Ivo Lapenna: diferència entre les revisions

'''Ivo Lapenna''' ([[Split]], [[5 de novembre]] de [[1909]] - [[Copenhaguen]], [[15 de desembre]] de [[1987]]) va ser un [[Esperanto|esperantista]] i jurista d'origen [[Iugoslàvia|iugoslau]] i nacionalitat [[Regne Unit|britànica]].

Lapenna va néixer a la ciutat de Split, a [[Croàcia]], pertanyent llavorsaleshores a l'[[Imperi austro-hongarès]]. En 1933 es va graduar en [[Dret]] a [[Zagreb]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va escapar de Zagreb i va participar amb un nom fals a la resistència contra el règim dels [[Ústaixa|ustachis''ustaixis''.]] Després de la guerra es va convertir en professor universitari a Zagreb. També va participar en les negociacions del [[Tractat de París (1947)|Tractat de París]] en qualitat d'expert en [[dret internacional]], a la delegació de [[Iugoslàvia]].<ref>Ulrich Lins: "Ivo Lapenna kaj la komunistoj" a ''Utila Estas Aliĝo.'' ''Tra la unua jarcento de UEA'', UEA: Rotterdam 2008, p. 75-112.</ref> Va abandonar Iugoslàvia en 1949, i es va traslladar primer a [[París]] i el 1951 a [[Gran Bretanya]]. En 1962 es va convertir en ciutadà britànic. A més de professor de dret internacional, Lapenna va ser un dels principals dirigents del moviment esperantista del segle XX, i va influir molt destacadament en l'estratègia de l'[[Associació Universal d'Esperanto]], de la qual va ser president durant molts anys.<ref name=":0">Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 - 413 pàgines

Lapenna va aprendre esperanto en 1928. Des de 1937 va ser membre del comitè de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA), representant a Iugoslàvia.<ref name=":1">Marcus Sikosek (Ziko van Dijk): Die neutrale Sprache. Eine politische Geschichte donis Esperanto-Weltbundes. Bydgoszcz: Skonpres, 2006. <nowiki>ISBN 978-83-89962-03-4</nowiki></ref> Durant el [[Congrés Mundial d'Esperanto]] en 1938 es va convertir en director de la ''Internacia Esperanto-Ligo'' com a successor de l'austríac [[Hugo Steiner]].<ref name=":1">Marcus Sikosek (Ziko van Dijk): Die neutrale Sprache. Eine politische Geschichte donis Esperanto-Weltbundes. Bydgoszcz: Skonpres, 2006. <nowiki>ISBN 978-83-89962-03-4</nowiki></ref> Lapenna va participar en la fusió de la Internacia Esperanto-Lligo i la UEA, on immediatament es va unir a la junta de govern (on va romandre fins al 1974).<ref name=":1">Marcus Sikosek (Ziko van Dijk): Die neutrale Sprache. Eine politische Geschichte donis Esperanto-Weltbundes. Bydgoszcz: Skonpres, 2006. <nowiki>ISBN 978-83-89962-03-4</nowiki></ref> De 1955 a 1964 va ser Secretari General, un càrrec nou creat per a ell. En 1964 es va convertir en president d'UEA.<ref name=":1">Marcus Sikosek (Ziko van Dijk): Die neutrale Sprache. Eine politische Geschichte donis Esperanto-Weltbundes. Bydgoszcz: Skonpres, 2006. <nowiki>ISBN 978-83-89962-03-4</nowiki></ref>

Lapenna va impulsar el treball davant els organismes internacionals, i a ell es deu en gran parteixpart l'èxit de la resolució de la [[UNESCO]] en 1954 favorable a l'esperanto, així com el nou Estatut de 1955 i la creació del CED, un centre de recerca sobre els problemes de la comunicació internacional que va fundar en 1952.<ref>Humphrey Tonkin. [http://uhaweb.hartford.edu/TONKIN/pdfs/KvindekJaroj.pdf Kvindek jaroj post Montevideo], p. 6.</ref> També va promoure una campanya per promoure l'esperanto a l'ONU, sense aconseguir-hi resultats concrets.<ref>Ulrich Lins: "La du flankoj de Ivo Lapenna" ''Beletra Almanako'', nº 19, februaro 2014, Novjorko, Mondial. <nowiki>ISBN 9781595692771</nowiki>, ISSN 1937-3325. pp. 121-137.</ref>

En 1974, al congrés d'[[Hamburg]], Lapenna no va ser reelegit com a president, i el govern de d'UEA va passar a una generació més jove, amb el nord-americà [[Humphrey Tonkin]] com a president. Lapenna va denunciar els fets com una espècie de "cop d'estat comunista", considerant que l'Associació havia perdut la seva neutralitat.<ref name=":0">Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 - 413 pàgines

</ref> En 1976 Lapenna va fundar l'associació NEM ([[Neŭtrala Esperanto-Movado]]), un intent d'alternativa a la UEA, que va reunir alsels seus partidaris, però amb un èxit modest, i que no va sobreviure a la mort de Lapenna.<ref name=":0">Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 - 413 pàgines

* ''Retoriko ('', 1950 i edicions posteriors), sobre [[retòrica]].

* ''Faktoj pri la Internacia Lingvo'' (1952), fets sobre la llengua internacional.

* ''Principaro de Frostavallen'' (1956), directrius per a la comunicació, (1956).

* ''Hamburg en retrospektivo'' (1975 / 1977), sobre la seva interpretació de la seva substitució al capdavant d'UEA.

* ''Història de la diplomàcia'' (1949), en croata[[Croat (1949llengua)|croata]].

* State and Law: Soviet and Yugoslav Theory, Londres (1964).

* ''Soviet Penal Policy.'' ''A Background Book'', Londres, Sydney, Toronto (1968).