Diferència entre revisions de la pàgina «Conflicte turco-kurd»

m
Canvis menors, neteja, replaced: es va anar a → va marxar a, segle XIX → {{segle|XIX}}, a penes → amb prou feines AWB
m (Canvis menors, neteja, replaced: es va anar a → va marxar a, segle XIX → {{segle|XIX}}, a penes → amb prou feines AWB)
| comandant1 = '''Comandants actuals'''<br>
{{mida|1='''[[President de Turquia|President]] ([[Comandant en cap de les forces armades|Comandant en cap]]):'''}}<br>
{{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Abdullah Gül]]<br>
{{mida|1='''[[Primer Ministre de Turquia|Primer Ministre]]:'''}}<br>
{{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Recep Tayyip Erdoğan|R. Tayyip Erdoğan]]<br>
{{mida|1='''[[Estat Major General de la República de Turquia|Cap de l'Estat Major]]:'''}}<br>
{{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necdet Özel]]<br>
----
{{Collapsible list
|framestyle=border:none; padding:0; <!--Hides borders and improves row spacing-->
|title='''Antics comandants'''
|1= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Kenan Evren]]
|2= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Turgut Özal]]
|3= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Süleyman Demirel]]
|4= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Ahmet Necdet Sezer]]
|5= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Bülent Ecevit]]
|6= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Mesut Yılmaz]]
|7= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necmettin Erbakan]]
|8= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Tansu Çiller]]
|9= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Işık Koşaner]]
|10= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[İlker Başbuğ]]
|11= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Yaşar Büyükanıt]]
|12= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Hilmi Özkök]]
|13= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Hüseyin Kıvrıkoğlu]]
|14= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[İsmail Hakkı Karadayı]]
|15= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Doğan Güreş]]
|16= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necip Torumtay]]
|17= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Necdet Üruğ]]
|18= {{flagiconbandera|TurkeyTurquia}} [[Nurettin Ersin]]
}}
| comandant2 = '''Comandants actuals'''<br>
{{flagicon image|Flag_of_Kurdistan_Workers_Party_(PKK).svg}} [[Ali Haydar Kaytan]]<br>
{{flagicon image|Flag of Koma Komalên Kurdistan.svg}} [[Zübeyir Aydar]]<br>
{{flagicon image|Drapeau du Parti pour une vie libre au Kurdistan - PJAK.png}} [[Haji Ahmadi]]<ref>{{ref-web|url= http://www.presstv.com/detail.aspx?id=74950&sectionid=351020101 |títol=PJAK attacks along Iran borders decline | editor=Presstv.com |data= | consulta=15-04-2011}}</ref><br/>
{{flagicon image|Flag of Jihad.svg}} [[Muhammad Salih Mustafa|Muhammad Mustafa]]<br/>
----
| cavaller2 =
| cavaller3 =
| força_numèrica1 = [[Forces Armades de Turquia|Militars]]: 514,850<ref name="Turkey">{{ref-notícia|títol=Turkey's Armed Forces, CSIS (Page 32) |data=25-07-2006|url= http://www.csis.org/media/csis/pubs/060626_asia_balance_powers.pdf|format=PDF}}</ref><br>
[[Jandarma]]: 148,700<ref>{{ref-notícia|títol=Turkey's Paramilitary Forces, ORBAT (Page 33) |data=25-07-2006|url= http://orbat.com/site/gd/cwpf_2006/cwpf_display%20version.pdf|format=PDF}}</ref><br>
[[Directori General de Seguretat|Policia]]: 225.000<br/>
[[Sistema de guardians de poble|Guardians del poble]]: 60,000<ref>{{ref-web|url= http://www.mysinchew.com/node/37882 |títol=Turkey's 'village guards' tired of conflict | editor=My Sinchew |data=19-04-2010 | consulta=29-08-2010}}</ref><br/>
Total: 948,550
