Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Canvis menors, neteja, replaced: conegut com '' → conegut com a '' AWB |
||
Línia 1:
'''Àhmad Sanjar''', en [[persa]] ''Ahmad-e Sanjar'' o en [[turc]] ''Ahmed Sancar'',<ref>(nom complet en [[persa]]/[[àrab]] : ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,<br />أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (''Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din'': en àrab "honor del poder i de la religió"; ''Adhad-ad-Dawla'' : "suport de la dinastia''</ref> també conegut com a '''Sultà Sanjar''' (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà [[imperi Seljúcida|seljúcida]] de [[Transoxiana]] i del [[Gran Khorasan]]. Va néixer el novembre de [[1084]] (o de [[1086]]), fill de [[Màlik-Xah I]] i una concubina. A la mort del seu germanastre [[Muhàmmad ibn Màlik-Xah|Muhàmmad Tapar]] el [[1118]], va esdevenir sultà mentre que el seu nebot [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]], fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'[[Iraq]]. Va morir el [[8 de maig]] de [[1157]] després de la conquesta del seu regne pel [[Dinastia Anuixtigínida|xa]] de [[Khwarizm]] Il-Arslan.<ref name="cawley">
== Biografia ==
Després de la mort de [[Malik Shah I]] el [[1092]], l'imperi seljúcida va caure en l'anarquia. [[Barkyaruk]], el seu fill gran, va haver de lluitar contra la revolta de tots els seus. El seu oncle, [[Tutuix I]], que ocupava [[Damasc]] i [[Alep]], li va disputar Pèrsia. Fou derrotat i mort prop de [[Rayy]] ([[26 de febrer]] de [[1095]]). La resta del regnat de Barkyaruk es desenvolupà lluitant contra els seus germans. Les possessions [[seljúcides]] es dividiren definitivament en tres estats: El [[sultanat de Pèrsia]], de Barkyaruk i els seus germans; els regnes d'[[Alep]] i de [[Damasc]], dels fills de [[Tutuix I]]; i el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] de [[Kilidj Arslan I]],<ref>
El 1096/1097, Barkyaruk va atribuir al seu oncle Muizz al-Din Ahmad Sanjar el govern del Khorasan amb residència principal a [[Merv]]. Ahmad Sanjar era encara jove, segurament entre 10 i 12 anys i hi fou enviat després de la revolta avortada i la mort d'Arslan Arghun ibn Alp Arslan, i només era un governador que va portar el títol de malik (segons les monedes).<ref name="cawley" /> El febrer/març [[1105]], Barkyaruk va morir. El seu fill [[Malik Shah II]] fou el successor designat, però en realitat el seu germanastre [[Muhammad Tapar]] va prendre el poder.
Línia 8:
Va tenir com a visir a Shams al-Wuzara Kutb al-Din Yusuf. Una de les primeres expedicions de Sandjar fou contra la província de Ghur. Sandjar tenia autoritat feudal sobre els karakhànides (autoritat establerta per Malik Shah I) però va haver d'intervenir alguna vegada; el 1102 va aturar a Tirmidh la invasió d'un pretendent karakhànida i va posar al tron de Samarcanda a Arslan Khan Muhammad II. El 1104 Sandjar va enviar una expedició contra els ismaïlites a Tabas. A la mort de Masud III ibn Ibrahim, sultà gaznèvida, el 1115, el va succeir breument el seu segon fill Adud al-Dawla Shersad ben Masud (1115-1116) que només va regnar un any i fou enderrocat pel seu germà Malik Arslan Shah, que el va fer matar i es va coronar a Gazni el 22 de febrer de 1116; va fer matar o cegar també a tots els seus germans i l'únic que se'n va escapar fou el seu germanastre Bahram Shah, fill de Masud i d'una altra esposa, que es trobava a Zamindawar en aquell moment; aquest príncep va decidir lluitar contra Arslan Shah i es va revoltar a Tiginabad (de localització desconeguda, però segurament propera a Kandahar), però fou derrotat i va fugir cap al Sistan i