Corts de Montsó (1362-1363): diferència entre les revisions

 

{{Caixa de citació|width=30%|bgcolor=#FDF5E6|quote=... Per què, si a morir havem, hajats per cert que no morrem ací, ans volem que vosaltres tots, prelats e clergues e cavallers e hòmens de ciutats e de viles, nos seguiscats a Saragossa, si cavalcant o a peu o en canusts si sabiets tots anar, e que allí, o per tenir corts o per que es vulla, estigam per viure o per morir. E d'açò vos requerim, e açò diem, ab tota aquella meior expressió de cor que podem, e ab gran dolor que havem de la perdició nostra e vostra.<ref>Tret de ([[#Romeu|Romeu Alfaro 1997]]: p. 98) i ([[#Pella|Pella i Forgas 1905]]: pp. 156-157).</ref>|quoted=1|salign=right|source=&nbsp;Pere IV d'Aragó. ''Parlament a les Corts''.}}

 

Catalunya i el regne de Mallorca presenten els capítols que regulen la donació,<ref name="SM229">[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: pp. 229-262.</ref> i posteriorment són aprovats pels braços eclesiàstic, nobiliari i de cavallers, per un costat, i reial, per altre, del regne d'Aragó, i conjuntament pels tres braços valencians, introduint petites variacions que no modificaven el fons de la proposta inicial. Aquests capítols, a banda de regular l'obtenció dels diners mitjançant el fogatge, suposaren la creació d'un nou impost, les generalitats, que gravava la producció i venda de draps de llana i l'entrada i sortida de determinats productes al seu pas per les fronteres.<ref name="SM18">[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: p. XVIII.</ref><ref>Aquest impost indirecte obria noves possibilitats per a la recaptació fiscal, però acabà significant la creació de fronteres duaneres entre els distints territoris de la Corona, com queda clar en els acords de 1364, tant en les [[Corts de Saragossa (1364)|Corts de Saragossa]] com en les [[Corts de Barcelona-Lleida (1364)|Corts de Barcelona-Lleida]] d'eixe any ([[#Sesma|Sesma Muñoz 1983]]: pp. 161-162)</ref> Els promotors d'aquest nou impost, la burgesia catalana, pretenien establir una política econòmica clarament proteccionista, estructurada en quatre parts: prohibició de la importació de teixits estrangers, reestructuració de la indústria tèxtil, control de l'exportació de determinats productes, i control dels representants dels estaments de les Corts, els diputats, del sistema fiscal, sense participació reial.<ref>[[#Sesma|Sesma Muñoz 1983]]: pp. 153 i 155.</ref> Aquests capítols també inclouen peticions dels estaments, veritable normativa paccionada, aprovades totalment o amb objeccions parcials, pel rei, i en molts casos acabaren essent incloses en les diverses recopilacions forals.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, p. 769.</ref>

A aquestes Corts són convocats, com a totes les assemblees generals catalanes, els prelats, religiosos, persones eclesiàstiques i procuradors dels capítols catedralicis; els infants, comtes, vescomtes, barons, rics homes, cavallers i homes de paratge; i els procuradors i síndics de les ciutats, viles i llocs reials; del principat de Catalunya i del regne de Mallorca.<ref>[[#Miscel·lània|Miscel·lània]]: fol. 127r.</ref><ref>[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: p. 230.</ref>

 

 

Aconseguit el donatiu, el rei concedeix 41 constitucions i dos actes de cort, que tracten sobre regulacions de les activitats dels oficials reials (veguer, governador, escrivans de la cort), sobre herències, sobre el funcionament judicial, sobre oficis urbans (advocats, metges, notaris, ofials de notaria, porters, escrivans), i sobre mercats i queviures.<ref>[[#Montesa7|Montesa 1863]]: VII, pp. 44-48.</ref>

{{Inicia taula}}

{{Filera de successions d'esdeveniments

|abans= [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)]]

|després= [[Corts de Barcelona-Lleida (1364)]]}}

 

== Bibliografia ==

 

{{ORDENA:Corts De Montso 1362-1363}}