Toghril Beg I: diferència entre les revisions

Quan va néixer la tribu dels [[oghuz]] encara pasturava a les estepes al nord de [[Khwarizm]]. A la mort del seu pare Mikail, ell i el seu germà foren criats a la zona de [[Djand]] pel seu avi [[Seljuk]] que fou el pare de quatre fill de noms bíblics: Mikail, Israil (Arslan), Musa, i Jonah (Yunus) potser per haver servit amb els khàzars; en tot cas la família no va tardartrigar a esdevenir musulmana si és que no ho era ja a l'inici del segle XI. Als anys vint del {{segle |XI}} els germans Toghril i [[Čaghri Beg]], fills de Mikail, van servir als [[karakhànides]] de Bukhara amb [[Altigin ibn Boghra Khan]] (Ali Tekin). El 1025 aquest darrer fou derrotat per les forces de [[Mahmud de Gazni]] i del [[gurkhan]] [[karakhànida]] [[Kadir Khan]]. Un dels fills de Seljuk, Arslan-Israil, es va establir a territori [[gaznèvida]], però Çağrı i Tughril van restar al costat d'Ali Tegin o Altigin; un temps després es van enemistar amb el seu senyor i van abandonar [[Transoxiana]] cap a [[Khwarizm]] entre 1030 i 1034. Com que el cap oghuz Abul Fawaris [[Shah Malik]] s'havia fet amb el poder a [[Djand]], van haver de sortir d'aquesta zona; a la mort de [[Mahmud de Gazni]] el 1030, els desordres van ser la causa de que els turcmans gaznèvides sortissin dels campaments establerts a Khurasan, i Çağrı i Tughril, un oncle d'aquestos, Musa Yaghbu, i un parent (germanastre o bé cosí de Togril i Čaghri Beg, segons les fonts) de nom [[Ibrahim Inal]], van signar un acord amb el nou sultà [[Masud I ibn Mahmud]] per ocupar el seu lloc i van rebre el govern de la part nord del Khurasan occidental (l'estepa d'aquesta zona); en endavant en lloccomptes de servir al sultà van començar a actuar pel seu compte i a saquejar les ciutats, i els habitants es van posar contra Masud I, al que consideraven que pagaven els impostos i a canvi no els defensava. D'altra banda es va formar un partit al Khurasan que considerava millor estar sotmesos als dos germans seljúcides que al gaznèvida, ja que així aconseguirien desviar als turcmans a saquejar cap a altres llocs.

El 1041/1042 va sotmetre als [[ziyàrides]] del [[Mazanderan]] que van esdevenir tributaris. Va aconseguir dominar [[Rayy]] expulsant al [[buwàyhida]] Abu Kalidjar que s'havia fet fort a la ciutadella de Tabarak (1042/1043) i va començar a encunyar moneda a Rayy que va erigir en la seva capital. Va operar contra els [[kakúyides]] a [[Hamadan]]. El 1046 va enviar al seu germanastre o cosí [[Ibrahim Inal]] contra el dirigent kakúyida d'Hamadan [[Garxasp ibn Muhàmmad |Abu Kalidjar Garshasp]] i Inal va expulsar als kakúyides i va avançar cap al [[Kurdistan]] on el 1046 va nomenar com a governador de [[Kirmanshah]] i [[Dinawar|Daynawar]] a Badr ibn Tahir ibn Hilal dels kurds [[hasanwàyhides]]; va intervenint també en les lluites dels [[annàzides]]; la família hasanwàyhida conservava únicament la seva fortalesa principal, [[Sarmadj]], però el darrer emir va morir el 1047 i la fortalesa va passar a Ibrahim Inal; aquest va arribar fins al [[Caucas]], on va lluitar contra els [[abkhaz]] (1048). Mentre Toghril va fer el seu primer atac a [[Isfahan]] (1046/1047) on va imposar tribut al kakúyida local [[Faramurz ibn Muhammad|Abu Mansur Faramurz]]. Va tornar a la ciutat el 1050/1051 i va liquidar la dinastia, després d'un setge que va durar un any a causa de la manca de preparació dels oghuz per la guerra de setges; finalment però Faramurz es va haver de rendir per manca de queviures al començament de 1051 i se li va concedir [[Yadz]] i [[Abarkuh]]. Toghril es va instal·lar a [[Isfahan]] que va restaurar i en va fer la seva residència principal.

