|
[[Fitxer:Claude Perrault.png|thumb|250px|Claude Perrault]]
[[Fitxer:Louvre - Façade est d'après Claude Perrault.jpg|thumb|250px|<center>« Façana del palau del Louvre, de la banda que dóna al riu, construït durant el regnat de LLuísLluís XIV, sota el disseny de Claude Perrault »<br, />Deldel llibre de Jean Mariette, gravat de la l'<nowiki/>''Architecture françoise ou recueil des maisons royalles, de quelques églises de Paris et de châteaux et maisons de plaisance de France bâties nouvellement'' (1783)
.</center>.
]]
[[Fitxer:Observatoire Paris 20030404.jpg|thumb|250px|L'[[observatori de París]], projecte de Claude Perrault.]]
'''Claude Perrault''' (*[[París]], 25 de setembre de [[1613]] - ibíd., 9 d'octubre de [[1688]]) va ser un famós [[arquitecte]], [[físic]], [[mecànic]], [[metge]] i [[història natural|naturalista]] [[França|francès]], membre de l'Acadèmia de Ciències. Germà del també famós escriptor [[Charles Perrault]], autor de contes tan coneguts como ''La Caputxetacaputxeta vermella'', ''La ventafocs'' o ''La bella dorment''.
== Obra ==
=== Obra arquitectónicaarquitectònica ===
Les seves obres [[Arquitectura|arquitectòniques]] més destacades són: la columnata del [[Louvre]]; la capella de Nostra Senyora de Navona, a l'església dels Mínims; disposició dels cinc tipus de columnes, segons el mètode dels antics. Entre 1673 i 1677 va construir per al ministre Colbert el castell de Sceaux. També va dissenyar l'[[Observatori de París|observatori]] astronòmic de París.
El 1673 va traduir del llatí al francès “De''De architectura libri decem”decem'', els deu llibres sobre arquitectura de [[Vitruvio|Vitruvi]].
El Castellcastell Sceaux i el Parcparc Sceaux estan situats a Sceaux, al departament de d'Hauts-de-Seine (França). Claude Perrault, [[Charles Le Brun|Le Brun]], [[Le Nôtre]]... van ser els arquitectes d'aquesta magnífica mansió i els seus jardins, propietat de Colbert, el cèlebre ministre de finances de [[Lluís XIV de França|LLuísLluís XIV]].
La creació de la Reial Acadèmia d'Arquitectura el 1671 va tenir com a principal objetiu l'elaboració d'una doctrina global d'arquitectura que permetés explicar els fonaments dels teballstreballs arquitectònics a Franá durant el regnat de LLuísLluís XIV (1643-1715) i, sobretot, per preservar les línies generals per al seu període i la seva tradició. El debat doctrinal girava ena tornl'entorn aldel text de VitruvioVitruvi, "''Els deu llibres d'arquitectura"'', únic tractat d'arquitectura de l'Antiguetatantiguitat que havia perdurat fins aleshores, però que calia ser analitzatanalitzar més a fons, doncsperquè hi havienhavia alguns enigmàtics apartats del llibre que restaven encara per resoldre. La traducció d'en Perrault va refermar el seu prestigi intel·lectual, però no va acabar de satisfer alsels membres de l'Acadèmia.
=== Obra científica ===
Quant als seus treballs científics destaquen: ''Assaig de física'' i ''La Mecànicamecànica dels animals''. L'obra naturalista de Perrault s'enquadra dins la [[René Descartes|filosofia cartesiana]], molt estesa aen la seva època, segons la qual, els animals podien ser considerats com màquines i llur òrgans com les peces d'engranatge que explicaven les funcions vitals. Això no obstant, Perrault era un cristià convençut, i es va negar a acceptar que aquestes màquines poguessin posar-se en marxa en absència d'una ànima que ln'impulsés el movimientmoviment.
== Bibliografia ==
* ''Assaig de física''
* ''La Mecànicamecànica dels animals''
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://digicoll.library.wisc.edu/cgi-bin/HistSciTech/HistSciTech-idx?id=HistSciTech.Perrault Perrault, Claude, 1613-1688 / Memoir's for a natural history of animals: containing the anatomical descriptions of several creatures dissected by the Royal Academy of Sciences at Paris (1688)] {{en}}.
{{autoritat}}
| 