Ibrahim (soldà otomà): diferència entre les revisions

Per por de que no fos impotent i posés en perill la continuïtat dinàstica, la seva mare l'havia aconsellat abandonar-se als plaers de l'harem i aviat van néixer diversos prínceps entre els quals els futurs [[Mehmet IV]], [[Solimà II]] i [[Ahmet II]]; però el sultà va caure sota influència de les concubines i favorites, i també d'un engalipador de nom [[Djindji Khodja Husayn]] que pretenia poder curar la malaltia del sultà i el qual va tenir el suport del ''rikabdar'' Yusuf i de [[Sultan-Zade Mehmed Pasha]], i els tres homes aviat van prendre el control del poder dominant els nomenaments i destitucions, i enriquint-se a costa de suborns. Llavors va començar el seu historial de nomenaments i execucions de [[visir]]s i alts càrrecs. Sota la pressió dels seus favorits el visir [[Kara Mustafa Pasha]] fou el primer a ser executat el 31 de gener del 1644; el va succeir en el càrrec [[Sultan-Zade]], mentre Djindji va ser nomenat ''[[kadiasker]]'' d'Anatòlia i Yusuf va passar a exercir de [[kapudan paixà]].

Les decisions d'Ibrahim s'anaven tornant cada cop més impredictibles fins que va ser deposat per un cop d'estat en el que alguns oficials dels geníssers es van posar d'acord amb els ulemes. El gran visir [[Ahmed Pasha Hezarpare|Ahmed Pasha]] fou assassinat el [[8 d'agost]] de [[1648]], i espedaçat (d'on el seu malnom posterior d''''Hezarpare'''"); el mateix dia Ibrahim fou arrestat i posat sota vigilància al palau i el seu fill [[Mehmet IV]], de set anys, proclamat nou sultà. Al cap de 10 dies, per por de que els partidaris del sultà deposat no el restablissin al tron, el gran visir Sufu Mehmed Pasha el va fer executar amb el suport del [[Shaykh al-Islam]] que va emetre una [[fatwa]] a favor de l'execució (dia [[18 d'agost]] de [[1648]]).