Revisió del 13:06, 24 des 2015 modifica Asfarer (discussió \| contribucions) Autopatrullats 58.481 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 01:19, 10 feb 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle\|XVI}} , segle XIX → {{segle\|XIX}}, segle XIII → {{segle\|XIII}}, segle IX → {{segle\|IX}} (2), segle VII → {{segle\|VII}} , segle VI → {{segle\|VI}} AWB Edició següent →
Línia 36: }} [[Fitxer:Akhtamar Island on Lake Van with the Armenian Cathedral of the Holy Cross.jpg\|thumb\|Llac Van]] '''Van'''<ref>[http://slovari.yandex.ru/dict/geography/article/geo/geo1/geo-0832.htm?text=%D0%B2%D0%B0%D0%BD%20%D1%82%D1%83%D1%80%D1%86%D0%B8%D1%8F Slovar sovremennikh geographicheskikh nazvaniy (in Russian)] / Ed. by acad. V.M. Kotliakov, [[Iekaterinburg]], U-Faktoria, 2006</ref> és una ciutat de [[Turquia]] a la costa est del [[llac Van]], avui capital de la província de majoria kurda i abans armènia.<ref>State-Tribe Relations: Kurdish Tribalism in the 16th-and 17th-Century Ottoman Empire, H Ozoglu - British Journal of Middle Eastern Studies, 1996 - JSTOR</ref> del mateix nom, a l'est del llac Van. El 2010 tenia una població de 367.419 habitants<ref>[http://report.tuik.gov.tr/reports/rwservlet?adnksdb2=&report=idari_yapi_09sonrasi.RDF&p_il1=65&p_yil=2009&p_dil=1&desformat=html&ENVID=nufus2000db2Env]</ref> però la població real seria superior.<ref>David McDowall, "Modern History of the Kurds," I.B. Tauris, 1996, pg 440</ref> La província té 20.927  km² i més de 900.000 habitants, i està dividida en districtes, un dels quals també es diu Van i mesura 2.289  km².<ref>http://www.sanalda1numara.net/dogu-anadolu-bolgesi/166142-van-ili-tarihcesi-yuzolcumu-nufus-ve-sosyal-yapi-ilceleri.html Van Central district (sanalda1numara.net)</ref> La [[província de Van]] limita amb les de [[Província de Bitlis\|Bitlis]] (a l'oest), [[Província de Siirt\|Siirt]] (al sud-oest), [[Província de Şırnak\|Şırnak]] i [[Província de Hakkâri\|Hakkâri]] (sud), i [[Província d'Ağrı\|Ağrı]] (nord). == Història == [[Fitxer:Xerxes Cuneiform Van.JPG\|thumb\|Inscripció de Xerxes el Gran a les muralles de la fortalesa de Van]] Excavacions arqueològiques mostren que la regió fou habitada almenys cinc mil anys abans de Crist. Al munt de Tilki Tepe a la vora del lloc, a pocs quilòmetres al sud de la fortalesa de Van s'han trobat restes de la cultura de Van. La ciutat fou anomenada [[Tushpa]] i fou la capital del regne d'[[Urartu]] vers el segle IX aC; el primer assentament fou al lloc avui conegut com a Castell de Van (Van Kalesi) proper al llac Van i a l'oest de la moderna ciutat; S'hi han trobat diverses inscripcions urartianes dels segles VIII i VII aC; a la [[Inscripció de Behistun\|inscripció trilingüe de Behistun]] feta per [[Darios el Gran]], el país d'Urartu és anomenat Armènia. Va caure en mans dels armenis al segle VII aC i després dels perses a la meitat del segle VI aC. Va caure en mans d'[[Alexandre el Gran]] el 331 aC i després fou domini dels selèucides però sota una dinastia local de sàtrapes autònoms. Va esdevenir independent al segle II aC. Sota el rei [[Tigranes II d'Armènia\|Tigranes II el Gran]] (95-55 aC) la capital va estar a [[Tigranocerta]] però Van era un centre important.<ref>The Journal of Roman Studies – Page 124 by Society for the Promotion of Roman Studies</ref> Va seguir la història d'Armènia. Moisès de Khoren (Movses Khorenatsi) l'anomena Tosp a la seva "Història d'Armènia, del uratià ''Tushpa''.