Gotlib: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m Corregit: co-fundador > cofundador
Línia 37:
Als 17 anys, va deixar l'escola per treballar per una agència farmacèutica mentre anava a classes d'art al vespre. Va aconseguir un treball de retolista a Òpera Mundi, un editor francès que va traduir i publicar tires estatunidenques. Després de complir el seu servei militar de 28 mesos, Gotlib es decidí per a fer de retolista i il·lustrador autònom. Els seus primers còmics foren acceptats per ''[[Vaillant]]'', una revista infantil rebatejada més endavant com a ''Pif-Gadget''. La seva sèrie de llarga durada a Vaillant ''Nanar, Jujube et Piette'', fou rebatejada primer com ''Nanar et Jujube ''i llavors com ''Gai-Luron'' degut a la importància que adquirí el personatge secundari. Gai-Luron és un gos fortament influït per Droopy, personatge de [[Tex Avery]], qui gairebé mai riu o mostra qualsevol emoció i és incorregiblement somnolent.
 
El 1965, Gotlib va entregar unes tires a la revista ''[[Pilote]]'' i va ser rebut amb els braços oberts pel seu influent co-fundadorcofundador i editor, [[René Goscinny]]. Junts varen crear ''Les Dingodossiers'', una sèrie de conferències simulades de temes aleatoris que Goscinny va escriure i Gotlib va dibuixar. El 1967, Goscinny, qui treballava en diferents sèries alhora mentre editava la revista, va preguntar a Gotlib per continuar la sèrie ell sol. Gotlib en comptes d'això, en començà una de nova, ''Rubrique-à-brac'', amb un format bastant similar als Dingodossiers però adquirint progressivament un to més adult i menys formal. Pàgines soltes d'ambdues sèries es publicaren més tard a l'àlbum ''Trucs-en-vrac''.
 
''Rubrique-à-Brac'' esdevingué un èxit pels lectors de ''Pilote'' i féu famós a Gotlib. Va introduir diversos trucs, com l'ús aleatori de gags (habitualment, surt [[Isaac Newton]] que reb un cop al cap per objectes aleatoris) i la presència d'un caràcter en miniatura, una marieta copiant l'acció per mímica, per dissimular l'absència d'escenaris, els quals Gotlib no volia dibuixar.