| força_numèrica2 = [[Partit dels Treballadors del Kurdistan|PKK]]: 4,000<ref name="fas">{{ref-web|url= http://fas.org/irp/world/para/pkk.htm |títol=Kurdistan Workers' Party (PKK) |obra= [[Federation of American Scientists]] | consulta=23-07-2008 |data=21-05-2004|nom=John |cognom=Pike }}</ref> 10,000.<ref name="aus">[[Govern d'Austràlia]] [http://www.ag.gov.au/agd/WWW/nationalsecurity.nsf/Page/What_Governments_are_doing_Listing_of_Terrorism_Organisations_Kurdistan_Workers_Party Kurdistan Workers Party], setembre del 2009 {{en}}</ref><br>
[[Falcons de la Llibertat del Kurdistan|TAK]]:1,000<ref name="Freedom Falcons">{{ref-web|cognom=Brandon |nom=James |url= http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=936 |títol=The Kurdistan Freedom Falcons Emerges as a Rival to the PKK | editor=Jamestown.org |data= | consulta= 15-04-2011}} {{en}}</ref><br/>
[[Partit per una Vida Lliure al Kurdistan|PJAK]]: 1,000<ref>[[International Relations and Security Network|ISN]] [http://www.isn.ethz.ch/isn/Current-Affairs/Security-Watch/Detail/?lng=en&id=52966 Kurdish strike reminder of forgotten war], 26 feb 2007 {{en}}</ref>-3,000<ref>[http://www.jamestown.org/programs/gta/single/?tx_ttnews%5Btt_news%5D=805&tx_ttnews%5BbackPid%5D=181&no_cache=1 L'amenaça kurda a l'Iran: PJAK], 15 de juny del 2006 {{en}}</ref><br/>
Total: 7,000-12,000
| força2 =
| força3 =
| baixes1 = 6,653 morts<!-- nombre de membres de les forces de seguretat morts -->.<ref name="Turkish casualties">{{ref-web|url= http://gundem.milliyet.com.tr/26-yilin-kanli-bilancosu/guncel/gundemdetay/24.06.2010/1254711/default.htm|títol=26 yılın kanlı bilançosu |autor=Nedim Şener |data=24 de juny del 2011 |obra= |llengua=Turc| editor= Milliyet}}</ref><ref>[http://www.sehitlervegaziler.gov.tr/album.aspx?kategori=3713%20_s1EH_i1TLER_i1M_i1Z Ministeri de l'Interior de Turquia] {{tr}}</ref>
| baixes2 = 18,000 morts.<ref name="sebahat">[[Hürriyet]] [http://www.hurriyet.com.tr/gundem/18151157.asp?gid=381 Sebahat Tuncel'den tartışılacak sözler], 1 de juliol del 2011 {{tr}}</ref>
| baixes3 = '''Baixes civils:'''<br/>
5,687 morts (segons els turcs)<ref name="Turkish casualties"/><br/>
18,000 morts (estimació independent)<ref name="civ">{{ref-web|url= http://www.revolutionarycommunist.org/index.php/international/916-turkey-middle-eastern-revolution-under-siege-frfi-159-feb-mar-2001.html |títol=Middle Eastern revolution under siege | editor=Revolutionarycommunist.org |data=15-05-2009 | consulta=15-04-2011}} {{en}}</ref><br />
Addicionalment 20,000 morts per assaltants desconeguts.<ref name="wounded">[http://www.kurdishaspect.com/doc122107AD.html Turquia, Estats Units i el PKK], 21 de desembre del 2007 {{en}}</ref><br />
Addicionalment 18,000 executats (estimació independent).<ref name="executions">{{ref-web|url= http://www.rense.com/general48/fedd.htm |títol=Federal Judge Rules Part Of Patriot Act Unconstitutional | editor=Rense.com |data=22-01-2004 | consulta=15-04-2011}} {{en}}</ref> 7,620 ferits (segons els turcs)<ref name="wounded"/><br/>
17,000 desapareguts,<ref name="LA Times">[[Los Angeles Times]] [http://latimesblogs.latimes.com/babylonbeyond/2010/07/convicted-of-terrorism-a-young-kurdish-girl-is-serving-her-seven-year-and-nine-month-prison-sentence-in-turkeys-prison-e.html TURQUIA: adolescent kurd condemnat com a terrorista per assistir a una manifestació] {{en}}</ref><ref>[http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/MC31Ak01.html http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/MC31Ak01.html] {{en}}</ref><br />
3,000,000+ desplaçats<ref name="displaced">{{ref-web|url= http://www.lib.unb.ca/Texts/JCS/bin/get.cgi?directory=FALL98/articles/&filename=Gunter.htm |títol=Conflict Studies Journal at the University of New Brunswick | editor=Lib.unb.ca |data= | consulta=29-08-2010}}</ref>
| batalla_anterior =
| batalla_posterior =
 