<ref>http://rbedrosian.com/Classic/kvan1.htm</ref> El [[450]] fou presa pels rebels armenis en lluita contra els perses ([[Rebel·lió d'Ankl]]) Línia 46: Els bizantins van dominar la regió del 628 al 640, quan van arribar els àrabs. Els historiadors àrabs no esmenten la conquesta de Van i aquest nom només apareix quan [[Ibn Hawkal]] diu que Ibn al-Dayrani era senyor de Zawazan, Wan i Wustan. Vers el [[770]] els àrabs de la tribu d'Othman (pels armenis ''Utmanikk'') s'havien apoderat d'una regió de la part nord-oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'[[Amiuk]], al nord-est de Van i la de Bergri. A [[Emirat de Manazkert\|Malazgerd]] es van establir els [[qaysites]] (Kaisikk pels armenis) dominant el nord del llac (l'Apahuniq). El [[852]] fou incendiada pel governador califal, el general [[Bugha al-Kabir]]. Quan el poder àrab va perdre pistonada havia emergit la dinastia local armènia dels [[Ardsruni]] com a vassalla dels [[bagràtides]] i vers [[864]] la guerra va esclatar entre [[Ashot I el gran]] d'Armènia i Grigor Derenik Ardzruni del [[Vaspurakan]] i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van i va annexionar el [[Reshtuniq]]. Vers el [[870]] els othmànides feien incursions, entre les quals algunes a la ciutat de Van, i altres cap a diferents llocs del Vaspurakan; contra ells es va iniciar una guerra de tots els prínceps armenis però Amiuk no va poder ser conquerida; els [[othmànides]] van cridar en ajut al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]] [[Isa ben Shaykh al-Shaybani]]; Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de Van. Els àrabs eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges. A finals del {{segle \|IX}} el príncep de Vaspurakan, Gagik Abu Morvan, va establir la seva capital a Van. Vers el [[900]] l'emir [[Afshin al-Sadj]] de l'[[Azerbaidjan]] va atacar Vaspurakan. El príncep Sargis, en arribar l'emir per la part del [[Thornavan]], va decidir no lluitar i va anar a retre-li homenatge. Va haver d'entregar com a ostatge un dels seus germans, que primer fou Gagik (per sis mesos) i després (per un any) el petit Gurgen, que foren portats a [[Bardaa]]. Vers el 901 Gurgen es va escapar de [[Bardaa]] i va tornar a Vaspurakan. Furiós Afshin va marxar contra la ciutat de Van que va ocupar igual que Wustan on va deixar sengles eunucs com a governadors.<ref> Katya Boudoyan, ''L'Arménie et la Transcaucasie sous domination arabe du VIIe au IX siècle, d'apres les sources arabes classiques'', tesi de la Universitat de Lumieère-Lyon, 2002 </ref> Sargis i els seus germans es van retirar cap al petit [[Albag]]. Van fou ocupada i s'hi va instal·lar un eunuc de confiança, un renegat d'origen grec de nom Safi; un altre eunuc fou instal·lat a Ostan o Wustan, una altra ciutat de la costa sud del llac, la segona del país. Però aquesta ocupació es va acabar en morir l'emir el març del [[901]]. El [[905]] la ciutat fou atacada pels àrabs del [[Zaheravan]] en represàlia per la conquesta de la fortalesa d'Amiuk pel príncep de Vaspurakan. Els artsruni van esdevenir independents el 908 proclamat el regne de Vaspurakan, amb capital principal a Van, si bé ade vegades la cort estava a Vostan (Wustan), [[Aghtamar]], i altres llocs. A partir de l'establiment del regne el [[908]] la ciutat de Van va anar en ascens, mentre la seva rival musulmana [[Ardjesh]] (Ardjish) va entrar en decadència. El 914/915 [[Yusuf al-Sadj]] va assassinar al rei bagràtida [[Sembat I el màrtir\|Sembat]] a Dwin; el príncep [[Artsruni\|artsrúnida]] Gagik, nebot matern del difunt, que s'havia unit a Yusuf, va poder reclamar llavors la independència del Vaspurakan contra el successor de Sembat, [[Ashot II Erkath]]; els artsrúnides dominaven llavors els principats de Mokka (moderna Mukus) i [[Antzevasiq\|Andzevatsiq]]. El 937 el general daylamita gilanita Lashkari ibn Mardi fou