Després del [[1205]] fou capital d'una senyoria del principat[[Principat d'Acaia]] que va passar aal [[Despotat de l'Epir|Epir]] avançat el segle XIII; Anna Ducaina, filla de [[Miquel II Àngel-Comnè Ducas|Miquel Àngelde l'Epir]], fou senyora de Kalamata, i es va casar amb [[Guillem II d'Acaia|Guillem II Villehardouin]] d'Acaia, que havia nascut a la ciutat; a la seva mort va deixar la senyoria a [[Isabel I d'Acaia|Isabel I de Villehardouin]], que es va casar amb [[Felip d'Anjou-Nàpols]], fill de [[Carles I d'Anjou]]; Felip fou príncep d'Acaia del 1271 al 1277 i Isabel princesa nominal d'Acaia del [[1289]] al [[1307]]; aquesta darrera va morir el [[1312]] als 49 anys. El [[1348]] la baronia va passar a [[Niccolò Acciaiuoli]] (mort el [[1356]]), junt amb [[Vostitza]] i Nivelot.
El [[1459]] va passar als [[Imperi Otomà|otomans]] i el [[1464]] va ser ocupada pels [[República de Venècia|venecians]]. Els turcs la van recuperar però els venecians hi van tornar el [[1659]] i el [[1685]]. El [[1715]] [[Morea]], amb Kalamata, fou retornada als turcs. El [[1770]] fou el quarter general de la revolta grega.
El [[23 de març]] de [[1821]] Kalamata fou la primera ciutat a esserésser alliberada dels turcs per les forces de Theodoros Kolokotronis, Petros Mavromichalis i Papaflessas. El [[1825]] fou destruïda per Ibrahim Pasha. Després de la guerra es va reconstruir. A la ciutat es va crear la segona cambra de Comerç de la Mediterrània després de la de [[Marsella]].
El [[29 d'abril]] de [[1941]] es va lliurar una batalla al seu port entre els alemanys que havien envaït Grècia i els neozelandesos de la II divisió de l'exèrcit britànic.