La lluita contra els [[buwàyhides]] del [[Fars]] i l'[[Iraq]] fou més complicada. El 1054 va fer una expedició a Anatòlia oriental amb poc resultat; fou llavors quan Rais al Ruasa ibn al-Muslima, visir del califa [[Al-Qàïm (abbàssida)|al-Qàïm]] (1031-1075) el va convidar a intervenir a l'Iraq on havia triomfat una revolta dels soldats turcs de Bagdad i els rebels havien saquejat la capital del califat; el [[ukàylida]] Kuraysh va aprofitar per fer una incursió a Baradan on van fer molt de botí. Un cap militar al servei dels buwàyhides, s'havia erigit com el principal: [[al-Basasiri]], que havia conquerit [[al-Anbar]] al ukàylida Karwash (1050), i [[Bàssora]] al germà del emir buwàyhida [[Malik al-Rahim]] (1052); va fer aliança amb els [[mazyàdides]] i va donar suport al seu emir Dubays que estava sent atacat a al-Djamian (després [[al-Hilla]]) pels [[Banu Khafadja]].

Els ukàylides es mostraven expansius i Kuraysh va ocupar [[al-Anbar]], feu d'al-Basasiri, el qual va trencar amb Malik al-Rahim i va decidir fer la ''[[khutba]]'' en nom de Tughril Beg que s'havia instal·lat a [[Hulwan (Pèrsia)]] (des de 1052). Ibn al-Muslima va convidar a Toghril a anar a Bagdad i va impedir a al-Basasiri d'actuar contra els ukàylides de Kuraysh que havien anat també a Bagdad, i el general va reaccionar i va tallar els subsidis al califa, i el març del [[1055]] va reconquerir [[al-Anbar]]. Llavors es va dirigir a Bagdad on no va anar a fer homenatge al califa.

El visir va instigar manifestacions sunnites que van acabar en disturbis; al-Basasiri, que havia anat a [[Wasit]] amb Malik al-Rahim, va fer emetre una ''fàtua'' declarant els disturbis (en els quequals s'havien destruït gerres de vi del vaixells propietat d'un cristià) il·legals. El visir el va acusar d'estar d'acord amb el califa fatimita, i els turcs de Bagdad van saquejar la seva casa a Bagdad. Mentre Tughril Beg, amb l'excusa d'anar a fer el pelegrinatge i a combatre als fatimites, havia anat a Bagdad on les seves tropes van arribar davant la ciutat. Malik al-Rahim va anar a Bagdad i al-Basasiri va anar a terres del mazyàdida Dubays que era son cunyat. El califa, el visir i Malik al-Rahim van acceptar l'entrada de Tughril Beg a Bagdad i es va fer la ''khutba'' en nom seu el [[15 de desembre]] de [[1055]]. Tughril va fer entrada solemne el dia [[18 de desembre]]. Però les seves tropes [[ghuzz]] aviat es van enfrontar a la població. Tughril va acusar a Malik al-Rahim dels disturbis i pillatges que van seguir, i el va fer detenir el [[23 de desembre]].

La propaganda fatimita (1056-1057) va decantar al seu costat alguns amirs, afavorida també per l'hostilitat de la població a les forces ghuzz (oghuz) seljúcides. En diversos llocs del Iraq, com Wasit, es va llegir la ''khutba'' en nom del califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] (1035–1094). El mazyàdida Dubays es va revoltar contra Tughril i va tornar a l'aliança amb al-Basasiri. Aquest va tenir també el suport dels àrabs nòmades i el dels turcs de Bagdad, espoliats per Tughril. Al-Basasiri amb forces pròpies i de Dubays va anar a la regió de [[Sindjar]] on va derrotar greument als seljúcides dirigits per Kutlumush, cosí de Tughril, que va haver de fugir cap al [[Azerbaidjan]] ([[9 de gener]] de [[1057]]). El ukàylida Kuraysh, ferit, fou fet presoner i es va declarar a favor d'al-Basasiri i del califa fatimita que fou reconegut a [[Mossul]].

