Banc de llavors del sòl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Taraxacum sect. Ruderalia MHNT.jpg|thumb|Llavors de ''Taraxacum'' com aquestes formen part del banc de llavors del sòl]]El '''banc de llavors del sòl''' és l'emmagatzemament natural de [[llavor]]s en els sòls
Les llavors del sòl són vitals per a la regeneració en cas d'incendis, rompuda agrícola, tallada de bosc i catàstrofes.
En els sòls, a més de llavors, també hi ha propàguls (bulbs, brots, etc.) que es poden reproduir asexualment, vegetativament.
==Història==
L'estudi dels bancs de llavors del sòl començà l'any 1859, quan [[Charles Darwin]] observà el naixement de plàntules de mostres de sòl obtingudes dels fons de llacs. Tanmateix, els primers informes científics sobre la qüestió aparegueren l'any 1882 i es referien a les quantitats i tipus de llavors que es troben depenent de la fondària de sòl.<ref>[http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S0103-90161998000500013&script=sci_arttext P.J. Christoffoleti; R.S.X. Caetano 1998. Soil seed banks Scientia Agricola: 55: 74-78.]</ref> Les llavors de males herbes del sòl han estat estudiades intensivament en [[agronomia]] pel seu gran impacte econòmic.
== Aspectes biològics ==
La longevitat de les llavors presents en el sòl és variable. Les llavors d'espècies ''transitòries'' romanen viables en el sòl només fins que trobin la pròxima oportunitat de germinar
Poques espècies de llavors viuen més de 100 anys en el sòl de manera viable.<ref>Ken Thompson, Jan P. Bakker, and Renée M. Bekker. 1997. The soil seed banks of north west Europe : methodology, density and longevity. New York : Cambridge University Press. 276 p.</ref> En els sòls típics, la longevitat de les llavors va de zero (germinació immediata quan arriben als sòl o fins i tot abans d'arribar-hi) a centenars d'anys. En el cas de l'espècie ''[[Nelumbo nucifera]]'', s'han trobat llavors datades en 1.040 anys.<ref>Thomas J. Monaco, Floyd M. Ashton, Steve C. Well 2002. Weed Science: Practice and Principles. Wiley Blackwell Publishers. 688 p.</ref>
== Vegeu també ==
|