Teodora, emperadriu romana d'Orient: diferència entre les revisions

El [[1028]], dies abans de morir el seu pare, va refusar la mà de Romà Argir, l'home escollit per Constantí VIII, el motiu era que ell ja estava casat i havia enviat la seva esposa a un convent per poder acceptar el desig de l'emperador.{{sfn|Finlay|1854|p=465}} La seva germana [[Zoè Porfirogènita|Zoè]], en canvi, el va acceptar i tres dies després va esdevenir [[Romà III]], en morir Constantí. Llavors Teodora es va retirar a la vida tranquil·la del gineceu,{{sfn|Norwich|1993|p=276}} però això no va evitar que Zoè n'estigués gelosa perquè ella havia estat la preferida del seu pare.{{sfn|Canduci|2010|p=269}} Zoè va persuadir el seu marit de nomenar un dels seus homes de confiança com a majordom de palau, amb l'encàrrec d'espiar Teodora.{{sfn|Finlay|1854|p=469}} Poc després, Teodora fou acusada de conspirar per usurpar el tron juntament amb [[Presian II]] de Bulgària]]. A Presian el van castigar fent-lo cegar i enviant-lo a un monestir. El [[1031]] Teodora va tornar a ser acusada d'estar implicada en una conspiració, aquesta vegada amb l'[[arcont]] de [[Sirmium]]{{sfn|Kazhdan|1991|p=627}} i, com a càstig, la van enviar al convent de Petrion. Zoè va visitar més tard la seva germana i la va forçar a prendre els hàbits.{{sfn|Finlay|1854|p=471}} Durant els tretze anys següents, Teodora va romandre al convent, mentre Zoè governava l'imperi primer amb el seu marit Romà III i després amb [[Miquel IV]].

A la mort de Miquel IV el desembre del [[1041]], Zoè va adoptar el nebot del difunt marit, el qual va ser coronat amb el nom de [[Miquel V]].{{sfn|Finlay|1854|p=495}} Tot i que havia promès respectar Zoè com a emperadriu, aviat se'n va desfer enviant-la a un monestir de les [[Illes dels Prínceps]], amb l'excusa d'haver intentat matar-lo.{{sfn|Norwich|1993|p=295}} Aquest tractament cap a una hereva legítima va causar commoció entre els súbdits i el [[19 d'abril]] del [[1042]] va esclatar una revolta popular contra l'emperador [[Miquel V]]; els rebels van assaltar el palau. Zoè i la seva germana Teodora (que estava encara en el monestir) foren proclamades coemperadrius el [[21 d'abril]] del [[1042]]. Una delegació encapçalada pel patrici Constantí Cabasilas{{sfn|Norwich|1993|p=298}} va anar al monestir de Petrion per tal de convèncer Teodora que acceptés ser coempradriu amb la seva germana.{{sfn|Finlay|1854|p=496}} Teodora es va negar rotundament i com que insistien es va tancar a la capella del convent acollint-se a sagrat. Constantí no va respectar la santedat del lloc, la va obligar a sortir i entrar en raó.{{sfn|Norwich|1993|p=298}} La van escortar fins a [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]], on el poble es va trobar amb una enfurismada Teodora, allà fou proclamada emperadriu juntament amb Zoè, aclamades per la multitud.{{sfn|Norwich|1993|p=299}} Miquel va fugir junt amb el seu germà Constantí i es van refugiar al convent de [[Studa]] on van agafar l'hàbit monàstic.{{sfn|Norwich|1993|p=300}}

{{referències|34}}