Magnetosfera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: símbol % sense espai |
|||
Línia 62:
# El camp que confina el plasma terrestre i el camp magnètic dins la cavitat magnetosfèrica. El corrent responsable circula en la [[magnetopausa]], l'espai entre la magnetosfera i el [[vent solar]]. La circulació d'aquest corrent sorgeix més aviat de la geometria del camp magnètic que de qualsevol voltatge, una conseqüència de la ''llei d'Ampère'' (incorporada en les [[equacions de Maxwell]] que en aquest cas requereix un corrent elèctric per a circular al llarg de qualsevol espai entre el camps magnètics de diferents direccions i/0 intensitats.
# El sistema de corrents de cua. La magnetocua consisteix en dos paquets de camp magnètics directament oposats (els ''lòbuls de cua''), dirigits cap a la Terra en la meitat nord de la cua i cap enfora en al meitat sud. Entremig hi ha una capa (''làmina de plasma'') de plasma més dens (0.3-0.5 ions/cm<SUP>3</sup> en contraposició als. 0.01-0.02 dels lòbuls ), i degut a la diferència entre el camp magnètic adjunt, per la llei d'Ampère un corrent elèctric circula també en la mateixa direcció, dirigit de la part de dia a la de nit. La circulació es tanca (o hauria de tancar) seguint la cua de la magnetopausa—part sobre el lòbul nord, part sobre el sud.
# El corrent de camp de Birkeland (i les seves branques de la ionosfera i el corrent d'anell), un circuit associat amb l'[[aurora polar]]. A pesar dels tres sistemes de corrent precedents, cal una constant injecció d'energia per proveir la calor del seu camí ionosfèric i l'acceleració dels electrons de l'aurora i els ions positius. Aquesta energia prové probablement d'un procés de [[dinamo]], el que significaria que aquesta part del circuit connecta un plasma en moviment cap a la Terra, fluiria tant en el vent solar com en la ''capa fronterera'', la qual cosa el conduiria just dins la magnetopausa, o pel plasma en moviment en direcció a la terra en la magnetocua, com s'ha observat en les subtempestes.
== Tempestes i subtempestes magnètiques ==
| |||