|
}}
'''''La nàusea''''' (títol original [[francès]]: ''La Nausée'') fou la primera [[novel·la]]<ref>{{cite web |url= http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1964/sartre-bio.html|title= Jean-Paul Sartre - Biography|last1= |first1= |last2= |first2= |date= |work=Nobelprize.org |publisher= Nobel Media AB |accessdate= 29 Dec 2010 }}</ref> del filòsof [[existencialisme|existencialista]] [[Jean-Paul Sartre]], la qual va ser publicada l'any [[1938]] i escrita mentre era professor al ''lyceé'' de [[Le Havre]].
La novel·la transcorre en un poble similar i inspirat en Le Havre i narra la història d'un historiador, quique esdevé convençut que els objectes inanimats i d'altres situacions envaeixen l'habilitat de definir-se a ell mateix, en el seva llibertat intel·lectual i espiritual, evocant al protagonista una sensació de nàusea.
És considerada una de les obres canòniques de l'existencialisme.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wittman |nom=Laura |títol=The Tomb of the Unknown Soldier, Modern Mourning, and The Reinvention of the Mystical Body |url=http://books.google.cat/books?id=iuOJhxnKmBoC&pg=PA329&dq=Naus%C3%A9e+existentialism+canonic&hl=ca&sa=X&ei=3wKdUeCULqGM7QaD4ICACw&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Naus%C3%A9e%20existentialism%20canonic&f=false |llengua=anglès |editorial=University of Toronto Press |data=2011 |pàgines=329 |isbn=1442643390}}</ref> Sartre va ser guardonat, però finalment va refusar, el premi Nobel de Literatura l'any 1964. La Fundació Nobel el va reconèixer "per la seva obra que, rica en idees i d'esperit de llibertat i la recerca de la veritat, ha exercit una gran influència en el nostre temps". Sartre va ser un dels pocs que va refusar el [[Premi Nobel]], referint-se a aquest com una mera institució burgesa.
==Resum de l'argument==
Escrit en forma de diari, segueix la vida d'Antoine Roquentin quique, retornat d'anys de viatge, s'instal·la a la francesa ciutat portuària de ficció de Bouville per acabar la seva investigació sobre la vida d'una figura política del segle XVIII. No obstant això, durant l'hivern de 1932, una "malaltia dolça", com ell anomena a la nàusea, cada vegada afecta gairebé tot el que fa o li agrada: el seu projecte de recerca, la companyia d'un autodidactaautodidacte que està llegint tots els llibres a la biblioteca local en ordre alfabètic, una relació física amb la propietària d'un cafè, anomenada Françoise, els seus records d'Anny, una noia anglesa que va estimar, fins i tot les seves pròpies mans i la bellesa de la natura.
Amb el temps, el seu disgust envresenvers l'existència el força ena una quasi bogeria i odi a si mateix; encarna les teories de Sartre sobre angoixa existencial, i busca ansiosament el sentit de totes les coses que havien omplert la seva vida fins a aquest moment. Però, al final, arriba a una revelació sobre la naturalesa del seu ésser. Antoine s'enfronta a la naturalesa provisional i limitada de l'existència mateixa.
En la seva resolució, al final del llibre, accepta la indiferència del món físic a les aspiracions de l'homeésser humà. És capaç de veure la realització no noméssols com un lament, sinó també com una oportunitat. La gent és lliure de fer-se el seu propi significat: una llibertat que és també una responsabilitat, perquè sense aquest compromís no hi haurà cap significat.
== Personatges==
*'''Antoine Roquentin'''-: Elel protagonista de la novel·la, és un aventurer retirat que ha estat vivint a Bouville durant tres anys. Antoine no es manté en contacte amb la família, i no té amics. És un home solitari i, en el fons, sovint li agrada escoltar les converses d'altres persones i examinar les seves accions. Encara que, de vegades, admet intentar de trobar algun tipus de consol en la presència dels altres, també mostra signes d'avorriment i falta d'interès en la interacció amb la gent. La seva relació amb Françoise és sobretot d'higiene en la natura, els dos amb prou feines intercanvien paraules i, quan conviden l'home autodidactaautodidacte a menjar, només està d'acord per escriure en el seu diari més endavant això: "Jo tenia tan gran desig de menjar amb ell, que vaig haver de penjar-me. "Ell pot tenir el luxe de no treballar, però passa molt del seu temps escrivint un llibre sobre un polític francès del segle XVIII. Antoine no pensa moltmassa bé de si mateix: "Els rostres dels altres tenen algun sentit, alguna direcció. No la meva. Ni tan sols puc decidir si és guapo o lleig. Crec que és lleig perquè és aoxòaixò el que m'han dit...". Quan comença a patir la sensació de la nàusea, sent la necessitat de parlar amb Anny, però quan finalment ho fa, no nota cap diferència aen la seva condició. Amb el temps, comença a pensar que ni tan sols existeix: "La meva existència m'estava començant a causar certa preocupació. Era jo un mer producte de la imaginació?"