== Antecedents ==
Amb la fundació de la Republica de Turquia l'any 1923 es definí a la seva constitució la nació turca com a pàtria dels [[turcs]] ètnics. Així doncs, els [[kurds]], que no eren més d'un 20 per cent de la població actual, no només serien ignorats culturalment i com a poble independent, sinó que haurien d'ésser [[Assimilació cultural|assimilats]] per mesures coercitives o bé turquificats, i eren considerats com a [[Turcs de les muntanyes]]. Això va incloure deportacions i reassentaments a ciutats turques occidentals, sobretot al voltant del [[Tuz Gölü]], la supressió de la independència cultural, com per exemple la prohibició de la [[Kurd|llengua kurda]] en la vida en públic i privada. També la destrucció de les [[Eşiret|estructures tribals]] kurdes tradicionals amb i després de la repressió de les grans insurreccions kurdes dels [[dècada del 1920|anys 1920]] fins als [[dècada del 1940|anys 1940]] tenien com a objectiu l'assimilació de la pobliació kurda. Particularment, gran part de la classe alta kurda dels [[Agha|aghes]] (i antics caps tribals), que des de mitjan del {{segle |XIX}} havien passat de tradicionals terratinents tribals a propietaris comunals de granges, acceptaria els avantatges de la república burgesa i podrien ser integrats així en la societat turca.<ref name="unihh " >. [[Universitat d'Hamburg]]: [http://www.sozialwiss.uni-hamburg.de/publish/Ipw/Akuf/kriege/159_tuerkei.htm Conflicte PKK-Turquia] {{de}}</ref>
 
El desenvolupament socioeconòmic a l'oest de Turquia experimentà fins al començament dels [[dècada del 1970|anys 1970]] un repunt significatiu. Fins a cert punt es desenvoluparen modernes estructures econòmiques amb una classe empresarial puixant. Tot i així la necessitat d'importacions corresponents existia a causa d'una indústria de béns d'inversió aamb penesprou feines desenvolupada. El finançament del deute va donar lloc a un deute extern que portà el país - agreujat per la [[Crisi del petroli del 1973|crisi del petroli]] dels anys 70- a una dependèndcia del [[Fons Monetari Internacional]]. Les conseqüències d'això foren un augment massiu de l'atur i un empobriment general de la població a tot el país. L'econòmicament subdesenvolupat i descuidat, des de la fundació de la república, sud-est de Turquia, amb la seva població majoritàriament kurda, patí especialment les conseqüències d'aquesta situació.<ref name="unihh" />
 
