|
Un '''judici de valor''' és una [[valoració]] [[subjectiva]], personal o imposada per un grup, que expressa la preferència o importància segons un punt de vista donat i que està realitzada a partir de [[creença|creences]] i [[valor]]s propis influenciats per l'[[experiència]] personal i l'entorn [[social|socio]][[cultural]]sociocultural. Prové d'una anàlisi més o menys [[consciència|conscient]], i pot ser més o menys [[crítica|crític]], [[independent]] o [[sumissiósubmissió a l'autoritat|sumís]]. El judici de valor no descriu [[fet]]s, sinó [[actitud]]s d'un [[Subjecte (filosofia) |subjecte]] davant persones, coses o situacions.<ref name=octa>Octavi Fullat, Octavio Fullat Genís, ''Els valors d'Occident'', Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 9788472835825 {{ca}}</ref>
A la cultura occidental, fins al segle XIX, els judicis de valor sovint han qualificat o classificat [[objecte]]s, [[idees]], [[acció (filosofia)|accions]], persones i altres elements en un sistema dual, com típicament [[veritat|veritable]]/[[falsetatfalsedat|fals]], correcte/incorrecte, [[Bo (moral)|bo]]/dolent, [[bellesa|bonic]]/lleig, [[utilitat|útil]]/inútil, [[virtut|virtuós]]/[[vici]]ós, sagrat/profà o desitjable/indesitjable. [[Max Weber]] va diferenciar els fets dels valors, remarcant que la [[raó]] no pot verificar la veritat del judici de valor. Una característica de l'època actual sembla que l'únic judici de valor plenament acceptat és precisament aquell que afirma que tots són erronis.<ref>Lluís Meseguer, María Luisa Villanueva, ''Intertextualitat i recepció'', Universitat Jaume I, 1998. ISBN 9788480212380 {{ca}}</ref><ref name=octa/>
Això no vol dir que no hi hagi lloc per als judicis de valor en l'actualitat, fins i tot a les humanitats i [[ciències socials]]. En aquestes ciències s'admeten en moments molt delimitats i excepcionals, com en l'[[elecció]] de l'objecte d'estudi i en la decisió personal d'[[ús]] dels coneixements adquirits. Per exemple, els politicòlegs actuals estudien més la democràcia que altres sistemes de govern polítics a causa d'un judici de valor que la considera millor. Un exemple del segon cas podria ser un politòteg que fa un descobriment innovador que afecta les campanyes electorals i escull si el vol donar a conéixer a algun partit polític i a quin.<ref>Agusti Bosch Gardella, Lluís Orriols Galve, ''Ciència política per a principiants'', Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497884280 {{ca}}</ref>
==El judici de valor a la pedagogia i l'educació==
{{AP|Avaluació}}
Avaluar un aprenent implica emetre un judici de valor sobre quin és el [[criteri]] d'[[avaluació]]. Els judicis de valor en les avaluacions es troben a la [[selecció]] de criteris que distingiran el correcte de l'incorrecte, el ben fet del mal fet o l'èxit del no-èxit; en els [[indicador]]s [[quantitat]]ius i [[qualitat]]iusqualitatius que han de mostrar aquests criteris; i en l'establiment d'[[Estàndard tècnic|estàndard]]sestàndards o [[jerarquia|nivell]]s dels indicadors i dels criteris per, per comparació, determinar si són vàlids o exitosos, i si s'escau quantificar en quin grau ho són.<ref>Dolors Millan i Guasch, Mercè Romans, ''Formació a les Organitzacions'', Edicions Universitat Barcelona, 2001. ISBN 9788447525591 {{ca}}</ref>
==Bibliografia==
==Referències==
{{referènciesReferències|2}}
{{esborrany}}
|
