Pere II de Xipre: diferència entre les revisions

Pere II va ser declarat rei de Xipre després de l'assassinat del seu pare el gener de 1369. Tanmateix, perquè no era adult (15 anys), el seu oncle Joan de Lusignan, Príncep titular d'Antioquia va governar el regne com a regent fins que Pere va tenir l'edat. El nomenament de Joan va trobart seriosa oposició de la reina Elionor, que creia que Joan va estar implicat en l'assassinat del seu marit. Jurant revenja, Elionor va demanar ajut militar d'Europa per tal de castigar als assassins de Pere I. En les seves crides secretes a diversos costats, Gènova va respondre positivament aprofitant el moment per la seva implicació en el Regne de Xipre.

 

 

Els episodis van començar de cop després d'un conflicte de qui aguantaria la regna esquerre i qui la dreta i van continuar i es van expandir durant el vespre del sopar de celebració i més tard  als camins de Famagusta, on venecians i genovesos van tenir un conflicte armat  amb moltes víctimes i danys. D'aquestes lluites sagnants els comerciants genovesos en foren considerats responsables i van ser arrestats. La resta dels genovesos va denunciar llavors a Gènova l'arrest dels seus compatriotes i l'autoritat d'aquella república poderosa va creure que això era la seva possibilitat per intervenir a Xipre. Per tant van organitzar una expedició que va ser finançada per rics genovesos. El cap de la força expedicionària militar era Pere di Campofregoso, germà del Dux de Gènova.