Banc de llavors del sòl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Taraxacum sect. Ruderalia MHNT.jpg|thumb|Llavors de ''Taraxacum'' com aquestes formen part del banc de llavors del sòl]]El '''banc de llavors del sòl''' és l'emmagatzemament natural de [[llavor]]s en els sòls,; sovint aquestes llavors es troben en estat dorment.<ref>[http://www.agron.iastate.edu/~Weeds/ag317/bioeco/lifecycle/seedbank.html Iowa State University: College of Agriculture and Life Science: Soil Seed Bank]</ref> Normalment, el banc de llavors es refereix a les llavors susceptibles de germinar. En l'[[agricultura ecològica]], s'intenta mantenir el banc de llavors (de [[males herbes]]) tan baix com sigui possible a base del maneig de les llaurades.
 
Les llavors del sòl són vitals per a la regeneració en cas d'incendis, rompuda agrícola, tallada de bosc i catàstrofes.
 
En els sòls, a més de llavors, també hi ha propàguls (bulbs, brots, etc.) que es poden reproduir asexualment, vegetativament.
==Història==
L'estudi dels bancs de llavors del sòl començà l'any 1859, quan [[Charles Darwin]] observà el naixement de plàntules de mostres de sòl obtingudes dels fons de llacs. Tanmateix, els primers informes científics sobre la qüestió aparegueren l'any 1882 i es referien a les quantitats i tipus de llavors que es troben depenent de la fondària de sòl.<ref>[http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S0103-90161998000500013&script=sci_arttext P.J. Christoffoleti; R.S.X. Caetano 1998. Soil seed banks Scientia Agricola: 55: 74-78.]</ref> Les llavors de males herbes del sòl han estat estudiades intensivament en [[agronomia]] pel seu gran impacte econòmic.
== Aspectes biològics ==
 
La longevitat de les llavors presents en el sòl és variable. Les llavors d'espècies ''transitòries'' romanen viables en el sòl només fins que trobin la pròxima oportunitat de germinar,; les llavors d'espècies ''persistents'' poden viure molt de temps. Es consideren llavors persistents a llarg termini les que viuen més de cinc anys. El blet ''[[Chenopodium album]]'' pot ser viable al sòl fins a 40 anys i, excepcionalment, s'ha comprovat que són viables fins a 1.600 anys.<ref>[http://www.agron.iastate.edu/~weeds/weedbiollibrary/u4lq1.html Iowa State University: College of Agriculture and Life Science: Lambsquarters]</ref> En canvi, la gramínia ''[[Agrostemma githago]]'', una mala herba en els camps de cereals, només es troba en els sòls de manera estacional.
 
Poques espècies de llavors viuen més de 100 anys en el sòl de manera viable.<ref>Ken Thompson, Jan P. Bakker, and Renée M. Bekker. 1997. The soil seed banks of north west Europe : methodology, density and longevity. New York : Cambridge University Press. 276 p.</ref> En els sòls típics, la longevitat de les llavors va de zero (germinació immediata quan arriben als sòl o fins i tot abans d'arribar-hi) a centenars d'anys. En el cas de l'espècie ''[[Nelumbo nucifera]]'', s'han trobat llavors datades en 1.040 anys.<ref>Thomas J. Monaco, Floyd M. Ashton, Steve C. Well 2002. Weed Science: Practice and Principles. Wiley Blackwell Publishers. 688 p.</ref>
== Vegeu també ==