Conflicte turco-kurd: diferència entre les revisions

{{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Abdullah Gül]]<br>

{{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Recep Tayyip Erdoğan|R. Tayyip Erdoğan]]<br>

{{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necdet Özel]]<br>

|1= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Kenan Evren]]

|2= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Turgut Özal]]

|3= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Süleyman Demirel]]

|4= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Ahmet Necdet Sezer]]

|5= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Bülent Ecevit]]

|6= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Mesut Yılmaz]]

|7= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necmettin Erbakan]]

|8= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Tansu Çiller]]

|9= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Işık Koşaner]]

|10= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[İlker Başbuğ]]

|11= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Yaşar Büyükanıt]]

|12= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Hilmi Özkök]]

|13= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Hüseyin Kıvrıkoğlu]]

|14= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[İsmail Hakkı Karadayı]]

|15= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Doğan Güreş]]

|16= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necip Torumtay]]

|17= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necdet Üruğ]]

|18= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Nurettin Ersin]]

{{flagicon image|Drapeau du Parti pour une vie libre au Kurdistan - PJAK.png}} [[Haji Ahmadi]]<ref>{{ref-web|url= http://www.presstv.com/detail.aspx?id=74950&sectionid=351020101 |títol=PJAK attacks along Iran borders decline | editor=Presstv.com |data= | consulta=15-04-2011}}</ref><br/>

| força_numèrica1 = [[Forces Armades de Turquia|Militars]]: 514,850<ref name="Turkey">{{ref-notícia|títol=Turkey's Armed Forces, CSIS (Page 32) |data=25-07-2006|url= http://www.csis.org/media/csis/pubs/060626_asia_balance_powers.pdf|format=PDF}}</ref><br>

[[Jandarma]]: 148,700<ref>{{ref-notícia|títol=Turkey's Paramilitary Forces, ORBAT (Page 33) |data=25-07-2006|url= http://orbat.com/site/gd/cwpf_2006/cwpf_display%20version.pdf|format=PDF}}</ref><br>

[[Sistema de guardians de poble|Guardians del poble]]: 60,000<ref>{{ref-web|url= http://www.mysinchew.com/node/37882 |títol=Turkey's 'village guards' tired of conflict | editor=My Sinchew |data=19-04-2010 | consulta=29-08-2010}}</ref><br/>

| força_numèrica2 = [[Partit dels Treballadors del Kurdistan|PKK]]: 4,000<ref name="fas">{{ref-web|url= http://fas.org/irp/world/para/pkk.htm |títol=Kurdistan Workers' Party (PKK) |obra= [[Federation of American Scientists]] | consulta=23-07-2008 |data=21-05-2004|nom=John |cognom=Pike }}</ref> 10,000.<ref name="aus">[[Govern d'Austràlia]] [http://www.ag.gov.au/agd/WWW/nationalsecurity.nsf/Page/What_Governments_are_doing_Listing_of_Terrorism_Organisations_Kurdistan_Workers_Party Kurdistan Workers Party], setembre del 2009 {{en}}</ref><br>

[[Falcons de la Llibertat del Kurdistan|TAK]]:1,000<ref name="Freedom Falcons">{{ref-web|cognom=Brandon |nom=James |url= http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=936 |títol=The Kurdistan Freedom Falcons Emerges as a Rival to the PKK | editor=Jamestown.org |data= | consulta= 15-04-2011}} {{en}}</ref><br/>

| baixes1 = 6,653 morts<!-- nombre de membres de les forces de seguretat morts -->.<ref name="Turkish casualties">{{ref-web|url= http://gundem.milliyet.com.tr/26-yilin-kanli-bilancosu/guncel/gundemdetay/24.06.2010/1254711/default.htm|títol=26 yılın kanlı bilançosu |autor=Nedim Şener |data=24 de juny del 2011 |obra= |llengua=Turc| editor= Milliyet}}</ref><ref>[http://www.sehitlervegaziler.gov.tr/album.aspx?kategori=3713%20_s1EH_i1TLER_i1M_i1Z Ministeri de l'Interior de Turquia] {{tr}}</ref>

18,000 morts (estimació independent)<ref name="civ">{{ref-web|url= http://www.revolutionarycommunist.org/index.php/international/916-turkey-middle-eastern-revolution-under-siege-frfi-159-feb-mar-2001.html |títol=Middle Eastern revolution under siege | editor=Revolutionarycommunist.org |data=15-05-2009 | consulta=15-04-2011}} {{en}}</ref><br />

Addicionalment 18,000 executats (estimació independent).<ref name="executions">{{ref-web|url= http://www.rense.com/general48/fedd.htm |títol=Federal Judge Rules Part Of Patriot Act Unconstitutional | editor=Rense.com |data=22-01-2004 | consulta=15-04-2011}} {{en}}</ref> 7,620 ferits (segons els turcs)<ref name="wounded"/><br/>

