Beowulf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Canvis menors, neteja, replaced: segle IX → {{segle|IX}} AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Beowulf.firstpage.jpeg|thumb|Primera pàgina del ''Beowulf'' d'un manuscrit del [[segle XV]]]]
{{vegeu (des)|el poema èpic anglosaxó}}
'''''Beowulf''''' (literalment ''llop d'abelles'' amb el significat de 'caçador d'abelles', és a dir, 'ós') és el nom que rep un [[Èpica|poema èpic]] [[anglosaxó]], que va ser escrit en [[anglès antic]] en [[vers al·literatiu]]. Amb 3.182 versos, és més llarg que qualsevol altra obra en anglès antic.<ref>{{ref-llibre|cognom=Treharne |nom= Elaine M.|pàgines=p.157 |títol=Old and Middle English c.890-c.1400: an anthology |url= http://books.google.cat/books?id=IOsp1ywIF5sC&pg=PA157&dq=3182+lines+beowulf&hl=ca&ei=C1FYTY-nBtba4wbTwszXBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=3182%20lines%20beowulf&f=false | editorial=Wiley Blackwell |lloc=Malden, MA |data=2004 |isbn=
1405113138 }}</ref>
 
És el poema manuscrit més antic escrit en anglès i un dels poemes èpics més cèlebres. S'estima que el poema es va redactar a la primera meitat del [[segle VIII]], encara que aquest tema és objecte de debat. L'acció que narra se situa als segles V-VI.
L'únic [[manuscrit]] que s'ha conservat data del {{segle |IX}} o X. Tot i que el poema no té títol al manuscrit, se l'ha anomenat ''Beowulf'', el nom de l'heroi, des de principis del [[{{segle |XIX]]|s}}.
 
Aquest poema èpic va servir com a font d'inspiració per a l'obra de [[Tolkien]], [[El Senyor dels Anells|''El senyor dels anells'']].<ref>{{ref-llibre|cognom=North |nom=Richard |cognom2=Allard |nom2=Joe |títol=Beowulf & other stories: an introduction to Old English, Old Icelandic and anglo-norman literatures |url= http://books.google.cat/books?id=kE6_Jr4x-_cC&pg=PA45&dq=Beowulf+inspiration+lord+of+the+rings&hl=ca&ei=B0NUTdL6HJKs8QOry_HuBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Beowulf&f=false | editorial=Pearson Education |pàgines=p.63 |lloc= |data=2007 |isbn=1405835729 }}</ref>
 
Té dues grans parts: la primera succeeix durant la joventut de Beowulf, i narra com cerca l'ajuda dels danesos o [[juts]], que patiran els atacs del [[gegant (mitologia)|gegant]] [[Grendel]], i després de matar aquest, s'enfronta a la seva mare; en la segona part, Beowulf ja és el rei dels juts (danesos i [[skildings]]) i lluita fins a la mort amb un [[drac]].
Línia 14:
Després de dècades de pau a la terra danesa, una nit Grendel arriba i mata les persones que estan escoltant les històries sobre la [[creació]]. Beowulf, valent guerrer i hàbil orador, s'assabenta del fet i arriba des del seu regne per matar el monstre i així tornar el deute d'honor contret pel seu pare amb el monarca de la regió.
 
En un ferotge combat, Beowulf aconsegueix arrencar un braç del gegant, el qual es retira per morir. La reina li atorga un collaret com a reconeixement. Furiosa i amb desitjos de venjança, la mare de Grendel decideix atacar el regne a la nit i s'amaga després d'una destructora incursió. Beowulf parteix l'endemà per caçar-la. Ha d'entrar al seu reialme submarí i guanyar primer a diverses criatures, i pateix greus ferides abans de poder decapitar-la.
 