Kirman. Arslan Shah va consolidar la seva autoritat; Bahram Shah (o Bahramshah) va anar a Merv a la cort de Sandjar on fou ben rebut; inicialment Sandjar no volia intervenir, ja que Arslan Shah era fill d'una germana seva, però finalment va canviar de parer i va decidir donar suport a Bahram. La força seljúcida es va reunir a Bust a les forces de l'emir saffàrida de Sistan Tadj al-Din Abu l-Fadl Nasr ibn Khalaf i els dos exèrcits reunits van derrotar a Malik Arslan Shah encara que de manera no decisiva; finalment la batalla decisiva es va lliurar (1117) a la plana de Shahrabad Gazna, on tot i la utilització d'elefants pels gaznèvides, foren derrotats. Sandjar va entrar a Gazni i va posar a Bahram Shah al tron com a tributari, annexionant els territoris orientals dels gaznèvides (l'est de l'Afganistan); Malik Arslan Shah va fugir cap als seus dominis a l'Índia on va reunir un exèrcit amb l'ajut del governador Muhammad ibn Ali de la família dels Bu Halim Shaybani, i quan les tropes de Sandjar van sortir de Gazna, va retornar a la seva capital de la que Bahram Shah va fugir sense intentar cap mena de resistència. Sandjar va enviar una nova expedició per restaurar a Bahramshah i al cap d'un mes les forces seljúcides tornaven a ser a Gazni on Arslan Shah fou fet presoner i fou executat el setembre/octubre del 1118
La mort de Muhammed Tapar el [[18 d'abril]] de [[1118]] va dividir de nou els seljúcides. El seu successor a l'[[Iraq]] fou el seu fill [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]].
=== El regnat ===
Mu'izz al-Din Ahmad Sanjar governava el Khorasan i la Transoxiana des de feia més de vint anys i no pensava ser el vassall del seu nebot Mahmud al que no va reconèixer com a sultà suprem (al-Sultan al-Muazzam). Va marxar cap a l'Iraq i infligí una derrota sagnant al seu nebot que va fugir a [[Saveh]], lloc fortificat i segur prop d'on s'havia lliurat la batalla. Sandjar va marxar aleshores a Bagdad i Mahmud es va veure obligat a tractar amb el seu oncle. Va enviar al seu visir per negociar; després d'un primer acord, es va entrevistar ell mateix amb Sandjar i va obtenir continuar sent sultà de l'Iraq amb la condició que el nom del seu oncle fos pronunciat abans del seu durant a la [[khutba]], sent reconegut com a Sultan al-Muazzam, i era designat hereu del seu oncle.<ref name="early">
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el [[Amudarià|Jihun]] (Amudarià) per reprimir al khan governador de [[Samarcanda]] que es negava a pagar el tribut.<ref> L'Enciclopèdia de l?islam explica que va anar en ajut del khan, ja vell, l'autoritat del qual defallia </ref> Després d'un setge vigorós la ciutat es va rendir. Sanjar el va destituir de les seves funcions, li va perdonar la vida i el va reemplaçar per un dels seus esclaus. El xa governador però aconseguí poc després recuperar el favor de Sanjar que el va restablir en les seves funcions anteriors (fins que el 1132 va posar al tron a Mahmud, el tercer fill d'Arslan Khan Muhammad i de Terken Khatun, germana de Sandjar).<ref name="early" /> El 1131 va morir Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah i els seus germans Masud, Toghril II i Saldjuk van disputar la successió al jove fill del difunt, Dawud I o [[Daud I ibn Mahmud]] i el van derrotar però no es van posar d'acord en quin dels tres seria sultà i van sotmetre la qüestió a Sandjar que va designar a Toghrul II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, el qual es va fer de fet amb el poder (1131–1134); Sandjar va derrotar a Masud ibn Muhammad (Masud ibn Muhàmmad) el 1132 a Dinawar; però la mort de Toghril va donar pas al seu germà Masud (1134–1152).
