Pere Joan Barceló i Anguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Desambig. Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic |
||
Línia 26:
El [[Duc de Berwick]] començà a reclutar tropes entre antics austriacistes catalans i s'enviaren cartes al Carrasquet. Aquest deixà a les muntanyes de Falset el centenar d'homes que formaven la seva partida i passà a França el maig de 1718. Poc després les tropes espanyoles de Felip V envaïren el regne de Sicília i esclatà la [[Guerra de la Quàdruple Aliança]].<ref name="s1714espoli">{{ref-publicació| cognom=Aguilera | nom =Genna | article =La nació espoliada | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.48-52 |issn = 1695-2014}}</ref> El Carrasquet, amb armes i municions subministrades per França, aconseguí alliberar els seus familiars empresonats a Falset però no reeixí a salvar la seva mare. El 1719 França declarà formalment la guerra a Espanya i les seves tropes començaren la invasió; els homes del Carrasquet serviren de fusellers de muntanya, obrint pas a les tropes franceses i assaltant els combois espanyols.
L'any següent 1720 Felip V es rendí i es firmà la pau, però les potències aliades no compliren la seva promesa de restituir les [[Constitucions de Catalunya]] com abans dels [[decrets de Nova Planta]]. França llicencià les tropes de catalans reclutades amb la intenció de retornar-los cap a Espanya, però el Carrasquet s'hi negà. El 2 de febrer de 1720 arribà a Viena on l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]] ordenà que se li assignés pensió de coronel i s'establí a Hongria, on es dedicà al cultiu de terres. El 1725 es trobava a la ciutat de [[Buda (ciutat)|Buda]] però el [[1733]] s'enrolà de nou al servei militar i lluità en l'exèrcit imperial fins a la seva mort el [[1743]].
== Orígens familiars ==
| |||