Claudi Ametlla i Coll: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
| data de naixement = {{Data de naixement|1883|5|22}}
| lloc de naixement =[[Sarral]]
| data de mort =
| lloc de mort = [[Barcelona]]
| càrrec = [[Governador civil]] de [[província de Barcelona|Barcelona]]
Línia 35:
| notes =
}}
'''Claudi Ametlla i Coll''' ([[Sarral]], [[22 de maig]] de [[1883]] – [[Barcelona]], [[8 d'octubre]] de [[1968]]) fou [[periodista]] i [[polític]] [[catalans|català]].<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 38</ref>{{sfn|Safont|2012|p=137}}
== Biografia ==
Línia 46:
Més endavant va militar a [[Acció Catalana Republicana]] (ACR), escrivint des de llavors a ''[[La Publicitat]]''. Amb la proclamació de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], Claudi Ametlla va esdevenir [[Govern civil|governador civil]] de [[Girona]] (1932) i de [[Barcelona]] (1933), i a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] resultà elegit [[diputat]] a Corts per ACR com a integrant del [[Front d'Esquerres de Catalunya]].<ref name="Diccionari" /> Amb 261.135 vots, fou el segon candidat més votat després de [[Lluís Nicolau i d'Olwer]].{{Sfn|Safont|any = 2012|p = 145}}
El 14 d'agost de 1936 es va exiliar a França a causa de les amenaces de la [[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]] i el temor per la seva vida.{{Sfn|Safont|any = 2012|p = 146}} Allí seria acollit per l'Agència Havas. Després de la [[Guerra civil espanyola|guerra]], s'instal·là a [[Perpinyà]], on fou un dels fundadors del Grup d'Estudis Polítics i de la seva revista ''[[Quaderns polítics, econòmics i socials]]'', on va redactar entre 1945 i 1947.<ref name="Diccionari" /> Ametlla va participar en les sessions de les Corts de la [[República espanyola en l'exili]] i va ser ponent de governació del consell assessor de la presidència de la [[Generalitat de Catalunya]].{{Sfn|Safont|any = 2012|p = 146}} Quan va tornar a Barcelona l'any 1948 va participar de les reunions clandestines que caracteritzaren la política catalana d'aquell temps, esdevenint el president del [[Consell de Forces Democràtiques de Catalunya]] el 1958, acabat de constituir i que també se l'anomenà «Comitè Ametlla».{{Sfn|Safont|any = 2012|p = 147}} En aquesta línia, també fou l'encarregat de convidar, en nom de [[José María Gil-Robles y Quiñones|José María Gil-Robles]], els representants catalans al [[Contuberni de Munic]]''.''{{Sfn|Safont|any = 2012|p = 148}} És autor d'unes ''Memòries polítiques'', amb molt de contingut però considerades parcials per la historiografia
== Referències ==
| |||