3,000,000+ desplaçats<ref name="displaced">{{ref-web|url= http://www.lib.unb.ca/Texts/JCS/bin/get.cgi?directory=FALL98/articles/&filename=Gunter.htm |títol=Conflict Studies Journal at the University of New Brunswick | editor=Lib.unb.ca |data= | consulta=29-08-2010}}</ref>

Amb la fundació de la Republica de Turquia l'any 1923 es definí a la seva constitució la nació turca com a pàtria dels [[turcs]] ètnics. Així doncs, els [[kurds]], que no eren més d'un 20 per cent de la població actual, no només serien ignorats culturalment i com a poble independent, sinó que haurien d'ésser [[Assimilació cultural|assimilats]] per mesures coercitives o bé turquificats, i eren considerats com a [[Turcs de les muntanyes]]. Això va incloure deportacions i reassentaments a ciutats turques occidentals, sobretot al voltant del [[Tuz Gölü]], la supressió de la independència cultural, com per exemple la prohibició de la [[Kurd|llengua kurda]] en la vida en públic i privada. També la destrucció de les [[Eşiret|estructures tribals]] kurdes tradicionals amb i després de la repressió de les grans insurreccions kurdes dels [[dècada del 1920|anys 1920]] fins als [[dècada del 1940|anys 1940]] tenien com a objectiu l'assimilació de la pobliació kurda. Particularment, gran part de la classe alta kurda dels [[Agha|aghes]] (i antics caps tribals), que des de mitjan del {{segle |XIX}} havien passat de tradicionals terratinents tribals a propietaris comunals de granges, acceptaria els avantatges de la república burgesa i podrien ser integrats així en la societat turca.<ref name="unihh " >. [[Universitat d'Hamburg]]: [http://www.sozialwiss.uni-hamburg.de/publish/Ipw/Akuf/kriege/159_tuerkei.htm Conflicte PKK-Turquia] {{de}}</ref>

El desenvolupament socioeconòmic a l'oest de Turquia experimentà fins al començament dels [[dècada del 1970|anys 1970]] un repunt significatiu. Fins a cert punt es desenvoluparen modernes estructures econòmiques amb una classe empresarial puixant. Tot i així la necessitat d'importacions corresponents existia a causa d'una indústria de béns d'inversió aamb penesprou feines desenvolupada. El finançament del deute va donar lloc a un deute extern que portà el país - agreujat per la [[Crisi del petroli del 1973|crisi del petroli]] dels anys 70- a una dependèndcia del [[Fons Monetari Internacional]]. Les conseqüències d'això foren un augment massiu de l'atur i un empobriment general de la població a tot el país. L'econòmicament subdesenvolupat i descuidat, des de la fundació de la república, sud-est de Turquia, amb la seva població majoritàriament kurda, patí especialment les conseqüències d'aquesta situació.<ref name="unihh" />

Fins al [[Cop d'estat del 1980 a Turquia]], el PKK havia sostingut conflictes armats amb altres grups radicals turcs i kurds i contra els que qualificaven com a opressors de les tribus populars per les armes.<ref>Així per exemple al districte de [[Hilvan]] en la [[Província de Şanlıurfa]], cfr. İsmet G. İmset: ''PKK: 20 anys de violència separatista'' (PKK: Ayrılıkçı Şiddetin 20 Yılı, 1973-1992), Ankara, juny de 1993, ISBN 975-95711-0-2, pàg. 63 </ref>

Mitjançant una revolució, el PKK volia aconseguir un Kurdistan independent i [[Socialisme|socialista]], primer a les àrees kurdes de Turquia i també, posteriorment, integrar les zones kurdes [[Kurdistan Iraquià|iraquianes]], [[Iran|iranianesiran]]ianes i [[República Àrab Siriana|sirianes]] en un estat nacional. Des de 1993, el PKK definí els seus objectius, seguint les realitats del curs de la guerra, de manera que ara es buscava l'autonomia cultural i l'autonomia local dins l'estat turc.<ref name="unihh" />

En un congrés del partit el 1986, el PKK decidí de dissoldre l'HRK i crear al seu lloc l{{'}}''[[Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan|Artêşa Rizgariya Gelê Kurdistan]]'' (ARGK) com a organització exclusivament armada. Les accions de terror que haurien de cessar en el futur, i la baixa efectivitat de l'HRK foren el motiu per aquesta reestructuració. L'[[Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan|ERNK]] s'hauria d'ocupar exclusivament de la propaganda i el reclutament al [[Kurdistan Turc]] i Europa en el futur. Efectivament, el PKK aconseguí quallar a principis dels [[dècada del 1990|anys 90]] en la població i aconseguí molts adeptes en la seva lluita.

