Noucentisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 67:
Segons el lema de [[Jaume Serra i Húnter]], més que pels somnis mediterranis, els noucentistes van emmarcar el seu programa en dos principis pràctics: [[higiene]] i [[cultura]].<ref name="gencat1306">{{citar ref |títol =El noucentisme en la filosofia a Catalunya |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=67501277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=67501277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9bb45ef481378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juny 2013 }}</ref>
Entre el 1906 i el 1936, el Noucentisme no tan sols va produir una estètica, més o menys [[Platonisme|platonitzant]], sinó un ideal civil i de servei. Serra i Húnter ho va definir com a ''fer cultura per a tothom''. En aquest sentit, la culminació del Noucentisme pot situar-se en la integració política a [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]] del bo i millor de la intel·lectualitat catalana. En una carta a [[Francesc Macià]] del 24 d'octubre de 1932, afirma: «No portem dins de nosaltres cap pretensió ni cap ambició. No tenim altre desig que el de servir de la millor manera que puguem i qualsevol que sigui el lloc que se'ns assenyali, l'alt ideal que posa claror a la nostra vida.»<ref name="gencat1306"/>
== Referències ==
| |||