Güelfs i gibel·lins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Elimino falta d'ortografia
els noms de països van amb majúscula
Línia 1:
[[Fitxer:Guelfi e ghibellini.jpg|thumb|250px|Imatge representant l'enfrontament dels partits güelf i gibel·lí, pintura d'[[Ottavio Baussano]] que forma part de la decoració de la sala conciliar d'[[Asti (municipi italià)|Asti]] ]]
El conflicte entre '''güelfs i gibel·lins''' enfronta les cases de [[casa de Welf|Welf]] i [[Hohenstaufen]], dues faccions que defensaven, respectivament, el [[papat]] i el [[Sacre Imperi Romà|Sacre Imperi romà]] en un conflicte que van mantenir al centre i nord de [[península Itàlica]] durant els segles [[segle XII|XII]] i [[segle XIII|XIII]]. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la [[disputa de les investidures]] al [[segle XI]]. Cal fer notar que els termes ''güelfs'' i ''gibel·lins'' no van ser usats fins als voltants del [[1250]], i encara aleshores sols a la [[Toscana]] (on es van originar), i en foren els termes '''''partit eclesial''''' i '''''partit imperial''''' els més estesos.
 
Els noms de les dues faccions, probablement, tenen els seus orígens en la [[Conrad III d'Alemanya|Batalla de Weinsberg]], el [[1140]], en la qual es van enfrontar les cases rivals [[casa de Welf|Welf]] de [[Baviera]] i [[Hohenstaufen]] de [[Suàbia]], en què els ''Welfs'' haurien entonat el nom de la seva casa com a crit de guerra, mentre que els ''Staufen'' haurien cridat el nom del seu castell: [[Waiblingen]]. Per a les orelles d'un italià, la pronunciació dels dos noms equivaldria a "uelfs" i "vieblinguen", de manera que ''guelf'' i ''ghibellino'' serien les formes [[italià|italianitzades]] dels noms alemanys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abulafia |nom=David |títol=Frederick II: A Medieval Emperor |url=http://books.google.cat/books?id=sgufggLomo8C&pg=PA110&dq=Welfs+Staufen+Waiblingen&hl=ca&sa=X&ei=czHXUOKyGYa-0QXPwYGQAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=Welfs%20Staufen%20Waiblingen&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=1988 |pàgines=p.110 |isbn=0195080408}}</ref> Els noms s'haurien introduït a Itàlia durant el regnat de l'emperador [[Frederic Barba-roja]], de la casa de Hohenstaufen. Quan va fer campanya a Itàlia per expandir-hi el poder imperial, els seus partidaris van ser coneguts com a gibel·lins (''Ghibellini''). La [[lliga Llombarda]] i els seus aliats, que s'oposaven a l'emperador, van rebre el nom de ''güelfs''.
Línia 63:
|---
|width = "50%" style="background:F8F8D8"|[[Otó de Brunswick]]<br>[[Carles d'Anjou]]
|width = "50%" bgcolor = "F8F8D8"|[[Frederic Barbarroja|Frederic I Barba-roja]]<br>[[Felip de Suàbia]]<br>[[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II del Sacre Imperi romanogermànic]]<br>[[Conrad IV d'Alemanya]]<br>[[Manfred de Sicília]]
|---
|colspan = "3" bgcolor = "#FFDEAD" align="center"|'''1260'''
Línia 74:
|}
== Referències literàries ==
* Molts participants en el conflicte apareixen de manera destacada en l'[[La Divina Comèdia|''Infern'']] de [[DantDante Alighieri]]. [[Filippo Argenti]], un güelf negre d'una família prominent, es troba atrapat al cinquè cercle de l'''Infern'' amb els colèrics, i al sisè cercle amb els heretges s'hi troben els florentins Farinata degli Uberti (un gibel·lí) i Cavalcante de' Cavalcanti (güelf). Dant també reserva un lloc al vuitè cercle als papes [[Bonifaci VIII]] i [[Climent V]] per [[simonia]].
* Els textos en què [[William Shakespeare]] es va basar per escriure ''[[Romeu i Julieta]]'' transmeten clarament la idea que l'origen de l'odi entre les famílies Capulet i Montagut correspon a la pertinença a les dues faccions oposades. L'òpera de [[Bellini]] ''I Capuleti ed i Montecchi'' (presumiblement basada en les mateixes fonts que Shakespeare) ho fa explícit situant els Capulet com a güelfs i els Montagut com a gibel·lins.
* En les notes del poema ''The Shepheardes Calendar'' de [[1579]], el poeta anglès [[Edmund Spenser]] afirmava, de manera incorrecta, que els mots "[[elfs]]" i "[[goblin]]s" derivaven etimològicament de güelfs i gibel·lins.