Amfípolis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Canvis menors, neteja, replaced: segle V → {{segle|V}} , es va convertir en → va esdevenir AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Amphipolis_location.jpg|thumb|rightdreta|250px|Localització d'Amfípolis]]
[[Fitxer:Plan Amphipolis-fr.svg|thumb|250px|Pla esquemàtic d'Amfípolis]]
'''Amfípolis''' ('''Amphipolis''') fou una ciutat de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] a la riba oriental del [[Estrimó]] a uns 5  km de la costa.Sota els bizantins fou anomenada '''Popòlia''', i actualment encara existeix sota el nom de [[Neokhorio]].
 
La deïtat principal de la ciutat fou Artemis Tauròpolos o Braurònia. El ciutadà més cèlebre de la ciutat fou el gramàtic [[Zoilos]]. El port es deia Èion.
Línia 13:
Quan els perses es van retirar el [[479 aC]] els atenencs ho van tornar a provar. L'hivern del 476 al [[475 aC]] [[Cimó II]] va assetjar Èion i la va ocupar; el darrer comandant persa Boges es va suïcidar. Deu anys després els atenencs van provar de conquerir Ennea Hodoi però foren derrotats i el cap atenenc Sofanes va morir en la lluita ([[465 aC]]).
 
Trenta anys després Hagnon o Agnon, fill de Nícies, ho va aconseguir. Va ocupar la ciutat el 437 o [[436 aC]] i hi va establir molts atenencs i altres grecs; la ciutat fou rebatejada Amfípolis; també vivien a la vora molts tracis, edons o d'altres tribus. La va organitzar de manera que per tres costats era defensada pel riu Strymon i per l'altre va construir una muralla. També va construir un pont. Amfípolis va prosperar i fou una de les colònies atenenques més valuoses; la ciutat va esdevenir prou gran per eclipsar a Èion que es va convertir enesdevenir el seu port.
 
El [[431 aC]] va esclatar la [[guerra del Peloponès]] i l'espartà [[Bràsides]] va envair les possessions atenenques més al nord i el [[424 aC]] va ocupar Amfípolis es va rendir sense lluita. [[Tucídides]], amb naus des l'illa de Tasos, va arribar massa tard per salvar la ciutat, però va aconseguir impedir la caiguda de Èion. La pèrdua de la colònia fou una de les causes principals que van provocar la caiguda de Tucidides. La ciutat fou un obstacle per l'armistici entre Esparta i Atenes. Atenes no volia signar sense recuperar Amfípolis. El [[422 aC]] els atenencs van enviar un exèrcit dirigit per Cleon que va intentar la reconquesta i va fracassar i fou derrotat. Brasidas va morir a la lluita i també va morir Cleon.
 
Els atenencs van haver de cedir i signar la [[pau de Nícies]], amb la promesa d'una futura entrega per part d'Esparta; però els colons (entre els quals els atenencs eren minoria) van refusar retornar a la lliga atenenca el que fou un motiu mes de conflicte entre Atenes i [[Esparta]]. Amfípolis va formar una estreta aliança amb [[Olint]].
Línia 21:
Quan el [[413 aC]] la lluita es va reprendre un cop mes, i fins al final de la guerra el 404 aC, la reconquesta d'Amfípolis fou objectiu prioritari atenenc.
 
A la primera meitat del segle següent el atenenc ho van provar per via diplomàtica però cada vegada era més difícil perquè la ciutat era cada vegada més gran. El [[365 aC]] el rei [[Perdicas III de Macedònia]] va necessitar l'ajut d'[[Atenes]] i va cooperar amb el comandant atenenc [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]] en la conquesta d'Amfípolis. Però una vegada conquerida el rei de Macedonia se la va quedar per a ell mateix i va trencar l'aliança amb Atenes. El [[360 aC]] Perdicas III va morir en lluita amb els [[il·liris]]. El va succeir [[Filip II de Macedonia]], amb el quequal Atenes va entrar en negociacions, li va oferir suport i li va demanar a canvi Amfípolis. Filip II va acceptar i va retirar les forces macedònies de la ciutat que va esdevenir independent. Els atenencs esperaven que es podrien apoderar fàcilment d'Amfípolis, aïllada i sense aliats o protectors, però l'atac de Timoteu d'Atenes va ser rebutjat amb ajut d'Olint (359 aC). Tot seguit Filip II ja consolidat en el poder, va tornar a la ciutat i la va ocupar. Una guarnició es va establir a Amfípolis i els enemics de Macedònia van ser enviats a l'exili. El 357 aC una revolta entre els aliats atenencs incitada pel sàtrapa de [[Cària]] [[Mausol]], va impedir als atenencs cap actuació.
 
[[Fitxer:Amphipolis_frescoes.jpg|thumb|200px|leftesquerra|Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis]]
 
Amfípolis va passar així a Macedonia; molts col·laboradors d'[[Alexandre el Gran]] eren nascuts a la ciutat (com Eurígios o [[Nearcos]]); Alexandre va planejar construir un temple luxós a la ciutat dedicat a Artemis Tauropolus, que finalment no fou construït. A la seva mort l'[[11 de juny]] del [[323 aC]], la seva viuda [[Roxana]] es va establir a Amfípolis.
Línia 33:
Els triumvirs la van tenir com a base l'any [[42]] durant la seva guerra contra Brutus i Cassius que va acabar a [[Filipos]]. Després de la batalla els triumvirs la van declarar ciutat lliure (''civitas libera'') és a dir nominalment independent i aliada a Roma.
 
L'any [[50]] la va visitar [[Pau de Tars|Sant Pau]] de camí a [[Tessalònica]], i algun temps després es va crear una església i fou seu d'un bisbe. Les excavacions han trobat una antiga església del {{segle |V}} però sembla que ni hauria hagut una de mes anterior.
 
{{commonscat}}
Línia 39:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Amfipolis}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Segon viatge de Pau de Tars}}
 
{{ORDENA:Amfipolis}}
[[Categoria:Ciutats de l'antiga Macedònia]]
[[Categoria:Tràcia]]