Viquipèdia

Història d'Amèrica: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: reemplaçament automàtic de text (- i Argentina + i l'Argentina, - i Argentina + i l'Argentina)
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:CartedAmerique.jpeg|thumb|Mapa antic d'Amèrica]]
La '''història d'Amèrica''' és la [[història]] dels pobles de [[Amèrica del Nord-amèrica]], [[Amèrica Central]], [[Amèrica del Sud-amèrica]] i el [[Carib]]. Comença amb la immigració cap a aquestes regions de pobles possiblement d'[[Àsia]] o d'[[Oceania]] durant l'[[Edat de Gel]]; la qual, quan acabà, va trencar el contacte entre aquest continent i la resta dels continents per mil·lennis.
 
La majoria dels ascendents dels pobles amerindis de [[Amèrica del Nord-amèrica]] van ser pobles caçadors immigrants que hi van immigrar per l'Estret de Bering, que durant l'Edat de Gel va estar congelat permetent el pas a peu. Els amerindis Paleo probablement van seguir als mamuts i altres animals que caçaven. En aquesta regió es van desenvolupar nombroses civilitzacions, com a l'[[Antic Món]], però segles després, com ara les civilitzacions [[civilització cahokia|cahokia]], [[civilització zapoteca|zapoteca]], [[civilització tolteca|tolteca]], [[civilització olmeca|olmeca]], [[civilització asteca|asteca]]. Totes aquestes civilitzacions, llevat la civilització cahokia, van conformar una regió històrica coneguda com a [[Mesoamèrica]]. Aquesta regió inclou part de l'[[Amèrica Central]] on es va desenvolupar la [[civilització maia]].
 
Els ascendents dels pobles amerindis sud-americans potser van immigrar de [[Amèrica del Nord-amèrica]], o d'[[Oceania]], per mitjà de basses. A [[Amèrica del Sud-amèrica]] es van desenvolupar la cultura del [[Chavín]], la [[civilització chimú]] i la [[civilització inca]], que va estendre el seu domini del [[Perú]] cap a [[Xile]] i l'[[Argentina]].
 
==Procés d'Immigració==
La data del començament de la immigració per l'Estret de [[Bering]] és un tema molt controvertible. Es creu que va ocórrer fins i tot el 40000 aC Els descobriments arqueològics suggereixen diverses onades d'immigració. Totes les teories, però, han acceptat que el poble inuit del [[Canadà]] va arribar molt després, probablement el [[segle VI]], des de [[Sibèria]]. Les ruïnes arqueològiques més antigues són del 13500 aC, de la cultura [[clovis]].
 
Cap a l'any 10000 aC els humans van arribar al Cap d'Hornos, a la punta sud d'[[Amèrica]]. S'han trobat artefactes a Amèrica del Nord-amèrica i Amèrica del Sud-amèrica que daten del 10000 aC
 
== Civilitzacions precolombines ==
:''{{Article principal: [[|Amèrica precolombina]]''}}
Les civilitzacions es van desenvolupar segles després del començament de la immigració. La capital dels cahokians, Cahokia, localitzada a l'estat d'[[Illinois]] va tenir una població de 20.000. Per al [[segle XII]] la ciutat va ser una de les més poblades de Amèrica del Nord-amèrica; Monk's Mound, el centre cerimonial més important de Cahokia és una de les construccions més grans del Nou Món. No obstant això, els [[asteques]] i els [[civilització maia|maies]] van bastir ciutats molt més grans, com ara [[Tenochtitlan]] que va tenir una població superior als 300.000 habitants a l'arribada dels [[conquistadors]] espanyols. El mercat que hi van establir va ser el més gran que havien vist.
 
Aquestes civilitzacions van desenvolupar l'agricultura, principalment de [[blat de moro]], que és molt més gran del que es troba a [[Àsia]], i que es va originar a [[Mèxic]], així com la [[xocolata]]. També van plantar patates, tomàquets, carabasses i alvocats. No van desenvolupar la ramaderia a gran escala, ja que hi havia poques espècies adequades.
 
[[Fitxer:America 1000 BCE.png|333px|thumb|Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al [[segle XI aC]] ]]
L''''[[Amèrica precolombina''']] conforma un període [[historiografia|historiogràfic]] que incorpora totes les subdivisions del període de la [[història]] i la [[prehistòria]] a les [[Amèriques]] abans de l'aparició d'importants influències europees al [[continent americà]], que abasta l'època de la colònia original al [[paleolític superior]] a la colonització europea durant l'[[edat moderna]].
 
