Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 19:
| lloc =Torroella de Montgrí| data =1979| pàgines =}}</ref> - [[Barcelona]], [[12 d'octubre]] del [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador català,<ref>{{citar ref| tipus = revista| cognom1 = Ripoll Perelló| nom1 = Eduard| enllaçautor1=Eduard Ripoll i Perelló| urlcapítol = | títol = Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)| obra = Ampurias| publicació = | url =http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118090/288142| consulta = 20 març del 2012| pàgines = 507-536| arxiudata =| format ={{pdf}}| citació = Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot| volum =|exemplar=| col·lecció =| editorial =| lloc =| data =1979}}</ref> vicepresident del [[CSIC]] i acadèmic de la [[Reial Acadèmia de la Història]].
== Biografia ==
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El 1918-1919 va fer a Madrid els cursos de doctorat que el posaren en contacte amb [[Manuel Gómez-Moreno]] i tot el grup d'historiadors i arqueòlegs del Centre d'Estudis Històrics ([[Elías Tormo Monzó]], [[Francisco Javier Sánchez Cantón]], [[Cayetano de Mergelinda y Luna]], [[Juan Cabré]], [[Emilio Camps Cazorla]],...)<ref> Blanco Freijeiro, Antonio /Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)) , págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref> A Madrid, també rep els ensenyaments d'[[Hugo Obermaier]], més afí al grup de Bosch, quant a la seva formació germànica i la seva concepció ultrapirenaica de la [[Història]], enfront de l'aferrissat hispanisme de Gómez-Moreno.
 
El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Arran d'aquesta publicació accedeix a la Càtedra d'[[Història Antiga]] i Mitjana de la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]].