El 27 de novembre de 1978 el PKK fou fundat formalment, però en secret, al poble de [[Ziyaret]], districte de [[Lice]] a la [[província de Diyarbakır]]. L'objectiu de l'organització, d'orientació [[Marxisme-leninisme|marxista-leninista]], era el d'aconseguir una revolució mitjançant una [[Guerrilla|guerra de guerrilles]] i fundar a continuació un estat kurd propi. Es considerava que hi havia una doble opressió com a problema central al Kurdistan: Una opressió nacional per l'estat turc i els poders [[Imperialisme|imperialistes]] que li donen suport; una opressió de la democràcia per les estructures interiors kurdes feudals. Es concedia prioritat a la lluita contra l'opressió nacional. El suport a la revolució kurda havien de ser els obrers, camperols pobres i la joventut kurda..<ref>Selahettin Çelik, Den Berg Ararat versetzen. Die politischen, militärischen, ökonomischen und gesellschaftlichen Dimensionen des aktuellen kurdischen Aufstands. Frankfurt: Zambon Verlag 2002, ISBN 3-88975-100-8, S. 40ff.</ref>
 
Fins al [[Cop d'estat del 1980 a Turquia]], el PKK havia sostingut conflictes armats amb altres grups radicals turcs i kurds i contra els que qualificaven com a opressors de les tribus populars per les armes.<ref>Així per exemple al districte de [[Hilvan]] en la [[Província de Şanlıurfa]], cfr. İsmet G. İmset: ''PKK: 20 anys de violència separatista'' (PKK: Ayrılıkçı Şiddetin 20 Yılı, 1973-1992), Ankara, juny de 1993, ISBN 975-95711-0-2, pàg. 63 </ref>
 
Mitjançant una revolució, el PKK volia aconseguir un Kurdistan independent i [[Socialisme|socialista]], primer a les àrees kurdes de Turquia i també, posteriorment, integrar les zones kurdes [[Kurdistan Iraquià|iraquianes]], [[Iran|iranianesiran]]ianes i [[República Àrab Siriana|sirianes]] en un estat nacional. Des de 1993, el PKK definí els seus objectius, seguint les realitats del curs de la guerra, de manera que ara es buscava l'autonomia cultural i l'autonomia local dins l'estat turc.<ref name="unihh" />
 
== Desenvolupament ==
 
=== Reestructuració ===
En un congrés del partit el 1986, el PKK decidí de dissoldre l'HRK i crear al seu lloc l{{'}}''[[Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan|Artêşa Rizgariya Gelê Kurdistan]]'' (ARGK) com a organització exclusivament armada. Les accions de terror que haurien de cessar en el futur, i la baixa efectivitat de l'HRK foren el motiu per aquesta reestructuració. L'[[Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan|ERNK]] s'hauria d'ocupar exclusivament de la propaganda i el reclutament al [[Kurdistan Turc]] i Europa en el futur. Efectivament, el PKK aconseguí quallar a principis dels [[dècada del 1990|anys 90]] en la població i aconseguí molts adeptes en la seva lluita.
 
Tanmateix, la causa d'això no foren només les exitoses activitats de propaganda, sinó sobretot la intensificació, des de 1987, de les represàlies contra la població civil per part de les forces de seguretat turques al sud-est del país. El mateix any es proclamà, sobre onze províncies kurdes, la llei marcial; sota les condicions de l'[[Estat d'excepció]] les forces de seguretat turques consideraven gairebé cada kurd com a terrorista potencial. Hi havia unitats antiterroristes instal·lades i les forces de seguretat s'incrementaren en el seu nombre total, de manera que per al 1990 al voltant de 200.000 soldats, 70.000 policies, 25.000 guàrdies de poble i 1500 especialistes antiterroristes lluitaven contra 2500 rebels del PKK. Amb la proclamació de l'estat d'excepció començà l'època en què les forces turques, amb mesures brutals, deportaren els habitants dels pobles kurds, als quals s'imputava que donaven suport al PKK, i cremaren les seves cases. Fins a finals de 1997, segons dades oficials turques, 3100 aldees foren destruïdes, la qual cosa deixà a més de 370.000 persones sense llar.
Els enfrontaments entre les [[Forces Armades de Turquia]] i la [[Hezen Parastina Gel|HPG]] han augmentat en duresa des del 2007. L'HPG ha realitzat repetits atacs directes contra membres de la gendarmeria turca. Les accions no només s'han produït en el "territori essencialment kurd", i han arribat fins i tot a la [[Regió de la Mar Negra (Turquia)|Regió de la Mar Negra]] ([[província de Giresun]]).<ref name="SFH=08">Vegeu l'Informe de l'Organització suïssa d'ajuda als refugiats (OSAR) [http://www.fluechtlingshilfe.ch/pays-d-origine/europe/turquie/turquie-mise-a-jour/?searchterm=Turquie Mise à jour: développements actuels] del 9 d'octubre del 2008 {{fr}}</ref>
 
