Turc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 113:
A més, una regla secundària fa que les vocals altes (''''ı i'''' ''u ü'') tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (''üu'') quan estan precedides d'una vocal arrodonida (''ouöü''). Per això, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes més amb vocals arrodonides (per exemple, ''Türkiye'''dir''''' —és Turquia—, ''kapı'''dır''''' —és la porta—, però ''gün'''dür''''' —és el dia—, ''palto'''dur''''' —és l'abric—').
 
N'hiLes haexcepcions són nombroses excepcions. Cada unaCadascuna de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia vocàlica (per exemple, formes com ''bugün'' 'avui', literalment 'aquest dia'). Alguns sufixos gramaticals són invariables (com ''-iyor''), i hi ha unes poques paraules turques que no segueixen aquestes regles (com ''anne'' 'mare'). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.
 
== Exemples ==