De retorn al seu país, ocupa el tron perquè mentre era fora el rei ha mort en la guerra. Com a governant, l'heroi mostra gran prudència i el seu regne prospera. Passen els anys i arriba a la regió un [[drac]] ferotge, furiós perquè li han robat una copa d'or del seu tresor. Beowulf és cridat per derrotar el monstre i accepta, malgrat que ja s'acosta a la vellesa. S'apropa a la cova del drac i en veure'l, tots els seus soldats menys el fidel Wiglaf fugen aterrits. Comença el combat, en què l'heroi comprova que les seves forces ja no són les d'abans. El drac el mossega al coll i ell contraataca amb un ganivet fatal. Veu la bèstia a terra, però s'adona aleshores que la ferida del coll està enverinada i que ell mateix també morirà. Llavors, ordena a Wiglaf que prengui el tresor del drac per al seu poble i que expliqui com ha anat la batalla perquè l'honorin com cal a la seva mort.
Línia 30:
L'estil de la versió actual mostra que el poema neix de la fusió de la visió del compilador o compiladors i les fonts orals de partida:<ref>Kiernan, Kevin (1996), Beowulf and the Beowulf Manuscript, Ann Arbor, MI: University of Michigan, ISBN 0-472-08412-7.</ref> el poema s'escriu a Anglaterra, però prové de la tradició prebritànica (amb la diferència de llengües que això suposa). Igualment, barreja la visió cristianitzada del copista i del públic potencial amb la història clarament pagana de l'origen. Probablement, una única mà va intentar unificar tot l'estil, reescrivint passatges quan calia en el manuscrit conservat.
 
Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en [[al·literació]] amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que, en comptes de determinats personatges, objectes o similars, aparegui una paràfrasi que els identifica, de caràcter metafòric. Aquest recurs s'empra també en l'èpica clàssica, però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural; per tant, la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüent que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de ''kenning''.
 
El punt de vista no és sempre uniforme. Així, el narrador general usa la tercera persona, però de vegades adopta la visió d'un personatge,<ref>[http://www.sparknotes.com/lit/beowulf/facts.html Sparknote sobre el poema]</ref> com quan la batalla inicial està explicada des de la por i l'horror del vençut Grendel o en les ocasions en què Beowulf pren la paraula i desapareix el narrador. Les històries intercalades (com les lluites tribals o les gestes del passat de les famílies dels protagonistes) accentuen aquest joc narratiu, en què el present alterna amb salts enrere i premonicions del que succeirà.
Línia 39:
 
==Llegat==
El poema es considera com la primera gran obra de la literatura anglesa canònica, tot i que als seus inicis no va ser valorat pels seus mèrits estètics sinó únicament com a testimoni lingüístic. Per això, el seu llegat directe afecta sobretot la literatura contemporània i no la tradició anterior. L'obra més destacable és la de [[Tolkien]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Lauzon|nom=J. R. R. Tolkien; avec les illustrations de l'auteur; annotations de Douglas A. Anderson; traduit de l'anglais par Daniel|títol=Le Hobbit annoté : le Hobbit ou Un aller et retour|lloc=París| editorial=C. Bourgois|any=2012|isbn=978-2-267-02389-3|edició=Édition révisée et augmentée.}}</ref> que l'usa de context mitològic per a les seves aventures a la Terra Mitjana. La versió de Tolkien es va publicar el 2014 per primera vegada.<ref><nowiki>''</nowiki>Es publica la traducció de Tolkien <nowiki>''Beowulf''</nowiki>," Diari Ara, 20 de març del 2014 (paper)</ref>
 
==Vegeu també==
Línia 48:
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* ''Beowulf. Traducció en prosa d'un poema èpic de l'anglès antic''. Traducció al català de Xavier Campos Vilanova. Castelló: Societat Castellonenca de Cultura, 1998 (ISBN 978-84-86113-22-3; ISBN 84-86113-22-9).
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* [http://www.tel-host.com/int_sala_beowulf.html Tràiler] de la pel·lícula estrenada el 2007. {{es}}
* [http://www.maldura.unipd.it/dllags/brunetti/OE/TESTI/Beowulf/Varianti/index.html Edizioni del Beowulf] Edició original comentada {{it}}.