George Patton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra paràmetres plantilla infotaula biografia militar. Vegeu VP:Adaptació plantilles
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 29:
Patton va néixer a [[San Gabriel (Califòrnia)|San Gabriel]], [[Califòrnia]], de George Smith Patton ([[30 de setembre]] de [[1856]] – [[juny]] de [[1927]]) i Ruth Wilson. Els Patton eren una família molt pròspera.
 
Patton venia d'una llarga tradició de soldats que van lluitar i morir en molts conflictes, incloent-hi la Guerra de la Independència i, en particular, al bàndol confederat de la [[Guerra civil dels Estats Units]]. Els seus avis paterns eren el general de brigada George Smith Patton ([[26 de juny]] de [[1833]] – [[19 de setembre]] de [[1864]]) i Susan Thorton Glassell. El general de brigada va néixer a [[Fredericksburg (Virgínia)|Fredericksburg]], [[Virgínia]], i posteriorment va servir el vigèssim segon d'infanteria de Virgínia dels Estats Confederats d'Amèrica durant la Guerra Civil dels Estats Units ([[1861]] – [[1865]]). Va morir durant la [[batalla de Opequon]] (la Tercera Batalla de Winchester.
 
Deixava un fill amb el mateix nom que havia nascut a [[Charleston]], [[Virgínia Occidental]], quan aquest estat encara forma part de Virgínia. El segon Geore Smith Patton era només un nen durant la Guerra Civil. Es va graduar a l'Institut Militar de Virgínia el [[1877]]. Va iniciar una carrera per fiscal, servint notablement com a fiscal del districte de la ciutat de [[Pasadena (Califòrnia)|Pasadena]], Califòrnia, i sent el primer [[alcalde]] de [[San Marino (Califòrnia)|San Marino]], Califòrnia. Es va oposar al sufragi femení. Va morir a [[Los Angeles]].
 
El pare del general Patton era amic de [[John Singleton Mosby]], heroi de cavalleria dels Estats Confederats d'Amèrica, servint primer sota les ordres de [[J.E.B. Stuart]] i posteriorment com a membre d'una guerrilla. AlPel semblarque sembla, va ser la seva influència el que va fer que Patton volgués ser un general.
 
== Educació ==
Línia 71:
Com a resultat dels seus èxits al nord d'Àfrica, a Patton se li va donar el comandament del VII exèrcit estatunidenc, que estava preparant-se per la invasió de Sicília el 1943. La seva feina era alliberar la part occidental de l'illa mentre el VIII exèrcit britànic del general Montgomery havia d'alliberar l'oriental.
 
Decidit a impedir que el seu rival Montgomery s'emportés la gloriaglòria, Patton va avançar ràpidament sobre l'oest sicilià, alliberant [[Palerm]] per posteriorment prendre l'est cap a [[Messina]], sempre per davant de Montgomery.
 
Els efusius discursos de Patton van ser els seus principals propis enemics per la rellevància i les conseqüències que generaven a l'escenari bèl·lic. Aquests discursos van donar lloc a una gran controvèrsia quan va afirmar que un d'ells havia inspirat la matança de Biscari, en què les tropes americanes van assassinar seixanta-sis presoners de guerra. La carrera militar de Patton va estar a punt d'acabar-se l'agost de [[1943]] si no hagués estat per la intervenció del general Bradley, amic i de Patton i les seves influències en el seu amic Eisenhower.
Línia 87:
=== Lorena ===
{{Principal|Campanya de Lorena}}
Tot i així, l'ofensiva de Patton es va detenir bruscament el [[31 d'agost]] de [[1944]], quan es van quedar sense gasolina als afores de Metz (segons el propimateix Patton va ser una conspiració per afavorir a Montgomery). El temps necessari per aconseguir el combustible va ser suficient per donar als alemanys el temps que necessitaven per enfortir-se a la fortalesa de Metz. Durant els mesos d'octubre i novembre, el [[Tercer Exèrcit (Estats Units)|III exèrcit]] estava pràcticament en un punt mort davant dels alemanys, fent-se mútuament nombroses baixes. Tot i això, el [[23 de novembre]] Metz es va rendir als americans, la primera vegada que una ciutat es rendia des de la [[Guerra francoprussiana]].
 
=== Ofensiva de les Ardenes ===
Línia 93:
A finals de [[1944]], l'exèrcit alemany va iniciar una ofensiva desesperada a través de [[Bèlgica]], [[Luxemburg]] i el nord-est de França. La [[Batalla de les Ardenes]] va ser l'última gran ofensiva de l'exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial. El [[16 de desembre]] de [[1944]], l'exèrcit alemany va llençar 29 divisions (amb un total de 250.000 homes) cap a un punt dèbil de les línies aliades i es va dirigir de forma massiva cap al riu [[Mosa]] durant un dels pitjors hiverns d'Europa en molts anys.
 
Patton va dirigir de cop el III Exèrcit cap al nord (un considerable èxit tàctic i logístic), desocupant el front per alleujaraalleujar la rodejada de la divisó 101 aerotransportada, atrapada a [[Bastogne]]. Es creu que cap general ni cap altre exèrcit de la història podria haver portat a cap aquesta tàctica. Al febrer, les tropes alemanyes es trobaven es retiraven de nou i Patton es va desplaçar fins a la [[dàrsena]] de Saar a Alemanya. Patton planejava prendre [[Praga]], però el comandament aliat va decidir detenir l'avanç americà. Tot i així, les seves tropes van alliberar [[Pilsen]] ([[6 de maig]] de [[1945]]) i la major part de l'oest de [[Bohèmia]], aquesta va ser una de les últimes accions bèl·liques de Patton.
 
Durant una de les celebracions arran de la victoria amb oficialitat rusa, Patton va fer un discurs anti-comunistaanticomunista, el que va tenir com a conseqüència, si no directament, el començament de la guerra freda amb els russos, els seus aliats a la Segona Guerra Mundial. Discretament Patton va ser relegat de l'escenari polític.
 
=== Després de la rendició alemanya ===