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref>
===Rivalitat amb el xa de Khwarezm, Atsiz ===
Cap a 1135, les relacions entre Atsiz i Ahmad Sanjar es deterioraren durant una campanya contra el [[gaznèvida]] [[Bahram Shah]] que protegit per Sandjar havia regnat sense quasi incidències fins al 1135 però que en aquest any havia intentat alliberar-se de la tutela del sultà. Atsiz va entrar a l'Afganistan i va ocupar [[Gazni]]. Bahram Shah va fugir. Tornà poc després d'haver jurat fidelitat a Ahmad Sanjar que el va restablir al seu tron de [[Balkh]]. Ahmad Sanjar va retreure a Atsiz d'haver fet matar fidels musulmans.<ref name="cambridge">[http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968 ISBN 0-521-06936-X</ref>
El [[1138]], Atsiz es va revoltar obertament contra Ahmad Sanjar. Ocupà una gran part de la regió que voreja l'[[Amudarià]] per travar els moviments de l'exèrcit d'Ahmad Sanjar. Això no va impedir a aquest últim guanyar algunes batalles en particular la presa de la fortaleses d'[[Hazarasp]].<ref name="hazarasp">. '''Hazarasp''', '''Hazorasp''', '''Khazarasp''', (en [[uzbek]]: Xazorasp) és una ciutat de l'[[Uzbekistan]] actual sobre la riba sud de l'Amudarià [http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968, ISBN 0-521-06936-X
El 1141, el prestigi d'Ahmad Sanjar continuava malgrat tot sent important. Atsiz jutjà prudent fer-li submissió.<ref name="cambridge" /> Llavors els karlucs es van revoltar contra el karakhànida Mahmud Khan de Samarcanda i van cridar en ajut als kara-kitai (els antics [[Kitan]] o [[Liao]] dels xinesos); Mahmud va demanar ajut al seu sobirà Sandjar. La cort coràsmia va sol·licitar a Sanjar de marxar en campanya contra els [[Kara-kitai|kara kitais]]: la seva glòria en sortiria augmentada i el país es trobaria protegit. Però Sanjar va patir una derrota seriosa contra els Kara-kitai, a l'[[estepa de Katwan]] a [[Ushrusana]], i els invasors penetraren al Khwarizm. Tretze mil homes del sultà van morir a la batalla i el seu campament fou capturat; el seu equipament, l'harem i la seva primera esposa Tarkhan Khatun foren també capturats. Aquesta derrota va demostrar al poble que Sanjar no era invencible contràriament al que es creia fins aleshores.<ref name="early" /> Quand Sanjar i Mahmud Khan es va retirar de Transoxiana davant els Kara-kitai es van dirigir al Khorasan, a [[Termez]] i [[Balkh]], i Atsiz (que s'havia declarat vassall dels kara-kitai) i els invasors el van seguir i van prendre [[Sarakhs]] i [[Merv]].<ref>
Des de [[1142]], l'autoritat dels seljúcides al Khorasan fou restablerta. Sanjar va assetjar a Atsiz a [[Urgendj]] i el va obligar a tornar el botí fet a [[Merv]] i a [[Nishapur]] (1143/1144). Atsiz va seguir, no obstant això, mostrant-se rebel. Hauria considerat recórrer als assassina [[nizarites]] per matar el sultà i per executar un dels seus ambaixadors.<ref name="cambridge" /> Sanjar es va assabentar del complot per un espia que havia col·locat a la cort d'Atsiz.<ref>
El [[1147]], una vegada de més Sanjar va entrar a Khwarizm i va prendre Hazarasp.<ref name="hazarasp" /> i Urgendj. El 1148, Sanjar acceptà la submissió feta a contracor, d'Atsiz que s'havia de preocupar per la seva frontera amb els [[Karakhànides]].
