Teodoret de Cir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Theodoret |
m Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 1:
'''Teodoret''' (''Theodoretus'', {{polytonic|Θεοδώρητος}}) ([[Antioquia de l'Orontes]], vers [[393]] – Cir, vers [[457]]) també apareix com a Teodorit (''Theodoritus'') però és menys correcte, fou un dels més eminents eclesiàstics del [[segle V]], i defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Era d'una família burgesa. La mare estava 15 anys buscant tenir un fill sense èxit i per fi un endeví li va anunciar que tindria un fill però amb la condició de dedicar-lo a l'església; Teodoret va néixer tres anys després de l'anunci, i el seu nom (regal de Déu) va estar relacionat amb el fet.
Fou instruït en religió per la mare i als 7 anys fou enviat a un monestir proper a Antioquia on era [[hegumen]] (abat) Euprepi, i allí va romandre quasi vint anys. Va tenir per instructors a [[Diodor de Tars]] (breument) i [[Teodor de Mopsuèstia]] i altres eminents. Fou nomenat en aquest temps primer lector i després diaca de l'església d'Antioquia pels patriarques Porfiri i Alexandre, i en els seus sermons es va oposar a arrians, macedonis, i apol·linaristes (aquestos darrers eren un gran nombre a la seva diòcesi).
Línia 9:
Morts els seus pares va heretar una fortuna que va repartir entre els pobres i al seu bisbat no tenia cap propietat ni tan sols una tomba; amb una part del patrimoni o amb les rendes locals, va fer decoracions a la ciutat (pòrtics, dos ponts, banys públics i un aqüeducte) i va atreure a la zona a artistes i professionals, especialment metges; va intercedir davant l'emperadriu Pulquèria per una reducció de les taxes; va acollir generosament a Celestiac de [[Cartago]], expulsat d'Àfrica pels [[vàndals]]. Després de 25 anys de bisbe podia dir que mai va estar en una cort de justícia i que mai va rebre cap regal; seguint el seu exemple el clergat es va comportar de manera semblant. A la diòcesi eren importants els sectaris marcionites als que va retornar a l'església abans del [[449]] (ell mateix diu que en va batejar deu mil).
En aquestos anys va compondre les seves obres exegètiques i d'altre mena. Va donar suport a Nestori, amb
El [[430]] va escriure als monjos de Síria i rodalia contestant als dotze capítols de Ciril. Al [[concili d'Efes]] el [[431]] va arribar aviat i va demanar al concili d'esperar l'arribada dels bisbes orientals abans de condemnar [[Nestori]]; no fou així i va participar en el sínode separat que va condemnar els procediments del concili i va decretar la [[deposició]] de Ciril. L'emperador [[Teodosi II]] va abraçar la causa de Nestori breument fins que va caure sota influència d'un monjo partidari de Ciril, i va convocar a set bisbes orientals i set africans per explicar-li els procediments del concili d'Efes; Teodoret fou un dels delegats orientals i es va presentar a [[Calcedònia]] on va esperar l'audiència imperial i mentre fou exclòs de l'església sota influència del partit de Ciril; en arribar l'emperador va defensar la causa dels bisbes orientals amb eloqüència però Teodosi II ja estava inclinat cap a Ciril i els delegats foren enviats de retorn.
Fou llavors quan va compondre els cinc llibres sobre l'Encarnació ({{polytonic|πενταλόγιον ἐνανθρωπώσεως}}) per explicar el seu punt de vista i defensar-se de l'acusació de nestorianisme i heretgia; en l'obra va defensar també al seu mestre Teodor de Mopsuèstia, les obres del qual eren també acusades per Ciril de defensar l'heretgia. Durant un temps va intentar convèncer als nestorians d'acceptar la deposició de Nestori (sense deixar de protestar d'aquesta deposició) i quan el partit ortodox va assolir el control total el [[435]], es va erigir en enèrgic opositor de Ciril. Quan aquest va morir el [[444]] Teodoret va tenir una gran joia.
Línia 23:
Va retornar a Cir on va dedicar la resta de la seva vida a l'estudi. Va morir vers [[457]] o [[458]] i va deixar encarregat de la diòcesi a Hipaci. Encara després de la seva mort, algunes sectes el van seguir combatent, i ocasionalment els escrits de Teodoret foren condemnats per alguns sínodes en el regnat d'[[Anastasi I (emperador)|Anastasi]] ([[499]]-[[512]]). Fou honorat amb estàtua per [[Justí I]]. [[Foci]] en va escriure un encomi i dona una llista de les seves obres, no del tot completa.
Les seves obres principals foren:
* {{polytonic| εἰς τὰ ἄπορα τῆς θείας γραφῆς κα? ἐκλογήν}}, ''Qaestiones in Octateuchum''
| |||