Encara que la frase "època precolombina" literalment es refereix només al temps anterior als viatges de [[Cristòfor Colom]] el 1492, a la pràctica la frase en general s'utilitza per referir-se a tota la història d'Amèrica i les [[cultures]] indígenes fins que aquestes cultures van ser conquistades o influenciades de forma significativa pels [[europeus]], fins i tot si l'incident passa després de dècades o segles del [[primer viatge de Colom]] (p.ex.: Algunes tribus en racons recòndits de l'[[riu Amazones|Amazones]]). Per això, els termes alternatius '''Amèrica precolonial''' o '''Amèrica prehistòrica''' també estan en ús. A les zones d'[[hispanoamèrica]] el terme generalment utilitzat és '''prehispànic'''.
Linha 27 ⟶ 28:
Algunes '''civilitzacions precolombines''' semblen haver construït grans centres urbans, haver desenvolupat l'[[agricultura]] així com diverses jerarquies socials complexes. Moltes d'aquestes civilitzacions ja havien decaigut o desaparegut per al [[segle XVI]], data en què es produirien els primers assentaments europeus permanents, i només coneixem llurs històries per mitjà de les investigacions arqueològiques i les tradicions orals dels pobles veïns sobrevivents. D'altres, es van desenvolupar de manera contemporània a l'arribada dels europeus, i per tant, tenim prou documents històrics dels pobladors i dels colonitzadors i conqueridors. Els pobles que han sobreviscut, les cultures i les societats dels quals descendeixen directament d'aquestes civilitzacions, han estat substancialment influenciats per les cultures i religions europees, encara que conserven algunes tradicions i pràctiques, així com llurs [[llengües ameríndies|llengües]].
 
===Amèrica del Nord-amèrica (llevat de Mesoamèrica)===
Les civilitzacions més grans que es van desenvolupar a [[Amèrica del Nord-amèrica]] són:
* els amerindis "Pueblo", que es van establir al sud-oest dels [[Estats Units]].
* [[Civilització Chaokia]], que es va desenvolupar al centre de l'estat d'[[Illinois]] prop del riu Mississippi.
Linha 38 ⟶ 39:
* [[Civilització tolteca]], un poble, originalment nòmada i militar, que parlava el [[nàhuatl]].
* [[Teotihuacan]], una ciutat i un imperi molt important; la ciutat va ser una de les ciutats més grans del Nou Món, probablement amb més de 150.000 habitants.
* [[Civilització maia]], que es va desenvolupar al sud-est de [[Mèxic]] i al nord de [[CentreamèricaAmèrica Central]]; van bastir grans ciutats, com ara [[Palenque]]; els seus coneixements d'[[astronomia]] i [[matemàtiques]] van ser molt avançats, fins i tot superiors als del Vell Món.
* [[Civilització asteca]], originalment un poble nahua nòmada del nord de [[Mèxic]] que es va establir al centre d'aquest país, fundant la ciutat de [[Tenochtitlan]], i l'imperi més gran de [[Mesoamèrica]], fins a l'arribada dels europeus.
 
===Amèrica del Sud-amèrica===
* els chavins, una civilització del nord de Amèrica del Sud-amèrica.
*[[civilització chimú]], al nord-oest del [[Perú]].
* [[civilització inca]], la civilització més gran i important de Amèrica del Sud-amèrica, fins a l'arribada dels europeus.
 
=== Desenvolupament de les civilitzacions d'Amèrica del Nord ===
Linha 53 ⟶ 54:
La cultura del Mississipí va dominar l'àrea del riu homònim durant la història precolombina. Una de les característiques distintives d'aquesta cultura va ser la construcció de grans monticles de terra de forma piramidal. Van cultivar el [[blat de moro]] i van participar d'una xarxa de comerç extensa; també van desenvolupar una societat estratificada complexa. El poble del Mississipí s'hi va establir al voltant del [[1000]] dC. No obstant, ja havia decaigut durant l'arribada dels primers europeus.
 
L'assentament més gran d'aquest poble, Cahokia, localitzat prop de la ciutat actual d'East St. Louis, [[Illinois]], va tenir una població superior als 20.000 habitants. Durant aquest període de clímax, entre els segles XII i XIII, Cahokia va ser la ciutat més poblada de Amèrica del Nord-amèrica (llevat de la regió cultural mesoamericana). El monticle de Monk, el centre cerimonial més gran de Cahokia, és la construcció de terra més gran del món prehistòric.
 
