Babilònia (ciutat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.10.233.160 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot)
canvis ortogràfics i sintàctics
Línia 1:
[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg|thumb|350px|Babilim i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC]]
'''Babilim''' (sumeri Kadingirra, biblíca '''Babel''', en català '''Babilònia''') és el nom [[accadi]] (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de [[Sumer]], capital de l'estat de [[Babilònia]], a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] (actualment [[Iraq]]). Ja existia vers el 2300 aC. Fou una ciutat estat-Estat vinculada ala diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir a independent el [[1894 aC]]. El cap local '''Sumuabum''' es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de [[Sippar]]. Més tard cap al [[1860 aC]] va conquerir [[Kish]]. No va ser fins al regnat d'[[Hammurabi]] que va agafar un gran poder. Per a la seva història com a Imperi vegeu [[Babilònia]].
 
== Babilim (Babilònia) després de la conquesta persa ==
Línia 11:
El [[127 aC]] els parts van ocupar la ciutat i la seva gent fou venuda com esclaus o enviats a Mèdia. Molts temples foren incendiats així com la major part de la ciutat. El [[36 aC]] hi vivien un cert nombre de jueus i quan el gran pontífex Hircani fou alliberat pel rei part Fraates, va anar a viure a la ciutat.
 
En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. [[Estrabó]] l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre ells molts jueus, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada alen intentar-ho.
 
Llucià de Samosata, durant el regnat de [[Marc Aureli]], diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al segle III Eusebi de Cesarea fa esment de que el poble de les rodalies de Babilònia va deixar buida la regió quela qual va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el [[412]] que la terra s'havia tornat pantanosa i Teodoret el [[460]] diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'[[Eufrates]] havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. Procopi de Gaza al segle VI parla de Babilònia com d'una ciutat destruïda molt de temps abans.
 
Ibn Hawkal el [[917]] esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. [[Benjamí de Tudela]] ihi va ser el segle XII i confirma que no es trobaven rastres de cap edificació monumental i que només escorpins i serps poblaven les ruïnes.
 
==Ruïnes ==