Revisió del 18:43, 14 nov 2015 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció: separador decimal (,) ← Edició anterior		Revisió del 00:02, 16 gen 2016 modifica desfés General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits →‎Història: correcció Edició següent →
Línia 7: El 1443 l'últim membre de la branca principal de la Casa de Luxemburg, la duquessa [[Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)\|Elisabet]], va vendre el Ducat de Luxemburg davant el duc [[Felip III de Borgonya]], un príncep de la Casa francesa de la [[dinastia Valois]]. El 1477 el ducat va passar per matrimoni de la néta de Felip, [[Maria de Borgonya]], a l'arxiduc [[Maximilià I d'Àustria]], de la [[dinastia dels Habsburg]]. Luxemburg va ser un dels feus dels antics [[Països Baixos]] borgonyons que Maximilià i nét de Maria, el rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles I d'Espanya]], combinades en una unió integral, les [[Disset Províncies]], mitjançant l'emissió de la pragmàtica Sanció de 1549p. El sud dels Països Baixos continuava sent part de l'Imperi dels Habsburg, primer a les mans del poder espanyol i després per la línia austríaca, fins al 1794, quan els revolucionaris francesos van reemplaçar el domini dels Habsburg amb l'hegemonia francesa fins a la derrota de [[Napoleó]]. Els territoris de Luxemburg, que se centren al [[Palau Gran Ducal\|Castell ancestral]], van ser presos per força per l'ocupació francesa, a les primeres etapes de la caiguda de Napoleó. Alguns van ser finalment cedits a [[Guillem I dels Països Baixos]], que havia estat declarat príncep ~~pobirà~~sobirà dels Països Baixos el 1813, pel seu cosí el rei [[Frederic Guillem III de Prússia]], que va annexar els altres territoris que eren en poder dels prínceps de les diferents branques de la Casa de Nassau. Al Congrés de Viena en 1815 es van entendre les grans potències per tornar a constituir i elevar Luxemburg com un Gran Ducat, que és hereditari en la línia masculina de tota la Casa de Nassau, començant amb el [[Príncep d'Orange]], que va ser al mateix temps però separadament reconegut com [[Rei dels Països Baixos]]. Així [[Guillem I dels Països Baixos]] va ascendir al tron gran ducal com el primer [[Gran Duc de Luxemburg]]. Quan la línia masculina de la Casa d'Orange-Nassau es va extingir el 1890, la corona dels Països Baixos va anar al seu descendent, [[Guillemina I dels Països Baixos]], però la corona de Luxemburg va continuar en la línia masculina, que incumbeix al cap de l'única branca dels Nassau, ex [[Adolf de Luxemburg\|duc Adolf de Nassau-Weilburg]]. El seu fill, [[Guillem IV de Luxemburg\|Guillem IV]] -va regnar des de 1905 fins a 1912-, no va tenir fills i va ser succeït per les seves filles, [[Maria Adelaida de Luxemburg\|Maria Adelaida]] i després per [[Carlota I de Luxemburg\|Carlota]] -va regnar des de 1919 fins a 1964-. Els seus descendents, del seu matrimoni amb el príncep [[Fèlix de Borbó-Parma]], comprenen finalment la Casa Gran Ducal al segle XXI.<ref>{{ref web\|url=http://www.monarchie.lu/fr/histoire/souverains/index.html\|títol=Les Souverains\|llengua= francès\|consulta= 4 de juliol de 2015\|editor=Cour Grand-Ducale de Luxembourg}}</ref>

Família Gran Ducal Luxemburguesa: diferència entre les revisions