El [[1152]], Sanjar va obtenir una victòria decisiva contra el [[gúrida]] [[Ala al-Din Husayn]] que havia penetrat al Khorasan amb la intenció de conquerir el territori. Sanjar va guanyar la batalla i va fer presoner a Ala al-Din Husayn. Aquest últim fou reenviat al seu territori i va esdevenir vassall de Sanjar.<ref name="early" />
Línia 33:
=== Sanjar i els oghuz ===
El [[1153]], la tribu turca dels [[oghuz]] a les regions de l'Oxus, Khuttal i Tukharistan, es van revoltar<ref>
Durant la captivitat de Sanjar, Atsiz va continuar sent fidel als seldjúcides. El germà d'Atsiz va marxar sobre el Khorasan i va devastar l'oasi de Baihaq ([[Sabzevar]]). Es diu que la despoblació de la regió era encara perceptible catorze anys després. El [[karakhànida]] Mahmud Khan, que havia estat designat com a governant del Khorasan per la part de l'exèrcit de Sanjar que no s'havia unit als oghuz, va començar una negociació amb Atsiz sobre el repartiment de l'exèrcit del Khorasan. Atsiz i el seu fill Il-Arslan van abandonar el Khorasan on van deixar un fill del Khan dels Kara-kitai com a régent.<ref name="cambridge" />
Línia 39:
El [[1156]], Atsiz va rebre la notícia de l'evasió de Sanjar. Mahmud Khan i els emirs seldjúcides van lamentar llavors haver convidat a la seva terra l'ambiciós Atsiz. Però aquest no va fer cap provocació, i va felicitar a Sanjar pel seu alliberament. El sultà es va reunir amb Mahmud Khan i va cridar en ajut als [[bawàndides]] i els [[gúrides]] per posar en guarda els caps oghuz en cas de nova rébellion.<ref name="cambridge" />
=== Fi del regnat ===
L'esposa de Sanjar, Tukan Khatun va morir el 1156 abans que Sanjar s'evadís. Atsiz va morir també el 1156 deixant al seu fill Il-Arslan com a hereu. Ahmad Sanjar va morir el [[8 de maig]] de [[1157]] als 71 anys.<ref name="cawley" /> Com que no tenia descendents mascles, Khorasan i Transoxiana van passar llavors sota el control de Mahmud Khan i dels ''Khwarizmshahs''. El karakhànida Mahmud Khan fou de nou reconegut com a sultà legítim per l'exèrcit seljúcida, i va resistir fins a la seva mort el 1162 o 1164<ref>L'Enciclopèdia de l'Islam dona al mateix article "Sandjar" com a data de la seva mort en un lloc el 1162 i en una altra el 1164</ref> quan el país va passar al khwarizmshah. es coneixen almenys vuit visirs de Sandjar entre els quals Shihab al-Islam Abd al-Razzak (1117-1122), Muhammad ibn Sulayman Kashghari Yighan (o Toghan) Beg (1122-1124), Nizam al-Mulk Hasan (vers 1152)
Línia 47:
Ahmad Sanjar va tenir dues filles, que foren totes dues esposes del seu germanastre Nasir al-Din Mahmud<ref name="cawley" />
El mausoleu de Sultà Sanjar a Merv<ref>
== Referències==
Línia 56:
* [http://web.genealogie.free.fr/Les_dynasties/Les_dynasties_musulmanes/Dynastie_Seldjoukide.htm Dynastie Seldjoukide]
* Janine i Dominique Sourdel ''Dictionnaire historique de l'islam'', Éd. PUF, {{ISBN|978-2-13-054536-1}}, article ''Seljoukides'', pàgs. 740-743.
* [http://classiques.uqac.ca/classiques/grousset_rene/empire_des_steppes/grousset_steppes.pdf L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan per René Grousset (1885-1952), París, reedició 1965, primera edició 1938]{{pdf}}
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Ahmad Sanjar}}
[[Categoria:Història de l'Iran]]
[[Categoria:Història de l'Uzbekistan]]
|