Xirivella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: separador decimal (,) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 35:
[[Fitxer:Monument entrada Xirivella.jpg|esquerra|thumb|Monument d'entrada a Xirivella, representant des de l'esquerra, una creu de terme, un cóp per collir figues i una dolçaina]]
Xirivella és a l'[[Horta de València]], a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el [[Pla de Quart]] li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu [[Túria]] no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la [[séquia de Faitanar|Sèquia de Faitanar]], la qual continua en funcionament. Després de la [[Gran Riuada de València|riuada del 1957]], es va modificar la llera del riu [[Túria]] i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "[[Pla Sud]]". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest.
N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el [[barri de la Llum]].
Línia 41:
Els romans fundaren i batejaren el lloc amb el nom de ''Silvella'' ('petit bosc'); encara es conserven romanalles al [[mas del Castell]] i unes bases de columna al poliesportiu i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial.
Dels moros, hi ha, a banda de la [[séquia de Xirivella|Sèquia de Xirivella]], l'[[arc de mig punt]] de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el [[1238]] en la persona del lloctinent de [[Jaume el Conqueridor]], [[Hug de Fullaquer]], comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'[[orde de Calatrava]], que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al ''Llibre del'' ''repartiment'', se la cita repetidament al llarg del [[1238]]. El 16 d'agost del [[1238]], [[Jaume el Just]] va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de [[Pere de Boïl i Castellar]] i la seua muller, [[Caterina Diez|Caterina Díez]]; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, [[Valençona Castell]], [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], on va començar a escriure [[Crònica de Ramon Muntaner|''La Crònica'']], obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals.
En les [[Germanies]], alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any [[1609]], després de l'expulsió dels moriscs, el lloc romangué despoblat i hagué de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de [[1611]]. El [[1811]], passa a senyoriu del [[marquès de Llanera]] i, el [[1814]], al de [[Marquès de Dos Aigües|Dos Aigües]] fins a l'abolició dels senyorius aqueix mateix segle. El [[1812]], a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès [[Louis Gabriel Suchet]] en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.
El [[Marquesat de Dosaigües|Marquès de Dos Aigües]] obtingué part del senyoriu en 1814. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.<ref>{{Ref-web|url = http://www.xirivella.es/va/xirivella-ajuntament/hist%C3%B2ria-de-la-poblaci%C3%B3-0|títol = Història de la població|consulta = |llengua = |editor = Ajuntament de Xirivella|data = 2015|nom = Juan José|cognom = Gordón Baeza}}</ref>
Actualment, dos joves investigadors estan duent a terme un projecte d'estudi de la història del municipi, que té com a objectiu una revisió historiogràfica actualitzada i rigorosa. La finalització del treball d'investigació està prevista per al 2013.
| |||