Henry Purcell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.21.228.220. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m canviant enllaç a desambiguació per l'enllaç correcte |
||
Línia 37:
L'any [[1680]], Blow, que havia accedit al lloc d'organista de l'[[Abadia de Westminster]] el [[1669]], va dimitir en favor del seu deixeble, que llavors tenia vint-i-dos anys. Aleshores Purcell es va dedicar completament a la composició de música religiosa, i durant sis anys va abandonar el teatre. Tot i això, durant part d'aquest any, probablement abans de començar amb la seua nova ocupació, va compondre dues importants obres per a l'escena, la música per a ''Theodosius'' de [[Nathaniel Lee]] i la música per a ''The Virtuous Wife'' de [[Thomas D'Urfey]].
La composició de l'[[òpera]] ''[[Dido i Enees]]'' (''Dido and Aeneas''), que constitueix una important fita en la història de la música dramàtica anglesa, també s'ha atribuït a aquest període, tot i que [[W. Barclay Squire]] ha demostrat que la primera representació va tenir lloc entre els anys 1688 i 1690. El [[llibret]] va ser escrit per [[Nahum Tate]] sota comanda del professor de dansa [[Josiah Priest]], qui també regentava una escola per a dames joves, primer a [[Leicester Fields]] i més tard a [[Chelsea (Londres)|Chelsea]], on se suposa que l'obra va ser estrenada. ''Dido i Enees'' es considera la primera genuïna òpera anglesa. Tot i deure encara molt a les [[semi-òpera|semi-òperes]] i [[mascarades]], especialment a ''[[Venus and Adonis]]'' de Blow, ja no hi ha diàlegs parlats, sinó que l'acció progressa amb [[recitatiu]]s. ''Dido i Enees'' mai no va trobar el seu lloc al teatre, tot i que sembla haver estat molt popular en cercles privats. Hom creu que va ser molt copiada, però només una ària va ser impresa per la viuda de Purcell en ''Orpheus Britannicus'', havent quedat l'obra completa en manuscrit fins a l'any [[1840]], quan va ser impresa per la [[Musical Antiquarian Society]] en una edició de Sir [[George Macfarren]].
Poc després del casament de Purcell el [[1682]], a la mort d'[[Edmund Lowe]], va ocupar el lloc d'organista de la Chapel-Royal, una ocupació que podia simultanejar amb el seu treball a l'Abadia de Westminster. El seu fill primogènit va nàixer aquest mateix any. La seu primera obra publicada, ''Dotze [[sonata|sonates]]'', va sortir l'any [[1683]]. Durant uns quants anys va estar molt ocupat en la composició de música religiosa, odes adreçades al rei i a la família reial, i altres obres semblants. El 1685 va compondre les seues dues més exquisides antífones, ''I was glad'' i ''My heart is inditing'', per a la coronació de [[Jaume II d'Anglaterra]].
| |||