Alfons el Bataller: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 65:
Durant el seu regnat es va fer anomenar: "Rei i Emperador de Castella, Toledo, Aragó, Pamplona, Sobrarb i Ribargorça". [[Emperador]], emparat en la teoria política que concedeix l'imperi al que domina tres o més regnes. En els 30 anys que va durar el seu regnat va duplicar els límits del [[Regne d'Aragó]].
{{Cita|''Mort lo rei en Pedro succeí aquest don Alfons son germà en los regnes d'Aragó e de Navarra e cridarenlo don Alfonso lo Batallador''|[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Arago]]|Segle XIV<ref>{{
Vers el [[1119]] va repoblar [[Sòria]] i la seva comarca, però hagué de sortir a la trobada d'un exèrcit [[almoràvit]] que tractava de parar l'avanç cristià. Va trobar l'exèrcit i el va vèncer el [[1120]] a la [[batalla de Cutanda]], amb l'ajut de [[Guillem de Peitieu]]. Es va avançar fins als paratges de [[Monreal del Campo]], on es va instal·lar, fundant l'actual poble. Tot seguit va conquistar l'[[Emirat de Qalat al-Ayyub]];<ref name="Diccionari"/> va conquerir les valls del [[Xaló]] i [[Jiloca]] i va prendre Tarassona,<ref name="Diccionari"/> Bubierca, [[Alhama d'Aragó]], Ariza i [[Daroca]].
Línia 91:
El [[1131]], durant el setge de [[Baiona]], havia fet testament en favor de l'[[Orde del Temple]], de [[Orde de l'Hospital|l'Hospital]] i del [[Orde del Sant Sepulcre|Sant Sepulcre]]:<ref name="Diccionari"/>
{{Cita|''En nom del bé més gran i incomparable que és Déu. Jo Alfons, rei d'Aragó, de Pamplona [...] pensant en la meva sort i refexionant que la naturalesa fa mortals tots els homes, em vaig proposar, mentre tingués vida i salut, distribuir el regne que Déu em va concedir i les meves possessions i rendes de la manera més convenient per a després de la meva existència. Per tant tement el judici diví, per a la salvació de la meva ànima i també la del meu pare i la meva mare i la de tots els meus familiars, faig testament a Déu, a Nostre Senyor Jesucrist i a tots els seus sants. I amb bon ànim i espontània voluntat oferesc a Déu, a la Verge Maria de Pamplona i a San Salvador de Leyre, el castell d'Estella amb tota la vila [...], don a Santa María de Najera i a San Millán [...], don també a Sant Jaume de Galícia [...], don també a Sant Joan de la Penya [...] i també per a després de la meva mort deix com a hereu i successor meu al Sepulcre del Senyor que és a Jerusalem [...] tot això ho faig per a la salvació de l'ànima del meu pare i de la meva mare i la remissió de tots els meus pecats i per merèixer un lloc en la vida eterna...''|Alfons I d'Aragó i Pamplona|[[Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)|Testament de 1131]]<ref>{{
Davant el disgust dels nobles aragonesos com a resultat del testament, aquests es van reunir a Jaca i van arribar a l'acord que al [[Regne d'Aragó]] el succeís el seu germà petit [[Ramir II el Monjo]].<ref name="Diccionari"/> Per la seva part, els [[Regne de Navarra|navarresos]] van aprofitar la situació per recuperar la seva independència escollint [[Garcia V de Navarra|Garcia V Ramires el Restaurador]],<ref name="Diccionari"/> besnét de [[Garcia IV Sanxes III de Navarra]], com a rei. Se separaven les corones de Navarra i Aragó després de 50 anys, i quedaven fixades les fronteres definitives entre Navarra i Aragó.
| |||