Hacı I Giray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1453]]), per el qual > 1453]]), pel qual
mCap resum de modificació
Línia 3:
Sembla que el príncep Witold (mort el 1430) i els seus successors, li van donar suport per apoderar-se de terres a Crimea i per mantenir-les. La situació va coincidir amb una emigració cap a l'oest, seguint la costa de la [[mar Negre]] i cap a Crimea, de les tribus dels shirin, khongurat i barin que donaven suport a l'[[Horda d'Or]]; amb el seu ajut Dewletberdi i [[Ulugh Muhammad]] van intentar dominar els territoris de l'Horda d'Or; Hadjdji en canvi va intentar dominar només Crimea i rodalia i va obtenir el suport del cap dels shirin, Tekine Mirza, i rival tradicional dels descendents d'Edigu.
 
La seva pujada al tron és incerta; segons unes fonts es va apoderar de Crimea el [[1428]] i segons altres el 1433-1434, però no apareixen monedes seves fins al [[1441]], i no és segur que entre [[1428]] i [[1441]] tingués el domini permanent de la regió. L'estiu de [[1433]] el seu vassall el príncep Alexis de Mangup, es va apoderar de [[Cèmbalo|Cembalo]] ([[Balaklava]]); ell mateix apareix lluitant com a khan el [[1433]] i [[1434]] contra els genovesos de [[KaffaFeodòssia]] o [[Kefe]]; com havien fet abans els khans de l'Horda d'Or, considerava els ports genovesos com a part de la seva sobirania. Per fer front a la seva amenaça els genovesos van enviar a Kaffa a Carolo Lomellino amb sis mil homes. Lomellino va reconquerir Cembalo i va atacar la base d'Hadjdji que era a [[Solghat]] ([[Eski-Kirim]]) pero en el trajecte fou atacat per sorpresa (juliol de ''1434'') i derrotat. Va atacar Kefe però per manca de vaixells i artilleria no la va poder conquerir. Llavors va provar d'organitzar el comerç des dels ports de Solghat, [[Kerč]] i [[Inkermann]] que dominava.
 
Es pensa que el khan de Saray ([[Horda d'Or]]) [[Sayyid Ahmad I]], hauria reconquerit Crimea i que Hadjdji va tardar anys a recuperar tota regió (potser l'agost de [[1449]]) amb ajut de [[Casimir IV de Polònia]], però no hi ha dubte de que dominava almenys una part després del [[1441]], ja que d'aquesta data i de [[1443]] es coneixen monedes emeses a Kirim (Krim) i a Kirk-yir i les fonts genoveses esmenten la victòria d'Hadjdji sobre Sayyid Ahmad la primavera del [[1442]]. El [[1445]] es va concertar una aliança amb Casimir IV de Polònia i una estreta cooperació amb [[Polònia]] i [[Lituània]] fou l'eix de la seva política posterior com ja ho havia estat abans. El [[1452]] quan Sayyid Ahmad atacava Polònia el va atacar per la rereguarda i el va derrotar. Segons el ''yarligh'' de [[8 de març]] de [[1453]] la seva capital (''orda-i muazzam saray'') era a Kirk-yir i els seus dominis s'estenien per [[Kirk-yir]], [[Kirim]] (Solghat), [[Kefe]], [[Kerč]], [[Taman]], [[Kabarda]] i [[Kiptxak]]; les forces tribals dels [[kirim tumani]] estaven formades entre sis i set mil homes sota el comandament del [[beg]] dels [[shirin]], que aleshores era Iminek Beg; la tribu del Dash-i Kiptxak li era hostil.
Línia 11:
El 1456 els genovesos van poder girar als caps tribals de Crimea contra Hacı que fou deposat el [[1456]] i proclamat al seu lloc el seu fill [[Haydar Giray]], que als pocs mesos va haver de fugir i el seu pare va recuperar el poder. Potser escarmentat, en endavant va tenir bones relacions amb els genovesos.
 
Hacı I Giray va oferir a Casimir posar tots els tàtars al seu servei a canvi d'un tribu de deu mil florins, cosa que fou acceptada, però com que el tribut no es va pagar regularment no va tenir efectes. Es diu que el khan va arribar fins i tot a cedir [[Rússia]] a [[Polònia]] (1461). El 1465 el papa [[papa Pau II]] va enviar com ambaixador a Crimea al franciscà i [[patriarca d'Antioquia]] Lluís de Bolonya amb missió de demanar suport per la croada que preparava l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic]] contra els turcs, petició compromesa. Hacı havia mostrat extraordinària tolerància envers els cristians i havia arribat a oferir regals a la Verge a la ciutat i muntanya de Kierkel a Crimea, però no tenia interès a enfrontar-se als poderosos otomans.
 
Quan [[Ahmad Khan (Horda d'Or)|Ahmad Khan]] de l'Horda d'Or va atacar Moscou l'agost-[[setembre]] de [[1465]], Hadjdji el va atacar prop del [[riu Don]] i el va forçar a retirar-se.
Línia 20:
 
== Bibliografia ==
* [[W. Heyd]], ''Histoire du comerce de Levant''
* {{histmong2}}
 
Línia 29:
 
 
{{ORDENA:Haci I Giray}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Khans de Crimea]]