Doğubayazıt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Dogubayazit-gun-dogumu.jpg|thumb|la ciutat i el mont Ararat]]
'''Doğubayazıt''' (de vegades ''Doğubeyazıt'', en kurd ''Bazîd'', en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat ''Daroynk'', ''Darenic'' o ''Pakovan'') és una ciutat de [[Turquia]] a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la [[província d'Agri]]. És el districte més oriental, a la frontera amb l'[[Iran]]. El districte té una superfície de 2.383  km² i una població el [[2002]] de 115.754 (73.794 el [[1980]], i 20.000 el [[1935]]). La població de la ciutat és de 56.261 habitants (1.860 habitants el 1935). És a 15  km al sud-oest del [[Mont Ararat]], a 93  km de la ciutat d'[[Agri (Turquia)|Agri]] i a 35  km de la frontera iraniana. A la rodalia hi ha algunes de les principals muntanyes de Turquia: Ararat (5.137 metres), [[Petit Ararat]] (3.896 metres), [[Tendürek Dağı]] (3.533 metres), [[Kaletepe]] (3.196 metres) Arıdağı (2.934 metres) i Göllertepe (2.643 metres).
 
Destaquen així mateix el crater del impacte d'un meteorit que és el segon més gran del món, just a la frontera amb Iran, a uns 35  km a l'est ({{coord|39.35354|N|43.87150|E|}}), el [[Palau d'İshak Paşa]] de 1784, el Castell i Mesquita de la vella Bayazid, el Parc Nacional de l'Arca de Noé, zona de la muntanya on podria haver anat a parar l'arca, el Llac de Balık Gölü a 60  km la cova de Gel prop del Petit Ararat al llogaret d'Hallaç i les ruïnes d'un temple i un palau urartià a la muntanya anomenada Giriktepe.
 
==Història ==
Línia 8:
'''Dariunq''' fou una fortalesa i ciutat d'[[Armènia]], al districte de [[Kogavit]], província del [[Airarat]], a l'est del [[Bagrevand]].
 
Era possessió dels [[Bagratuni]] i [[Ashot I Bagratuni]] la va convertir en la seva capital i hi va construir la catedral de d'Amenaperkitx (salvador del tots els homes). Després del 750 el Kagovit fou confiscat als bagràtides i donat als [[ardzruni]]. Ocupada pels àrabs el [[772]] fou retornada als Ardzruni i va quedar inclosa en el seu domini del Vaspurakan. Va passar més tard als bizantins ([[1022]]) i als seljúcides després del [[1050]].
 
La fortalesa de '''Bayazid''' o '''Beyazit''' l'hauria fundat [[Baiazet I]] (1398-1403) com a lloc d'observació per prevenir un atac de [[Tamerlà]]. Sobre el nom de l'indret existeixen dues versions. Segons alguns, va prendre el nom de Dogu Bayazid per causa del príncep Jalaírida Bayazid, germà del sultà Ahmad (1382-1410). Una altra versió diu que fou fundada pel general Celayırlı Şehzade Bayazıt, que la va construir el [[1374]] sobre una fortalesa destruïda que ja existia. Aquesta última versió sembla la més versemblant.