=== Imperi Maia ===
Linha 72 ⟶ 73:
==== Sacrificis humans ====
[[Fitxer:Tzompantli Tovar.jpeg|thumb|Representació del Temple Major i dels sacrificis de la seva dedicació.]]
Els sacrificis humans es realitzaven a [[Mesoamèrica]] i [[Amèrica del Sud-amèrica]] segles abans de l'establiment de l'Imperi asteca. Hi ha registres que indiquen que eren comuns per la [[civilització olmeca]], la [[civilització maia]] i la [[Imperi inca|civilització inca]]. Tanmateix, els asteques van ser els primers a realitzar-los contínuament i a gran escala. Segons els registres asteques, en la dedicació del [[Temple Major]], es van sacrificar 84.400 persones. La majoria dels historiadors creuen que aquesta és una xifra molt exagerada; això no obstant, mostra la característica única del sacrifici massiu de les festivitats asteques.
 
Els asteques van establir les "guerres florals" per tal de capturar presoners pels sacrificis, anomenats ''nextlaualli'', "deute als déus", perquè el sol sobrevisqués un cicle de 52 anys en què estava dividit el calendari asteca. Cada 52 anys es realitzava una cerimònia especial, la "cerimònia del nou foc". Tots els focs s'apagaven i durant la nit es realitzava un sacrifici, i esperaven l'alba. Si el sol sortia, això volia dir que els sacrificis del cicle de 52 anys havien estat prou, i començava un nou cicle de 52 anys, i la fi del món havia estat posposada. Aquesta cerimònia era antiga, però els asteques pensaven que el sacrifici constant d'humans era necessari per posposar la fi del món. Irònicament, els espanyols van arribar a la fi d'un d'aquests cicles, l'any ''[[ce acatl]]''.
Linha 92 ⟶ 93:
L'esclavatge i l'exterminació dels amerindis (per guerra o per causa de les malalties europees), van canviar dràsticament el component ètnic i demogràfic del continent. A més dels immigrants europeus, les feines d'agricultura al [[Carib]], el [[Brasil]] i els [[Estats Units]] van provocar l'arribada d'esclaus d'[[Àfrica]].
 
Les principals nacions colonitzadores van ser el [[Regne Unit]], [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]] ([[Groenlàndia]]). El començament de la fi de la colonització va ser la independència dels [[Estats Units]] el [[1776]], seguida d'[[Haití]] el [[1804]], i després dels països llatinoamericans de [[1810]]-[[1830]]. Les noves nacions van tenir una composició ètnica molt diferent de la composició original: a [[Amèrica del Nord-amèrica]] principalment europea (el [[Canadà]] i els [[Estats Units]]) o mestissa ([[Mèxic]]); a [[CentreamèricaAmèrica Central]] principalment mestissa o ameríndia, al [[Carib]] principalment africana, a [[Amèrica del Sud-amèrica]] molt variada: principalment europea i mestissa a l'[[Argentina]] i [[Uruguai]], principalment mestissa a [[Xile]], [[Veneçuela]], [[Colòmbia]] i l'[[Equador]], principalment ameríndia al [[Perú]], [[Bolívia]] i potser al [[Paraguai]], i principalment europea i mulata al [[Brasil]]. El [[Surinam]] és un país amb una demografia molt diversa, que inclou immigrants de l'[[Àsia]], principalment de l'[[Índia]].
 
=== El repartiment d'Amèrica entre les nacions europees ===
Linha 98 ⟶ 99:
La [[colonització europea d'Amèrica]] s'inicia a la fi del segle XV després que Cristòfor Colom arribés el 1492 amb el mecenatge dels [[Reis Catòlics]]. A partir d'aquí, l'[[Imperi espanyol]], l'[[Imperi portuguès]], l'[[Imperi britànic]], [[França]] i [[comtat d'Holanda|Holanda]], van conquerir i van colonitzar el continent, sent l'espanyol l'imperi més extens.
 
