Richard Francis Burton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de caire > de caràcter
Línia 92:
Tanmateix, Isabel va tenir un comportament radical amb la col·lecció de diaris, manuscrits i cartes que el seu marit guardava des de feia més de quaranta anys, i tot ho va cremar en un foguera. En paraules d'[[Edward Rice]], un dels millors biògrafs de Burton, ''“sol donar-se generalment com acceptat que aquest material estava ple d'informacions d'índole sexual, sovint de naturalesa extremadament personal i denigrant; relats de certs trobaments, descripcions de diversos coits, de la bestialitat, d'experiències amb dones indígenes, de la [[pederàstia]], o dibuixos de temes com la [[clitoridectomia]] o de formes poc comunes de [[circumcisió]], de mutilacions, d'[[eunuc]]<nowiki/>s, etc … i és possible que en efecte existís aquest material, encara que el ventall d'interessos de Burton era tan ampli que qualsevol cosa, des de les seves opinions personals fins als seus judicis polítics haurien pogut figurar entre aquelles pàgines”.''
 
Isabel va cremar tot aquest material temorosa que l'interès per la vida de Burton podés revelar les aficions que aquest havia tingut durant tota la seva vida per les pràctiques sexuals estranyes, la qual cosa era intolerable per a ella, educada en la rígida [[moral victoriana]]. Però, com bé apuntava Rice, ''“gran part de la informació de cairecaràcter sexual s'havia introduït bé en el text principal o bé en les anotacions de Les mil i una nits, així com a les obres eròtiques hindús, àrabs i europees. El que en canvi no s'havia publicat era el perillosíssim material relatiu a la política del govern, als seus superiors del [[Foreign Office]], i també a certs amics personals de Burton. En definitiva, que Isabel  considerava tot això summament perniciós per a la memòria del seu marit, molt més que els relats de les seves seduccions als llogarets del Sind i d'Àfrica, o que les seves descripcions de bordells i harems”.''
 
Amb tot, ''“quan es va tenir notícia de la crema dels papers, dels diaris, de la major part, en fi, del que havia deixat Burton a la seva mort, l'escàndol va sacsejar els fonaments d'Anglaterra, però el cert és que el mal ja estava fet, i era irreparable; o dit d'una altra manera, el sacrifici ja s'havia celebrat i no hi havia marxa enrere: per molt gran que fos la còlera de les persones civilitzades,seria impossible reparar un dany tan terrible. Per alguns, Isabel va ser una santa; per a la majoria, un monstre”.'' A l'edició de l'any 1997 de ''l'Encyclopaedia Britannica'' es pot llegir que ''“la pèrdua d'informació històrica i antropològica va ser monumental; per als biògrafs de Burton, la pèrdua va ser irreparable”.''