'' de Le Corbusier (1922), és un conjunt en forma de S, de blocs llargs i estrets amb estructura metàl·lica de dues crugies, amb accessos als habitatges a través de corredors coberts.{{sfn|Pla|2007|p=134}}
| |||