El 21 de febrer de 2008 l'exèrcit turc engegà la seva 25a ofensiva des del 1983 al nord de l'Iraq, en la qual participaren aproximadament 10.000 soldats. L'operació acabà el 29 de febrer.<ref>[http://www.milliyet.com.tr/2008/02/29/son/sontur35.asp?prm=0,55675779635 Informació de les forces armades sobre l'operació ''Sol''] al Milliyet del 29 de febrer de 2008 {{tr}}</ref> Les xifres oficials de víctimes del conflicter armat i les xifres de persones mortes en els combats, publicades per l'Associació de Drets Humans IHD (assassinats de civils exclosos), revelen el següent:<ref>La taula es basa en les [http://www.saygiozturk.net/default.asp?haberid=172&haber=%C4%B0ste-terorle-mucadele-gercegi informacions del periodista Saygı Öztürk] per a les xifres oficials i en la [http://www.ihd.org.tr/images/pdf/IHD_1999_2010_karsilastirmali_bilanco.pdf taula dels drets humans per als anys 1999-2010]; consultat el 26 de novembre del 2012</ref>
:{| class=wikitable
! Any!!Soldats!!Militants!!Civls!!Suma oficial!!IHD
|}
A començaments de 2011 el PKK anuncià una treva fins a les [[eleccions legislatives turques de 2011]]. A més es donà a conèixer que l'estat havia mantingut, en secret, converses amb l'empresonat Öcalan, per tal de resoldre el conflicte.<ref>[http://www.spiegel.de/spiegel/print/d-79051527.html Trobada secreta a l'illa], Spiegel online del 20 de juny 2011 {{de}}</ref> però després de les eleccions, el [[Partit de la Pau i la Democràcia|BDP]] boicotejà les sessions de parlament perquè cinc dels seus diputats, que es trobaven a la presó a causa del procés contra el [[Koma Komalên Kurdistan|KCK]], no havien estat alliberats i s'havia retirat l'acta de diputat a [[Hatip Dicle]] per decisió judicial, a causa de la seva condemna anterior per un acte terrorista.<ref>{{ref-web|títol= Turkey's Kurds must push for a democratic answer
| editor= [[The Guardian]]
|data=31-08-2011
|url= http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2011/aug/31/turkey-kurds-discrimination-terrorist-violence
| consulta=13-10-2011}} {{en}}</ref>
<ref>{{ref-web|títol= Turkey's YSK cancels Dicle's parliament membership
| editor= [[Cumhuriyet]]
|data=22-06-2011
|url= http://en.cumhuriyet.com/?hn=255242
| consulta=13-10-2011}}</ref>
<ref>{{ref-web|títol= BDP vows to support Hatip Dicle until the end
| editor= [[Hürriyet Daily News]]
|data=04-07-2011
|url= http://www.hurriyetdailynews.com/n.php?n=bdp-vows-to-support-hatip-dicle-until-the-end-2011-07-04
| consulta=13-10-2011}} {{en}}</ref>
El 14 de juliol es produïren els combats i atacs més durs del PKK a Silvan, on moriren 13 soldats, i a finals d'agost a Hakkâri, en un atac sobre un comboi militar, 11 soldats i un guàrdia del poble perderen la vida. Posteriorment, la força aèria turca dugué a terme diversos atacs contra els camps d'entrenament del PKK al nord de l'Iraq del nord. Durant aquests atacs, segons l'alt comandament turc, foren morts més de 90 combatents del PKK.<ref>[http://www.spiegel.de/politik/ausland/0,1518,781794,00.html L'exèrcit turc mata més de 90 combatents del PKK], Spiegel online del 23 d'agost del 2011 {{de}}</ref> Simultàniament, reberen l'atac de l'exèrcit iranià que lluitava contra el PJAK a les muntanyes de Kandil. El 19 de setembre els guerrillers del PKK segrestaren el civil Abdullah Öztürk i tot seguit l'assassinaren.<ref>http://www.radikal.com.tr/Radikal.aspx?aType=RadikalDetayV3&ArticleID=1063846&Date=19.09.2011&CategoryID=77 El PKK talla una carretera i mata un civil {{tr}}</ref>
 
