Calàbria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -origens +orígens
Línia 131:
[[Fitxer:Czmorzello.jpg|thumb|150px|Morzello]]
* '''Morzello''' ( o Morzeddhu en dialecte de [[Catanzaro]]): És l'autèntic plat fort de la cuina de Calàbria, i conegut per tota Itàlia. Té un sabor i aroma únics. Els orígens del Morzello es poden establir a la província de Catanzaro, encara que el seu nom deriva de l'espanyol "almuerzo " <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/documenti?p_p_id=110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_count=1&_110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE_struts_action=%2Fdocument_library_display%2Fview_file_entry&_110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE_redirect=http%3A%2F%2Fwww.turiscalabria.it%2Fdocumenti%2F-%2Fdocument_library_display%2FUwOsP6mMJLKE%2Fview%2F135109&_110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE_fileEntryId=215955|consulta=1 febrer 2016|títol=Cultura|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Castellà}}</ref>. Els ingredients originals d'aquest plat són les entranyes de la vedella (cor, pulmons, melsa, fetge, estómac, budell), tomàquet concentrat, pebrot picant, sal, orenga i llorer. Es pot servir en plat o, com mana la tradició, amb el tipic pa de Catanzaro que és com una rosca aixafada i amb poca molla; el Morz<ello es posa al centre del pa.
 
=== Dolços ===
 
* El '''Buccunotto” de Mormanno''': És un dolç amb forma rodona, ovalada o de cistella, fet amb ametlles picades i xocolata o amb melmelada. Les seves dimensions són 4 cm i un pes de 100g, està molt difós a la província de Cosenza, sobretot en els municipis d'Acri, Altomonte i Mormanno. Segons tradició es pot menjar d'una sola mossegada, i per això es diu buccunotto <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/68901|consulta=16 febrer 2016|títol="I Buccunotti di Mormanno" |editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
* El '''Mostacciolo de Soriano Calabro''': El "mostacciolo" és un dolç tradicional de Soriano però s'ha estès per tota Calàbria. L'origen del mostacciolo és grec. Són galetes dures fets de farina i mel (i en alguns casos també amb [[most]] de vi calent), amb diferents formes (peixos, cistelles, cavalls, dónes, cors ...) <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/68885|consulta=16 febrer 2016|títol=I Mostaccioli di Soriano Calabro |editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
* El '''torró de Bagnara''': Està fet a base d'ametlles i mel, amb formes rectangulars o rodones i de dimensions petites, blanc i cobert de xocolata o sucre. És un dolç nadalenc <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/68864|consulta=16 febrer 2016|títol=I torroni di Bagnara Calabra |editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
* El '''Tartufo de Pizzo''': Es tracta d'un gelat amb forma de semiesfera amb un cor de xocolata amarg fus i cobert amb un polsim de cacau amarg. Ha estat anomenat "Tartufo" (''[[Tòfona|trufa]]'' en català) per la seva forma esfèrica imperfecta i el color (cacau en pols) recorden la famosa trufa negra <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/67657|consulta=16 febrer 2016|títol=Tartufo di Pizzo |editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
=== Formatges ===
 
* '''Caciocavallo Silano DOP''': És un dels formatges més famosos de Calàbria. Per a la producció d'un sol quilogram d'aquest formatge són necessaris deu litres de llet. El no de ''Silano'' deriva de la zona inicial de la seva producció, la Calàbria Silana. Actualment la zona de producció s'estén a moltes àrees del sud d'Itàlia. De la seva producció ja la va esmentar Hipòcrates el 500 aC discorrent sobre l'art utilitzat pels grecs en la preparació del "Cacio". El nom deriva probablement de l'antic costum de penjar les peces de formatge a cavall d'un pal horitzontal; segons altres, el nom ve de la seva forma, que recorda a l'efígie del cap d'un cavall. És un formatge semi-dur fet de pasta filada de forma ovalada o tronco-cònica, amb o sense cap, amb llet de vaca deixada madurar almenys 15 dies <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/69002|consulta=16 febrer 2016|títol=Caciocavallo Silano DOP|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
* '''Pecorino del Monte Poro ''': És un formatge d'ovella (''pecora'' en italia és ovella) i és considerat un dels millors del sud d'Itàlia. Té una forma cilíndrica amb costats plans <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/68933|consulta=16 febrer 2016|títol=Pecorino del Monte Poro|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
* '''Pecorino Crotonese''': A Calàbria rep el nom de "il formaggio santo" ("el formatge sant"), ja que, segons la llegenda, va ser ofert pels pastors, juntament amb pa casolà i vi, a aquell frare humil rodamón, que més tard es convertirà en el Sant taumaturg de Calàbria, [[Francesc de Paula|Sant Francesc de Paula]]. Calàbria és la llar de diverses varietats de formatge d'ovella, el més notable dels quals és, precisament, el de Crotone, amb un sabor una mica menys fort que els altres d'ovella del sud d'Itàlia. És un formatge dur i compacte. Els entesos consideren que és un dels millors formatges d'ovella per ratllar, especialment si està ben curat <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/68954|consulta=16 febrer 2016|títol=Pecorino Crotonese|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
=== Oli ===
 
A Calàbria hi ha olis amb [[DOP]] com el '''Brutio''': "Brutio" <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/69056|consulta=16 febrer 2016|títol=Olio di oliva Brutio DOP|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref> i el '''Lametia''' <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/web/guest/dettaglio_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_Be6RVNWx36cr/10180/67720|consulta=16 febrer 2016|títol=Olio Lametia DOP|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
=== Vins ===
 
Ja el grecs varen portar ceps de la mare pàtria començant a produir el vi que encara avui es produeix. Els camperols d'aquesta regió ha acumulat, durant segles, uns coneixements d'enologia d'incalculable valor, amb influència en les diverses combinacions de vinyes, ambients i tècniques de vinificació. També avui, un característica dels vins de la Calàbria és la dimensió de les vinyes, ja que cada família té el seu vi produït amb criteris tradicionals i empírics. Actualment la Calàbria produeix 12 vins amb [[DO]] que cobreix gairebé 20% de la producció total. La superfície de la regió dedicada a vinyes és de 18 mil hectàrees, on el 20% són a una plana, el 65% a un turó i 15% a la muntanya <ref>{{ref-publicació|títol=Calabria|url=http://www.turiscalabria.it/documenti?p_p_id=110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_count=1&_110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE_struts_action=%2Fdocument_library_display%2Fview_file_entry&_110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE_redirect=http%3A%2F%2Fwww.turiscalabria.it%2Fdocumenti%2F-%2Fdocument_library_display%2FUwOsP6mMJLKE%2Fview%2F135109&_110_INSTANCE_UwOsP6mMJLKE_fileEntryId=215955|publicació=Guia de Calabria|consulta=17 febrer 2016|llengua=castellà|editorial=Portale Turistico Regione Calabria|format=pdf}}</ref>.
 
Entre els vins de Calàbria amb denominació d'origen tenim: Bivongi, Cirò, Donnici, Greco di Bianco, Lamezia, Melissa, Pollino, Savuto, Scavigna, Verbicaro <ref>{{ref-web|url=http://www.turiscalabria.it/prodotto_attrattore/-/journal_content/56_INSTANCE_JcYlMV81jzR9/10180/23697?page=1|consulta=17 febrer 2016|títol=Vini|editor=Portale Turistico Regione Calabria|llengua=Italià}}</ref>.
 
== Referències ==