Escola de Frankfurt: diferència entre les revisions

L’Escola de Frankfurt es va iniciar el 1924, en la cinquena etapa de la filosofia alemanya, després de: [[Immanuel Kant|Kant]] i [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]]; [[Karl Marx|Karl marx]] i [[Friedrich Engels]]; Nietzche i finalment l’esclat de l’existencialisme de [[Martin Heidegger|Heidegger]], la fenomenologia de [[Edmund Husserl|Husserl]] i l’ontologia de Hartmann. La producció filosofica alemanya va reunir al seu voltant un cercle de filosofs i cientifics socials de mentalitat marxista, units a finals dels anys 20. En aquest grup destaquen noms com [[Theodor Adorno]], [[Max Horkheimer]], [[Walter Benjamin]], [[Herbert Marcuse]], [[Leo Löwenthal]], [[Erich Fromm]], [[Jürgen Habermas]]...PodriemPodríem dir que l’Escola de Frankfurt va ser l’ultim sospir de la Filosofia alemanya en la seva edat d’or. Va ser creat per Felix Weil, financer del grup, Max Horkheimer, Theodor Adorno i Herbert Marcuse, en un moment d’agitació política i econòmica a Alemanya. L’Escola de Frankfurt, anomenada inicialment Institut d’Investigació Social, tenia diferents punts: