Caterina I de Rússia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra infotaula Monarca a infotaula Polític. Vegeu VP:Adaptació plantilles
m Canvis menors, neteja, replaced: es va convertir en → va esdevenir AWB
Línia 25:
 
== Pere el Gran ==
En [[1703]], quan [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] va fundar [[Sant Petersburg]] i va traslladar-hi la cort, es va convertir enesdevenir la seva amant, i s'hi va casar en secret el 1707, després de convertir-se a la fe [[Església Ortodoxa|ortodoxa]] i prendre el nom de Caterina Alekséievna. Van tenir onze fills, dels quals van sobreviure [[Anna Petrovna|Anna]] ([[1708]]) i Isabel ([[1709]]). Mentre construïen la ciutat, van viure en una cabanya on ella cuinava i ell cuidava el jardí. Quan es van traslladar a palau, la van conservar envoltant-la d'una tanca. La seva correspondència demostra que sempre es van tenir un gran afecte, i ella el cuidava personalment durant els seus atacs epilèptics. Es conta que només van discutir una vegada, a causa de l'execució del secretari d'ella, convicte de corrupció. Fills de Caterina i Pere de Rússia:
* SAI Pere Petrovich ([[1704]]-[[1707]]).
* SAI Pau Petrovich ([[1705]]-[[1707]]).
Línia 38:
* SAI el gran duc Pere de Rússia, nat i mort el [[1723]] a [[Sant Petersburg]].
* SAI Pau Petrovich, nascut i mort el [[1724]].
 
 
== Emperadriu ==
Linha 44 ⟶ 43:
 
== Govern ==
Durant el seu regnat va continuar l'obra del seu espòs, rebent el suport sobretot de Menxikov, que era el virtual governador, i seguint el consell d'amics i favorits. En [[1726]] va crear un consell privat al que va traspassar gran part de les atribucions que fins llavors tenia el Senat, cosa que va produir protestes en la noblesa que no va trigar a dividir-se en múltiples partits, mentre Caterina tractava d'aproximar-se a ells nomenant successor al príncep Pere. Va trobar els seus quatre germans i els va dur a Rússia, donant-los els títols de comtes i comtesses. En política exterior va donar suport a la lliga austro-espanyola, per a sostenir contra [[Anglaterra]] al seu gendre, el duc de Holstein, casat amb la princesa Anna, pares del futur [[Pere III de Rússia]]. Va formar amb els països escandinaus la Lliga dels Neutrals per a garantir la seguretat del transport marítim en l'[[Oceà Atlàntic]] durant la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]], cosa que va col·laborar en l'aïllament internacional d'Anglaterra. Va fundar l'[[Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg]], entre el professorat de la qual va contractar el matemàtic [[Leonhard Euler]], i va construir un gran nombre de ponts a Sant Petersburg. En general la seva política fou raonables i cautelosa. Va ser la primera dona que va governar Rússia, i va obrir la sendera per a un segle de regnats femenins, incloent la seva filla i a [[Caterina II de Rússia]], les quals van continuar la política marcada per Pere I. Va morir a Sant Petersburg en [[1727]], als 38 anys, i és enterrada a la Catedral, dintre de la [[fortalesa de Sant Pere i Sant Pau]].
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Fitxer:Lesser Coat of Arms of Russian Empire.svg|35px|Escut de l'Imperi Rus]]<br />[[Tsar|Emperadriu de Rússia]] |a|abans= [[Pere I de Rússia|Pere I]] |després= [[Pere II de Rússia|Pere II]] |anys= [[1725]]–[[1727]]}}
{{Finalitza taula}}
 
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Caterina I De Russia}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Caterina I De Russia}}
[[Categoria:Tsars de Rússia]]
[[Categoria:Receptors de l'orde de l'Àliga Blanca]]