L'[[Imperi espanyol]] va ser el primer a realitzar la conquesta, i es van assentar principalment a Amèrica del Nord, CentreamèricaAmèrica Central i a l'àrea andina de Amèrica del Sud-amèrica (imperis asteca i inca, respectivament). A Espanya se sumaria poc després Portugal al·legant drets territorials sobre el [[Brasil]] en virtut del [[Tractat d'Alcaçovas]], de les [[Butlles Alexandrines]] i del [[Tractat de Tordesillas]].
 
Espanya va ser la potència que major presència colonial va imposar a Amèrica. Va prendre possessió per la força dels dos grans imperis existents a Amèrica en aquest moment. Espanya es va apropiar de tota la Costa Oest d'[[Amèrica del Nord]] fins a [[Alaska]] i de territoris a l'interior i de la península de [[Florida]], a més de tota [[CentreamèricaAmèrica Central]], el [[Carib]] i tota [[Amèrica del Sud-amèrica]] amb l'excepció d'una zona costanera atlàntica que després va venir a ser el [[Brasil]]. En aquesta expansió l'[[Imperi espanyol]] derrotaria a l'[[Imperi Asteca]] i a l'[[Imperi Inca]], a més de presentar batalla i dominar territoris de diferents tribus americanes.
 
[[Anglaterra]] va establir tretze colònies a la Costa est d'[[Amèrica del Nord]] i de bona part del [[Canadà]], a més de conquerir a Espanya algunes illes del [[Carib]], com [[Jamaica]].
 
[[França]] va ocupar l'actual [[Guayana francesa]] a Amèrica del Sud-amèrica (encara sota el seu domini), [[Louisiana]] en el [[Golf de Mèxic]], algunes illes del [[Carib]], i la regió canadenca del [[Quebec]]. Al segle XIX els espanyols cedirien a França la meitat occidental de l'Espanyola; l'actual [[Haití]].
 
[[Comtat d'Holanda|Holanda]] va establir colònies a [[Amèrica del Nord]] (Nova Amsterdam que després seria [[Nova York]]), al nord d'Amèrica del Sud (Guyana holandesa, avui el [[Surinam]]) i a les illes del Carib (Antilles Neerlandeses i Aruba).
Linha 146 ⟶ 147:
En els primers anys després de la independència es registren diversos intents de conformar grans estats nacionals a Hispanoamèrica. El [[1819]] es va conformar un gran estat independent sud-americà, denominat [[Gran Colòmbia]], i que va abastar els territoris dels actuals [[Panamà]], [[Colòmbia]], [[Veneçuela]] i [[Equador]]. La República es va dissoldre el [[1830]]. El [[1816]] es van conformar les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]] com a gran estat sud-americà, incloent una gran part de l'Alt Perú que després va integrar [[Bolívia]], i la [[Banda Oriental]] que després es va independitzar com [[República Oriental de l'Uruguai]]. Entre [[1837]] es va formar la [[Confederació Perú-Boliviana]] que es va dissoldre dos anys després. El [[1823]] es van formar les Províncies Unides del Centre d'Amèrica que es van dissoldre el [[1839]] per formar [[Costa Rica]], [[Nicaragua]], [[El Salvador]], [[Hondures]] i [[Guatemala]].
 
L'únic estat que va aconseguir la independència de manera pacífica en aquest període va ser el [[Brasil]]. Arran de les [[Guerres Napoleòniques]], la capital va ser traslladada de [[Lisboa]] a [[Rio de Janeiro]] implicant-se amb això l'assignació de la categoria de ''regne'' al Brasil, un regne dins del [[Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve]] ([[1807]] – [[1821]]). En dissoldre's pacíficament tal regne va sorgir l'''Imperi del Brasil''. La independència va ser proclamada el [[7 de setembre]] de [[1822]] pel fill del rei de Portugal, [[Pere I del Brasil]], que va establir una monarquia constitucional, d'economia basada en el treball esclavista. Durant el segle la mà d'obra esclava va ser gradualment substituïda per immigrants europeus, sobretot alemanys i italians.
 
Els grans protagonistes d'aquest període a Amèrica van ser [[George Washington]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Miguel Hidalgo y Costilla]], [[Agustín de Iturbide]] i uns altres que són considerats els ''pares'' de les pàtries americanes contemporànies per les seves lluites contra el domini colonial. La major part dels països del Carib i el [[Canadà]] es van independitzar durant el segle XX.
Linha 153 ⟶ 154:
El [[1868]] la flota d'[[Espanya]] va atacar les costes de [[Xile]] i [[Perú]] per raó d'un conflicte colonial. També va restablir breument la seva dominació a Santo Domingo, entre 1861 i 1865, i va mantenir el control sobre [[Puerto Rico]] i [[Cuba]] fins al [[1898]]. El 1888-1889 el [[Brasil]] va abolir l'[[esclavitud]] i després la [[monarquia]] per establir-se com a [[república]].
 