derrotat pel príncep artsruni Atom fill de Gurgin (o Gurgen), senyor de Zawzawan, a Akabat al-Tinnin; Atom pertanyia a la branca sènior dels artsruni que fou eclipsada després per la branca d'Hadamakert. El 940 [[Daysam]] de l'Azerbaidjan es va refugiar amb Gagik fill de Deranik (en àrab Djadjik ibn al-Dayrani); el 953 "Ibn al-Dayrani" i un desconegut "Ibn Ddjadjik" que podria ser Deranik ibn Gagik, van entregar a Daysam al [[musafírida]] Marzuban. El 1021 el darrer rei de Vaspurakan, Joan Senaquerim va cedir el regne a Bizanci que va establir el thema o catepanat de [[Vaspurakan]]. El rei va rebre a canvi [[Sivas]] on es van instal·lar 40.000 famílies armènies<ref> per error l'Enciclopèdia de l'Islam situa el fet no el 201, quan va passar, sinó al 1004, que és l'any en què Joan Senaquerib es va imposar al tron de Vaspurakan </ref> Les incursions seljúcides a Vaspurakan van començar a mitjan segle XI. Després de la victòria turca a la [[batalla de Manazkert]] tota la regió va caure en mans dels seljucides però amb la decadència d'aquests un segle després Van va patir un estancament i a l'inici del {{segle \|XIII}} van acabar emergint altres dinasties com els [[Shah-i-Armin]] (o shahs d'[[Akhlat]]) i els [[aiubites]]. El 1229 els [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]] va ocupar Akhlat i va assetjar Van. Durant 20 anys Van fou dominada pels [[Soldanat Seljúcida de Rüm\|sultans seljúcides de Rum]] fins que fou conquerida pels mongols el 1243. Sota domini mongol el poder local se suposa que estava en mans dels kurds [[hakkari]]. Es diu que llavors Van era només una fortalesa i que Wustan (Ostan) havia estat una gran ciutat però ara era mitjana. Després de l'enfonsament dels [[ilkhànides]] de Pèrsia el 1335, va passar aviat a mans dels [[Kara Koyunlu]] la capital hereditària dels quals era a [[Ardjish]], si bé el poder local va restar en mans dels kurds hakkari. El 1387 Tamerlà va saquejar el campament d'Ala-Tagh dels kara koyunlu i va ordenar la destrucció de la fortalesa de Van, però aquesta (que es diu havia estat construïda al temps dels [[shaddàdides]]) va resistir els assalts timúrides. No obstant Tamerlà apareix nomenant un governador de la fortalesa i de tota la província del [[Kurdistan]], de nom Izz al-Din. El fill d'aquest, Muhammad, fou ben rebut per Shah Rukh el 1421. Els [[aq qoyunlu]] sota Uzun Hasan van conquerir el país d'Hakkari i van posar el territori sota el control de la tribu kurda dels Domboli, però els cristians locals (nestorians) van restituir el poder a l'antiga família. Al {{segle \|XVI}} fou disputada entre otomans i safàvides que la van ocupar el 1502; el príncep kurd local Zahid ibn Izz al-Din II va tenir relacions amistoses amb [[Ismail Shah]]. Els otomans la van recuperar el 1515 però els perses hi van tornar el 1520; 4l 1534 durant l'ofensiva del gran visir otomà Ibrahim Pasha cap a [[Tabriz]], el turc va rebre simbòlicament les claus de la fortalesa de Van del beg kurd, però quan els turcs es van haver de retirar els perses es van presentar a Van i la van ocupar al mateix temps que Ardjish el 1546; el 1548 el sultà otomà a instigació del príncep safàvida [[Alkas Mirza]] va assetjar Van (agost) i la ciutat es va rendir. El [[defterdar]] Txerkes Iskender fou nomenat governador. Llavors es va formar el [[sandjak]] de Wan (Van) dependent de l'[[eyalat]] d'[[Erzurum]]. Els turcs van fundar una mesquita (1567/1568) i uns banys i vers 1570 es va formar l'eyalat de Wan (Van) de límits incerts que hauria tingut 13 sandjaks, 1 ''hükümet'' i 1.115 feus (''kılıç'') petits i grans. Quan el [[Mir-i Miran\|mir-i-miran]] o [[beglerbegi]] es va presentar a la