Tughril va abandonar Bagdad el [[19 de gener]] de [[1057]], va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; després va seguir cap a [[Nisibis]]. Dubays i Kuraysh van tornar al seu partit i al-Basasiri va retornar a Rahba amb els turcs de Bagdad i un grup de d'ukàylides. Quan va arribar el seljúcida [[Ibrahim Inal]], germà de Tughril, que odiava als àrabs, Kuraysh va renovar la seva aliança amb al-Basasiri, i Dubays va fer el mateix i va retornar a Djamian ([[al-Hilla]]). Tughril va prendre venjança a Sindjar per la derrota patida pels seus i va deixar a Inal a Mossul, retornant a Bagdad on fou rebut pel califa que li va donar el lakabs de Rukn al-Dawla i de Malik al-Mashrik wa-l Maghrib (rei d'Occident i d'Orient) i fou autoritzar a portar el títol de sultà ([[24 de gener]] de [[1058]]).

En aquell moment Ibrahim Inal es va declarar obertament en rebel·lió contra el seu germà i va marxar cap al [[Jibal (Mèdia)|Jibal]]. El [[5 de novembre]] de [[1058]] Tughril Beg va abandonar Nisibis que havia ocupat i va perseguir al seu germà. Així Iraq va quedar lliure de forces seljúcides i al-Basasiri no va tardartrigar a tornar a [[Hit]] i després a al-Anbar. El califa [[al-Qaim]], ple de dubtes, no sabia si sortir de Bagdad o no (el mazyàdida Dubays li va oferir refugi als seus dominis) però finalment va restar a la capital. El [[27 de desembre]] al-Basasiri va entrar a Bagdad (part occidental) amb 400 cavallers i l'[[1 de gener]] de [[1059]] va fer la khutba en nom del califa [[fatimita]]. El [[8 de gener]] va creuar el riu i el califa fatimita fou proclamat a la mesquita de Rusafa a la part oriental.

Toghril va demanar la mà d'una filla del califa; aquest s'hi oposava; s'havia casat amb una filla de Čaghri Beg el 1056 però donar la mà d'una princesa a un turcman era un afer diferent. Va refusar durant més d'un any però el 1062 Toghril va amenaçar de confiscar les iktes del califa a l'Iraq; finalment doncs Toghril es va casar amb la filla del califa, i a pesar de l'oposició d'aquest que la va retenir, fou portada finalment per Toghril lluny de Bagdad però el matrimoni sembla que no es va consumar. Toghril Beg va morir el 4 de setembre de 1063.

No va deixar fills. Contra el que generalment es diu, va deixar com a successor a un probable fill adoptiu, Sulayman, fill de Čaghri Beg (i germanastre d'Alp Arslan, un altre fill de Čaghri Beg); Sulayman fou proclamar sultà pel visir Amid al-Mulk al-Kunduri, però Alp Arslan, que des d'una data entre 1059 i 1061 era malik de Khurasan ja havia començar a moure les seves forces cap a l'oest i encara que en un primer moment es va retirar (al no confirmar-se la mort de Toghrul) quan la mort fou segura va tornar a avançar. Alguns amirs de Toghrul, encapçalats per Erdem o Irdim al-Hadjib, van negar el seu reconeixement a Sulayman i es van pronunciar per Alp Arslan. El mateix al-Kunduri va canviar de bàndol, i va proclamar a Alp Arslan (27 d'abril de 1064), deixant a Sulayman com presumpte hereu. Alp Arslan va manifestar al califa el seu desig de tenir bones relacions amb ell, i li va reenviar a la seva filla, i a més va fer executar a l'antic visir de Toghril Beg, Amid al-Mulk al-Kunduri, suposat responsable de les intrigues que havien conduït al matrimoni de la filla del califa amb el sultà.

== Bibliografia ==

== Enllaços externs ==

{{successió|títol= [[Llista de sultans seljúcides|Sultans seljúcides]] | abans= [[Seljuk]] | després= [[Alp Arslan]] | anys=1037–1063}}