Ibèric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Iberians
m Corregit: raó per la que > raó per la qual
Línia 43:
 
=== Substantius ===
* '''aŕs / ars''': lexema que apareix associat amb alguns topònims, com ''bilbiliaŕs'', raó per la quequal s’ha considerat la possibilitat que pogués significar ''ciutat'' (de Hoz 1995) o bé ''castell ''(Rodríguez Ramos 2001). S’ha relacionat amb el basc ''ertzi'', "recinte tancat" i ''etxe'', ''casa'' (Rodríguez Ramos 2001).
* '''batir''': s’ha proposat que designés algun càrrec o títol (de Hoz 1985), ja que apareix de forma repetitiva associat a antropònims en el plom de Palamós.
* '''baites''': podria ser un apel·latiu que identifiqui els antropònims que acompanya, potser ''testimoni'' (Rodríguez Ramos, 2002) d’acord amb els paral·lelismes de textos comercials grecs, ja que apareix associat a antropònims en ploms que plausiblement contenen textos comercials.
Línia 49:
* '''iltiŕ''' / '''iltur''' / '''iltun''': són termes freqüents en topònims, com ''iltiŕta'' o ''ilturo'', raó per la qual s’interpreten amb el significat de ''ciutat ''(de Hoz, 1983), interpretació que podria tenir el suport de l’origen del nom de Pamplona segons les fonts antigues: POMPAELO, ''ciutat de Pompeu''. També s’han relacionat amb el basc ''hiri''/''uri'' (forma antiga ''ili'') ''ciutat'', ''comunitat'' (Caro Baroja, 1946).
* '''seltar''': és un terme exclusiu de les esteles funeràries, raó per la qual se li atribueix habitualment el significat de ''tomba'' (Antonio Beltrán, 1950; Tovar, 1954). També s’ha proposat el de ''monument ''o ''estela'' (Rodríguez Ramos, 2005).
* '''śalir''': terme molt freqüent en monedes de plata, raó per la quequal se li atribueix el significat de ''plata ''(Gómez-Moreno 1945), ''valor'' o ''moneda'' (Tovar 1954), potser una unitat de compte similar a denari o dracma (Silgo, 1994). S’ha relacionat amb el basc ''zilar''; ''plata ''(Gómez-Moreno 1945) i ''sari''; ''pagament'', ''import ''(Michelena, 1979).
A banda dels termes que tenen un significat prou segur a partir de l’anàlisi interna dels textos, una possible font de termes ibèrics serien els préstecs de la llengua ibèrica (no indoeuropeus) al llatí regional (Vidal, 2013); en el cas català, s’han proposat substantius com: ''nabiu ''(correspon al basc ''ahabi''), ''samarra'' (basc ''zamar''), ''llastó'' ‘fenc’ (basc ''lasto'' ‘palla’), ''sarró'' (basc ''zorro''), ''sàrria'' (basc ''zare''), ''barzer'' (basc ''barza''), ''maduixa'' (basc ''martuza'' ‘mòra’), ''sargantana'' (basc ''sagundila''), etc.
=== Antroponímia ===