*'''Anny'''- Anny: és una dona anglesa que va ser una vegada l'estimada d'Antoine. Després de trobar-se, Anny deixa en clar que ella ha canviat considerablement i vol continuar amb la seva vida. Antoine s'aferra al passat, amb l'esperança que ella vulgui redefinir la seva relació, però en definitiva és rebutjat per ella.
*'''P. Ogier'''-: Enen general es refereix a ell com ''l'Autodidactaautodidacte''. És un conegut d'Antoine, que és empleat d'un agent judicial que viu per a la recerca del coneixement i l'amor de la humanitat. Molt disciplinat, ha passat centenars d'hores de lectura a la biblioteca local. Sovint parla amb Roquentin i li confia que ell és un socialista. Al final de la novel·la, es veu atrapat instigant en un adolescent a la biblioteca i li és prohibida l'entrada a la biblioteca.
===Gènere literari i estil===
[[Fitxer:76-Le Havre-Quai de Southampton-années 20.jpg|400px|thumb|right|[[Le Havre]]: Quai''quai'' de Southampton en la dècada del 1920]]
Com moltes altres novel·les modernistes, ''La Nàuseanàusea'' és<ref>{{Harvnb|Bradbury|1976|p=100}}</ref> una "ciutat novel·la,", encapsulant experiència dins la ciutat. És amplament assumit<ref name=carruth>{{ref-llibre| cognom = Carruth | nom = Hayden|editor=Jean-Paul Sartre | títol = Nausea | editorial = New Directions | lloc = New York | any = 1964 | isbn = 0811201880 |pàgina=v – xiv}}</ref><ref name=egs>{{Cite web| title=Jean-Paul Sartre - Philosopher - Biography| work=The [[European Graduate School]] | url=http://www.egs.edu/library/jean-paul-sartre/biography/ | date= | accessdate=2008-02-01 }}</ref> que "Bouville" en la novel·la és un retrat fictcifictici de [[Le Havre]], on Sartre va viure i on va donar claseesclasses en la dècada de 1930, quaque va ser quan també la va escriure.
El crític William V. Spanos va usar<ref>{{Cite journal| first = William | last = Spanos | title = The Un-Naming of the Beasts: the Postmodernity of Sartre's ''La Nausée'' | journal = Criticism | volume = 20 | issue = Summer 1978 | pages = pp. 223–80}}</ref> la novel·la de Sartre com un exmple de "capacitat negativa", una presentació de la incertesa i el temor de l'existència humana, tan forta que la imaginació no pot comprendre.
''The Cambridge Companion to the French Novel'' situa<ref name=Unwin>{{Harvnb|Unwin|1997|p=13}}</ref> ''La Nàuseanàusea'' en una tradició d'activisme francès: "A continuació d'[[André Malraux]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Simone de Beauvoir]], i [[Albert Camus]] d'entre d'altres, eren capaços d'utilitzar l'escriptura de les novel·les com una poderosa eina d'exploració ideològica." Tot i que novel·listes com Sartre afirmen<ref>{{Harvnb|Unwin|1997|p=52}}</ref> estar en rebel·lió contra la novel·la francesa del [[Seglesegle XIX]], "de fet, li deuen molt, tant per a la promoció dels humils com per alspels aspectes ambigus o de poètica."
En la seva obra «''Que és la literatura?»'', Sartre escrivia:<ref>{{ref-llibre|cognom = Martin |nom = Wallace |títol = Recent Theories of Narrative |editorial = [[Cornell University Press]] |lloc = Ithaca|pàgines = 158|any = 1986 |isbn = 0801493552 }}</ref> «D'una banda, l'objecte literari no té cap substància excepte la subjectivitat del lector . . . Però, d'altra banda, les paraules són allà com trampes per provocar les nostres sensacions i reflectir-losles cap a nosaltres... Així, l'escriptor atreu la llibertat del lector de col·laborar en la producció del treball.»
