Placebo (grup): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: participació al concert > participació en el concert
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 29:
A partir de 1997 -un any després de treure el seu primer àlbum-, va ser una temporada de molta activitat per a la banda, que refermava el seu bon començament amb detalls com la participació en el concert homenatge del 50 aniversari de [[David Bowie]] al [[Madison Square Garden]]; la inclusió del single ''Nancy Boy'' a la pel·lícula ''Airbag'',<ref name=biografia/> de Juanma Bajo Ulloa; single que més tard se situaria en la quarta posició de les llistes del Regne Unit, on, tot seguit, també realitzarien la seva pròpia gira,<ref>{{ref-web|url=http://www.musica.com/letras.asp?info=727&biografia=987&idf=5|títol=Biografía de Placebo - MUSICA.COM|consulta=11 de gener de 2013}}</ref> per acabar com a teloners d'[[U2]] en alguns dels concerts del «PopMart» pel [[Europa|vell continent]], com per exemple a [[Madrid]].<ref>{{ref-web|url=http://www.u2eastlink.com/hemeroteca/articulo.php?id=64|títol=Crónica concierto Popmart Madrid|editor=Europa Press (u2eastlink.com)|data=15 de setembre de 1997|consulta=11 de gener de 2013|llengua=castellano}}</ref>
 
El 1998 van gravar el seu segon àlbum, ''Without You I'm Nothing'', que els va projectar fora d'Anglaterra gràcies al tema "Every m'You Every YouMe" -part de la banda sonora de la pel·lícula ''Cruels intencions''- i a la participació de [[David Bowie]] cantant al costat de Molko el tema que dóna nom al disc. També en aquest any van gravar una versió de "20th Century Boy", cançó original del grup [[T. Rex]], per a la banda sonora de la pel·lícula ''Velvet Goldmine'' en la qual, a més a més, apareixen. A l'any següent van aparèixer al lliurament dels Brit Awards tocant "20th Century Boy" junt amb David Bowie. Actualment es considera David Bowie com el padrí de Placebo, a causa del suport que els ha brindat des que van començar la seva carrera musical.
 
Per un altre costat, els seus mereixements musicals ho han col·locat com un grup [[eclecticisme|eclèctic]], incorporant des d'un fort so de guitarra fins piano i elements electrònics. Tanmateix, la crítica anglesa no sempre ha tingut opinions favorables del grup, principalment per l'excèntrica personalitat de Brian Molko.