Alàs i Cerc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 44:
Cerc (escrit antigament Serc), en la documentació antiga ([[segle IX]]) apareix com a Cerco que prové del [[llatí]] ''Quercu'' que significa [[alzina]] o [[roure]].
 
Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'[[acta de consagració de la [[catedral d'Urgell]], on apareix en la forma ''Alasso'' ([[segle IX]]). Una altra citació antiga és la del [[878]], any que s'efectuà una permuta de terres "''subtus villa Elasso''".
 
Les altres mencions d'Alàs documentades al [[segle X]] en parlen sempre com a vila. L'any [[979]], els marmessors del vescomte d'Osona [[Guadall]] (que era germà del bisbe [[Guisad]] d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'[[alou]] que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el [[988]] al bisbe i als canonges de la Seu pel comte [[Borrell II]]. També el bisbe [[Sala d'Urgell]], pel seu testament del [[1003]], deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del [[segle XIX]].