zona de Van, els caps kurds es van retirar als seus feus a Djulamerk i Wustan. El 1604 Cigalazade, que el 1585 havia estat governador de Van, va utilitzar la fortalesa com a quarter general contra els perses; hi fou assetjat pels perses d'Allah Werdi Khan i es va haver d'escapar de la fortalesa amb vaixell; al cap de poc va iniciar una nova campanya contra [[Tabriz]] que va acabar en desastre a la tardor del 1605. El 1655 la va visitar [[Evliya Çelebi]] que acompanyava al seu oncle Ahmed Melek, que havia estat nomenat governador. Evliya diu que l'eyalat tenia 37 sandjaks alguns dels quals sandjaks-feus (hükümet) dels quals el principal era el d'Hakkari amb un exèrcit de 47.000 homes, seguit dels de [[Bidlis]], de Mahmudi i de Piyanish. Línia 64: El 1821 l'hereu de Pèrsia, [[Abbas Mirza]], a causa d'un conflicte amb els otomans, va envair la regió de Van des de [[Bayezid]] fins a Bidlis, però complicacions diplomàtiques i una epidèmia van posar fi a les operacions i es va restablir l{{'}}''statu quo'' anterior. Després de la [[guerra russo-japonesa]] de 1905 els otomans van presentar reclamacions frontereres a Pèrsia i Yawer Pasha va ocupar diversos districtes fronterers a la regió de Salmas (juliol de 1907) però l{{'}}''statu quo'' es va restablir després de la [[primera guerra dels Balcans]], per nota otomana del [[12 d'octubre]] de [[1912]] i es va ratificar per un acord de partició de 1913-1914 sobre la base del protocol entre les dues parts signat el [[17 de novembre]] de [[1913]]. A final del {{segle \|XIX}} el wilayat de Van estava format per dos sandjaks (Van i Hakkari) i Cuinet estimava la població en 30.000 turcs, 210.000 kurds, 79.000 armenis i 92.000 cristians nestorians o assiris, o sigui un total de 430.000 persones. Del 3 a l'11 de juny de 1896 uns 500 armenis i 150 musulmans van ser massacrats i la vila fou teatre de disturbis que la van damnar. [[Fitxer:vancity 05.jpg\|thumb\|300px\| Parc al centre de la ciutat.]] Línia 71: == Cultura == ===Gastronomia=== [[~~File~~Fitxer:Vankahvalti.jpg\|thumb\|''Van kahvaltısı'' (esmorzar de Van)]] L'[[esmorzar]] de Van és famós a tota Turquia. ===El gat de Van=== [[Fitxer:Turkish Van Cat.jpg\|thumb\|~~right~~dreta\|200px\|Gat de Van]] El gat de Van és una varietat de gat originada a la ciutat, de la que agafa el nom. El seu pèl és blanc i el cap rodó; els ulls són de diversos colors. ==Personatges== ;Armenis * [[Mkrtich Avetisian]], polític i periodista fundador de l'Armenakan organization. * [[Mkrtich Khrimian]], religios i escriptor, catholikos dels armenis (1892–1907). * [[Bedros Kapamacıyan]], alcalde de Van assassinat el 10 de desembre de 1912. * [[Vahram Alazan]], poeta i escriptor, secretari de la Unió d'Escriptors d'Armènia del 1933 al 1936. * [[Panos Terlemezian]], pintor * [[Aghasi Khanjian]], líder de la RSS Armènia de 1930 a 1936. * [[Vardan Ajemian]], director teatral i actor a l'URSS. * [[Gurgen Mahari]], escriptor i poeta * [[Haig Patigian]], escultor * [[Nairi Zarian]], poeta i escriptor soviètic ;Altres * [[Sinan Çetin]], director de cinema * [[Ferit Melen]], primer ministre de Turquia 1972–1973. * [[Ruhi Su]], cantant turc ==Agermanaments== * [[Karlsruhe]],<ref>http://www.van.bel.tr/tr/i/Almanya_n%C4%B1n_Karlsruhe_Belediyesi_nden_Van_Belediyesi_ne_ziyaret</ref> {{GER}} ==Notes== {{referències}} == Referències == Enciclopèdia de l'Islam, XI, 148 a 150 == Enllaços externs == {{commonscat}} [http://www.van.bel.tr Municipalitat de Van] * [http://www.yyu.edu.tr Universitat de Van] * [http://www.armeniapedia.org/index.php?title=File:197van.gif Plànol de Van abans de 1915] {{Districtes de Van}}

Van: diferència entre les revisions