Església Ortodoxa Russa: diferència entre les revisions

L''''Església Ortodoxaortodoxa Russarussa''' (en [[rus]]: ''Русская Православная церковь''), és una de les [[Església autocèfala|esglésies autocèfales]] integrades en la comunió [[Ortodòxia de l'est|ortodoxa]], sota la jurisdicció del '''Patriarcatpatriarcat de Moscou'''.

L'any [[988]], el príncep [[Vladímir I de Kíev]] adoptà oficialment el [[cristianisme]] de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]] com la religió estatal de [[Rus de Kíev|Rus]], el primer imperi eslau oriental. És per això que aquesta data ha estat considerada l'aniversari oficial de la fundació de l'Església Ortodoxaortodoxa Russarussa, i el motiu pel qual localitza la seva ''successió apostòlica'' a través del [[Patriarcatpatriarcat de Constantinoble]]. Tot i així, també es considera fundador de l'Església l'apòstol [[Sant Andreu apòstol|Andreu]], perquè va predir 400 anys abans, a la ubicació de l'actual [[Kíev]], la fundació d'una important ''ciutat cristiana'', durant els seus viatges a les colònies gregues i a les terres dels escites.

Arran de les tribulacions per la invasió dels [[mongols]], l'Església russa va ser fonamental en la supervivència i la vida de l'Estatestat rus. Tot i els assassinats per motius polítics de [[Miquel de Txernígov]] i [[Miquel de Tver]], els mongols eren generalment tolerants i, fins i tot, concediren a l'Església exempció tributàriestributària. Figures com [[Sergi de Ràdonej]] i el [[Alexis de Moscou|Metropolitàmetropolità Alexis]] ajudaren el país a suportar els anys d'opressió deldels [[tàtars]].

La reforma monàstica de Santsant Sergi, que va culminar en la fundació del [[monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi]], prop de Moscou, que va ser un dels esdeveniments decisius de la història de la Rússia medieval. El monestir es va convertir en l'escenari d'un esclat artístic sense precedents, amb un sentit transcendent i espiritual, com l'obra d'[[Andrei Rublev]], entre d'altres. Els seguidors de Sergi fundaren quatre-cents monestirs, ampliant així l'abast geogràfic de la seva influència i autoritat.

El ressorgiment espiritual de finals del [[segle XIV]], associat amb el nom de Santsant Sergi, el missioner [[Esteve de Perm]] i l'escriptor [[Epifani el Savi]], van contribuir a la consolidació de la nació russa. L'historiador [[Lev Gumiliov]] ha observat per exemplifica-ho, que havent rebut la benedicció de Santsant Sergi, els Suzdalianssuzdalians, Vladimiriansvladimirians, Rostoviansrostovians i Pskovianspskovians van anar a la [[batallaBatalla Kulikov]] com a representants dels seus principats, però després de la victòria van tornar com a russos, tot i que vivien en ciutats diferents".<ref>{{ru}} ''[http://www.rosvesty.ru/print.php?f=/numbers/1789/culture/a_03.phtml&i=1 Российские Вести - Федеральный Еженедельникweb], Rosvesty.ru (accés 25-11-09)</ref>

Al [[Conciliconcili de Florència]] ([[1439]]), deels catòlics romans i ortodoxos orientals líders de l'Església van acordar els termes de la reunificació de les dues branques de la cristiandat. El rus Basili II, príncep de Moscou, però, va rebutjar les concessions a l'Església catòlica i va prohibir la proclamació dels actes del Consellconsell, a Rússia, el 1452, després d'una breu reunió de d'Est-Oest. Metropolitana Isidor va ser en el mateix any expulsat de la seva posició com un apòstata.

Després de rebutjar l'intent d'unió alamb el [[Catolicisme|Catolicismecatolicisme romà]] d'[[Isididor de Kíev]], el [[1439]] al [[Concili de Basilea, Ferrara i Florència|Conciliconcili de Florència]], es produí un trencament amb Constantinoble, que culminà el [[1448]] amb la proclamació de [[Jonàs de Razan]] com a ''Metropolitàmetropolità de Kíev i de Totatota Rússia''. L'autocefàlia russa, que ade copsvegades s'ha descrit com ''la tercera Roma'', no va ser confirmada com a ''Patriarcalpatriarcal'' per Constantinoble fins al [[1589]], quan [[Jeremies II Tranos|Jeremies II]] formalitzà el [[Metropolitàmetropolità Job]] com a primer ''[[Patriarca de Moscou i de Tota Rússia|patriarca de Moscou i de tota Rússia]]''.

Amb l'arribada del [[patriarca Nikon]], el [[1654]], va ser convocat un ''Sobor'' ([[1965]]), amb la finalitat de restablir la coherència entre les pràctiques litúrgiques de l'Església grega i russa. L'aprovació de les reformes va anar acompanyada d'una major subordinació de l'Església a l'Estatestat. Un considerable sector de l'esglésiaEsglésia rebutjà les reformes, en un moviment conegut com a ''[[Raskol]]'' (del [[rus]]: раскол, '[[cisma]]<nowiki/>'), escissió que originà l'esglésiaEsglésia dels ''[[Vells Creients]]''.

* Entrada ''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057394 Església Russa]'', [http://www.eciclopedia.cat L'Enciclopèdia], 2009, [[Gran Enciclopèdia Catalana]].

* Masoliver, Alexandre. ''[http://books.google.cat/books?id=VmSnOnEumWMC&printsec=frontcover&client=firefox-a&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0 Història del monaquisme cristià: El monaquisme oriental]'', [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat|L'Abadia de Montserrat]], 1981, ISBN 84-7202-398-2, 9788472023987.

* {{ru}}{{en}} [http://www.mospat.ru ''Web'' oficial].