La novel·la és un modeledmodel de consecució formal intricat sobre molta ficció de 18èdel segle XVIII, que es presentava com un "diari descobriadescobert entre els papers de...".<ref>{{Harvnb|Bradbury|1976|p=413}}</ref>
[[Hayden Carruth]] es preguntava si no hi ha capes desconegudes d'ironia i humor per sota la serietat de '' La Nàuseanàusea'': «Sartre, per a tot el seu fàstic angoixat, pot jugar al pallasso també, i ha fet això prou sovint: una classe de ximplet al jutjat metafísic.»<ref name=carruth/>
== Vegeu també ==
* [[Existencialisme]].
* [[Novel·la]].
== Referències ==
* [Paul Jean de http://www.iep.utm.edu/s/sartre-ex.htm Sartre (1905-1980): Existencialisme] des de l'[[Enciclopèdia D'internet De Filosofia]]. Localitza el desenvolupament filosòfic de Sartre en detall.
*[http://www.rowan.edu/open/philosop/clowney/Introphl/SARTRE.htm Reading Guide for Sartre's Nausea] from Rowan University Philosophy Department.
* [Guia de Lectura de http://www.rowan.edu/open/philosop/clowney/Introphl/Sartre.htm per a la Nàusea de Sartre] des de Departament de Filosofia d'de la Universitat de Rowan.
*[http://www-philosophy.ucdavis.edu/mattey/phi001/sartrelec.html Lecture Notes: Sartre's "The Humanism of Existentialism"] from UC Davis Philosophy Department.
* [Conferència de http://www-philosophy.ucdavis.edu/mattey/phi001/sartrelec.html Notes: Sartre "L'Humanisme d'Existencialisme"] des de Departament de Filosofia Uc Davis.
*[http://www.philosophynow.org/issue44/44radke.htm Sartre & Peanuts] Charlie Brown as an existentialist; from Philosophy ''Now'': a magazine of ideas.
* [http://www.philosophynow.org/issue44/44radke.htm Sartre & Cacauets] Charlie Brown com un existentialist; de la Filosofia ''Ara'' : una revista d'idees.
*[http://www.egs.edu/library/jean-paul-sartre/biography/ Jean-Paul Sartre]. Biography and Bibliography at [[European Graduate School]] Philosophical Library.
* [http://www.egs.edu/library/jean-paul-sartre/biografia/ Jean-Paul Sartre]. La biografia i Bibliografia a [[Llicenciat Europeu Escolaritzen]] Biblioteca Filosòfica.
* [http://radenkovic.org/projects/nausee The Visual Nausea]. Bogdan Radenkovic's photography essay about Sartre's ''La Nausée.''
* [http://radenkovic.org/projects/nausee La Nàusea Visual], l'assaig de fotografia de Bogdan Radenkovic sobre Sartre, ''La Nausée.''
*[http://www.item.ens.fr/index.php?id=27113 Michel Contat, De « Melancholia » à La Nausée. La normalisation NRF de la Contingence], Detailed account of changes that Sartre made to ''Melancholia'' to get it published as ''La Nausée''. In French with English abstract near bottom.
* [http://www.item.ens.fr/index.php?id=27113 Michel Contat, De « Melancholia » à La Nausée. Normalització de La Nrf de la Contingence], Detallava compte de canvis que Sartre feia a ''Melancholia'' tenir-lo publicat com ''La Nausée''. En francès, amb extracte anglès prop de fons.
*[http://www.imdb.com/name/nm0765683/publicity IMDb Publicity for Jean-Paul Sartre]. Selected bibliography of books and articles.
* [Publicitat de http://www.imdb.com/name/nm0765683/publicity Imdb per a Jean-Paul Sartre] bibliografia Seleccionadaseleccionada de llibres i articles.
*[http://www.nytimes.com/books/97/03/02/lifetimes/nab-r-sartre.html?_r=1&oref=slogin Sartre's First Try] Vladimir Nabokov's highly negative and dismissive NY Times review: Sunday, April 24, 1949.
* [http://www.nytimes.com/books/97/03/02/lifetimes/nab-r-sartre.html?_r=1&oref=slogin el Primer Intent de Sartre] la revisió Ny Times, altament negativa i desdenyosa de Vladimir Nabokov: Diumenge, 24 d'abril, de 1949.
{{Autoritat}}
| 