El 20 de setembre de 2011 es produí un atemptat amb bomba a Ankara així com altres atemptats al sud-est del país.<ref>[http://www.morgenpost.de/vermischtes/article1771388/Weitere-Verdaechtige-nach-Anschlag-festgenommen.html Més sospitosos detinguts després de l'atac], Berliner Morgenpost del 21 de setembre del 2011 {{de}}</ref> Com a reacció als atacs, Turquia anuncià que volia realitzar, junt amb l'Iran, una ofensiva militar contra els kurds al nord de l'Iraq<ref>[http://www.handelsblatt.com/politik/international/tuerkei-schliesst-mit-iran-anti-kurden-pakt/4659102.html Turquia i l'Iran tanquen un pacte anti-kurd], Handelsblatt, 25 de setembre del 2011 {{de}}</ref>
 
Al matí del 19 d'octubre de 2011 es produí un atac del PKK sobre un post militar turc a Çukurca en el límit amb la frontera amb l'Iraq, amb el resultat de 24 soldats morts i 18 ferits. L'atac fou la pèrdua més dura per a l'exèrcit turc des del 1993.<ref name="FRNord-Irak">{{ref-web|url= http://www.fr-online.de/politik/unruhe-in-den-kurdengebieten-tuerkische-truppen-im-nord-irak,1472596,11032304.html|títol=Türkische Truppen marschieren im Nordirak ein | consulta=26 novembre 2012 |obra= | editor= [[Frankfurter Rundschau]] |data= 19-10-2011 |llengua=alemany }}</ref> Com a reacció directa a això, unitats de [[Comando (forces especials)|comandos]] turcs entraren al nord de l'Iraq.<ref name="FR">{{ref-web|url= http://www.fr-online.de/politik/kurdengebiete-tuerkische-truppen-marschieren-im-nordirak-ein,1472596,11028038.html |títol= Türkei bombardiert Ziele im Irak
| consulta=26 novembre 2012 |obra= | editor= [[Frankfurter Rundschau]] |data= 19-10-2011 |llengua= alemany}}</ref>
 
== Adaptació cinematogràfica ==
* [[Güneşi Gördüm – He vist el Sol]] és una pel·lícula apareguda el 2009 que tracta de la vida d'una família que és expulsada de la seva pàtria al sud-est de Turquia.
*''Nefes: Vatan Sağolsun'' és una pel·lícula apareguda el 2009 que descriu la història de 40 soldats que estan sota les ordres d'un capità i són responsables de la protecció d'un lloc de vigilància militar sobre el turó de Karabal en proximitat directa de la frontera iraquiana al sud-est de Turquia.
* [[Min dît|Min dît – Els nens de Diyarbakır]], és una pel·lícula apareguda el 2009 que tracta sobre uns nens dels carrer orfes kurds en la ciutat dels sud-est d'Anatòlia de Diyarbakır.
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de conflictes en curs]]
* [[Partit dels Treballadors del Kurdistan]]
* [[Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan]]
 
== Bibliografia ==
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
 
[[Categoria:Història de Turquia]]
314.084

modificacions