Les diferències sobre les noves fronteres van provocar guerres constants entre les noves repúbliques d'[[Amèrica]] al llarg de les dècades posteriors. Les més destacades van ser la [[Guerra del Pacífic]] (1879-1884, [[Xile]] contra [[Bolívia]]-[[Perú]]) i la [[Guerra de la Triple Aliança]] (1865-1870, [[Argentina]]-[[Brasil]]-[[Uruguai]] contra el [[Paraguai]]). Aquesta última va acabar amb una derrota total del Paraguai, que va comportar fins i tot un desastre [[demografia|demogràfic]]: la població del país, aproximadament 525.000 persones abans de la guerra, va ser reduïda a uns 221.000 el [[1871]], dels quals només uns 28.000 eren homes. La consolidació de les noves repúbliques no va ser pacífica en canvi. No només les lluites limítrofes, sinó guerres civils van sacsejar els fonaments dels nous estats. L'expansionisme de països com els [[Estats Units]], que es va annexionar territori de [[Mèxic]]; el [[Brasil]], que va imposar la seva sobirania als territoris [[AmazonesConca amazònica |amazònics]] encara a costa de moure les fronteres dels seus veïns, els conflictes territorials entre el [[Perú]], [[Bolívia]] i [[Xile]]; la creació de l'[[Uruguai]], la desintegració de la [[Gran Colòmbia]], que crearia tres nous estats: [[Colòmbia]], [[Veneçuela]] i l'[[Equador]], són la prova d'una època convulsa causada per la desaparició de les colònies. Aquesta època de grans canvis per al continent que va portar el [[segle XIX]] entre independència i consolidació acabaria encara amb la construcció del [[Canal de Panamà]], un canal interoceànic que va partir el continent en dos, a costa del territori [[Colòmbia|colombià]] i crear un nou estat, Panamà ([[1903]]), sota la creixent influència d'una nova potència: [[Estats Units]].
 
== Segle XX ==
El [[Segle XX]] a Amèrica va representar una època de grans canvis i interaccions. El continent que havia estat aïllat de la resta del planeta durant segles, era ara un dels més cèlebres, dels més visitats, dels més esmentats. Seguia sent el "Nou Món" i el territori de les oportunitats. Els Estats Units especialment tindria un paper central en el desenvolupament de la [[ciència]] i la [[tecnologia]]: el cinema de Hollywood conquistaria el món, el [[jazz]], [[Elvis Presley]], el rei del ''Rockrock'N Rolln'roll'', els invents, [[Broadway]], els monopolis, els viatges espacials i d'altres factors. El cinema mexicà, argentí i brasiler serien la contrapart, [[Carlos Gardel]], el rei del [[tango]], el boom de la literatura hispanoamericana amb autors a l'altura dels grans clàssics universals com [[Gabriela Mistral]], [[Pablo Neruda]], [[Jorge Luis Borges]], [[Gabriel García Márquez]], [[Mario Vargas Llosa]] i uns altres, artistes de renom major com [[Fernando Botero]], [[Diego Rivera]], [[Frida Kahlo]] i centenars de noms en la pintura, l'escultura, les arts escèniques, el cinema. El continent de les races i de les cultures, farien que el segle XX es fes d'una o una altra forma, americà.
 
=== Cap al nord ric i el sud pobre ===
Linha 185 ⟶ 186:
 
== Vegeu també ==
===Civilitzacions===
* [[Civilització asteca]]
* [[Civilització olmeca]]
* [[Civilització maia]]
* [[Civilització inca]]
 
===;Època colonial===:
* [[Llista d'exploracions]]
* [[Conquesta de Mèxic]]
Linha 201 ⟶ 197:
* [[Reial Audiència de Quito]]
 
=== ;Història per país ===:
* [[Història de l'Argentina]]
* [[Història de les Bahames]]
Linha 233 ⟶ 229:
 
== Referències ==
{{CommonscatReferències|2}}
{{referències}}
 
{{Commonscat}}
{{ORDENA:Historia D'America}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Història d'Amèrica| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_d%27Amèrica»