Confederació de Polònia i Lituània: diferència entre les revisions

La '''Confederació de Polònia i Lituània''', actualment coneguda com la '''República de les Dues Nacions''' o '''Confederació de les Dues Nacions''' fou una [[república]] [[Aristocràcia|aristocràtica]] [[federalisme|federal]] formada el [[1569]] pel [[Regne de Polònia]] i el [[Gran Ducat de Lituània]], amb la [[Unió de Lublin]] entre els dos estats, i va persistir en aquesta forma fins a l'aprovació de la Constitució del 3 maig de [[1791]]. Constituïa una continuació de les unions poloneso-lituanes que havien existit des de [[1386]] ([[Unió de Krew]]).

La Confederació no únicament abastava els territoris del que avui és [[Polònia]] i [[Lituània]], sinó també la totalitat del territori de [[Bielorússia]] i [[Letònia]], la major part d'[[Ucraïna]] i [[Estònia]], i la part occidental de la [[Rússia]] d'avui ([[Smolensk]] i [[Kaliningrad]]). Els idiomes oficials eren el [[polonès]] i el [[llatí]] (al [[Regne de Polònia]]) i el [[rutè]] i el [[lituà]] (al [[Gran Ducat de Lituània]]).

El sistema polític de la Confederació, sovint anomenat "democràcia dels nobles" o "llibertat daurada", es va caracteritzar per la reducció, per llei, del poder sobirà i pel control del legislatiu (Sejm) per part de la noblesa. Amb tot, aquest sistema va ser el precursor dels moderns conceptes de democràcia més àmplia i de la [[monarquia constitucional]], així com de la federació. Els dos estats que integraven la Confederació eren formalment iguals, encara que, en realitat, Polònia sempre hi va ser el soci dominant. L'[[Església Catòlica]] va tenir una gran influència en els assumptes de la República, però, no obstant això, l'estat era capaç de mantenir una relativa tolerància religiosa, tot i que variable segons el període. L'economia es basava principalment en l'[[agricultura]].

Si bé el primer segle va ser una edat d'or, tant per a [[Polònia]] com per a [[Lituània]], el segon segle es va caracteritzar per les derrotes militars, un retorn dels camperols a la [[serf|servitud]] i el creixement de l'anarquia en la vida política. Poc abans de la seva dissolució, la Confederació va aprovar una constitució codificada, que fou la segona més antiga del món en la història moderna.

La Confederació va perviure fins als [[Repartiment de Polònia|repartiments de Polònia]] entre [[Imperi Rus|Rússia]], [[Regne de Prússia|Prússia]] i [[Àustria]] de finals del {{segle |XVIII}}, el darrer dels quals l'any 1795.

El [[Gran Ducat de Varsòvia]], establert per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] el [[1807]], tenia els seus orígens en la Confederació, i també els moviments de renovació sorgits durant l'Aixecament de gener ([[1863]]-[[1864]]) i en la dècada de 1920, com l'intent fallit de [[Józef Piłsudski|Jozef Pilsudski]] per crear una federació liderada per [[Polònia]] anomenada [[Międzymorze]] ("dos mars"), que havia d'incloure [[Lituània]] i [[Ucraïna]].

{{ORDENA:Confederacio De Polonia I Lituania}} <!--ORDENA generat per bot-->