El 21 de febrer de 2008 l'exèrcit turc engegà la seva 25a ofensiva des del 1983 al nord de l'Iraq, en la qual participaren aproximadament 10.000 soldats. L'operació acabà el 29 de febrer.<ref>[http://www.milliyet.com.tr/2008/02/29/son/sontur35.asp?prm=0,55675779635 Informació de les forces armades sobre l'operació ''Sol''] al Milliyet del 29 de febrer de 2008 {{tr}}</ref> Les xifres oficials de víctimes del conflicter armat i les xifres de persones mortes en els combats, publicades per l'Associació de Drets Humans IHD (assassinats de civils exclosos), revelen el següent:<ref>La taula es basa en les [http://www.saygiozturk.net/default.asp?haberid=172&haber=%C4%B0ste-terorle-mucadele-gercegi informacions del periodista Saygı Öztürk] per a les xifres oficials i en la [http://www.ihd.org.tr/images/pdf/IHD_1999_2010_karsilastirmali_bilanco.pdf taula dels drets humans per als anys 1999-2010]; consultat el 26 de novembre del 2012</ref>

| editor= [[The Guardian]]

| consulta=13-10-2011}} {{en}}</ref>

| editor= [[Cumhuriyet]]

| consulta=13-10-2011}}</ref>

| editor= [[Hürriyet Daily News]]

| consulta=13-10-2011}} {{en}}</ref>

El 14 de juliol es produïren els combats i atacs més durs del PKK a Silvan, on moriren 13 soldats, i a finals d'agost a Hakkâri, en un atac sobre un comboi militar, 11 soldats i un guàrdia del poble perderen la vida. Posteriorment, la força aèria turca dugué a terme diversos atacs contra els camps d'entrenament del PKK al nord de l'Iraq del nord. Durant aquests atacs, segons l'alt comandament turc, foren morts més de 90 combatents del PKK.<ref>[http://www.spiegel.de/politik/ausland/0,1518,781794,00.html L'exèrcit turc mata més de 90 combatents del PKK], Spiegel online del 23 d'agost del 2011 {{de}}</ref> Simultàniament, reberen l'atac de l'exèrcit iranià que lluitava contra el PJAK a les muntanyes de Kandil. El 19 de setembre els guerrillers del PKK segrestaren el civil Abdullah Öztürk i tot seguit l'assassinaren.<ref>http://www.radikal.com.tr/Radikal.aspx?aType=RadikalDetayV3&ArticleID=1063846&Date=19.09.2011&CategoryID=77 El PKK talla una carretera i mata un civil {{tr}}</ref>

El 20 de setembre de 2011 es produí un atemptat amb bomba a Ankara així com altres atemptats al sud-est del país.<ref>[http://www.morgenpost.de/vermischtes/article1771388/Weitere-Verdaechtige-nach-Anschlag-festgenommen.html Més sospitosos detinguts després de l'atac], Berliner Morgenpost del 21 de setembre del 2011 {{de}}</ref> Com a reacció als atacs, Turquia anuncià que volia realitzar, junt amb l'Iran, una ofensiva militar contra els kurds al nord de l'Iraq<ref>[http://www.handelsblatt.com/politik/international/tuerkei-schliesst-mit-iran-anti-kurden-pakt/4659102.html Turquia i l'Iran tanquen un pacte anti-kurd], Handelsblatt, 25 de setembre del 2011 {{de}}</ref>

Al matí del 19 d'octubre de 2011 es produí un atac del PKK sobre un post militar turc a Çukurca en el límit amb la frontera amb l'Iraq, amb el resultat de 24 soldats morts i 18 ferits. L'atac fou la pèrdua més dura per a l'exèrcit turc des del 1993.<ref name="FRNord-Irak">{{ref-web|url= http://www.fr-online.de/politik/unruhe-in-den-kurdengebieten-tuerkische-truppen-im-nord-irak,1472596,11032304.html|títol=Türkische Truppen marschieren im Nordirak ein | consulta=26 novembre 2012 |obra= | editor= [[Frankfurter Rundschau]] |data= 19-10-2011 |llengua=alemany }}</ref> Com a reacció directa a això, unitats de [[Comando (forces especials)|comandos]] turcs entraren al nord de l'Iraq.<ref name="FR">{{ref-web|url= http://www.fr-online.de/politik/kurdengebiete-tuerkische-truppen-marschieren-im-nordirak-ein,1472596,11028038.html |títol= Türkei bombardiert Ziele im Irak

| consulta=26 novembre 2012 |obra= | editor= [[Frankfurter Rundschau]] |data= 19-10-2011 |llengua= alemany}}</ref>

* [[Güneşi Gördüm – He vist el Sol]] és una pel·lícula apareguda el 2009 que tracta de la vida d'una família que és expulsada de la seva pàtria al sud-est de Turquia.

* [[Min dît|Min dît – Els nens de Diyarbakır]], és una pel·lícula apareguda el 2009 que tracta sobre uns nens dels carrer orfes kurds en la ciutat dels sud-est d'Anatòlia de Diyarbakır.

* [[Llista de conflictes en curs]]

* [[Partit dels Treballadors del Kurdistan]]

* [[Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan]]