Trípoli: diferència entre les revisions

'''Trípoli''' (en {{lang-ar|'''طرابلس'''}}, ''Ṭarābulus'', pronunciat ''Ṭrābləs ''en [[libi vernacular]]; també anomenada {{lang|ar|'''طرابلس الغرب'''}}, ''Ṭarābulus al-Ḡarb'', "'Trípoli d'Occident"' —per tal de distingir-la de [[Trípoli (Líban)|Trípoli de Síria]], al [[Líban]]—, i '''''Trípoli de Berberia''''', nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la [[sha'biyah|xabiyya]] de Trípoli i la ciutat més gran de [[Líbia]]. La població és d'1.682.000 habitants (2004). La ciutat és al nord-oest del país al final del [[desert]] i al centre d'un [[oasi]], en un punt de terra rocosa que es projecta al [[Marmar Mediterrani]] formant una badia. Trípoli és el principal port marítim on s'efectuen les tres quartes parts del comerç exterior. És el major centre industrial (alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques) i comercial de Líbia. És també la seu del govern i de la [[universitatUniversitat d'Alfateh]], fundada el [[1973]]. En vista de la llarga història de la ciutat, molts indrets de Trípoli tenen un gran interès arqueològic. El clima és típicament mediterrani: estius calents i secs, hiverns frescos, i algunes modestes precipitacions. Consta de dos nuclis diferents: l'antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d'aire europeu, construïda durant l'ocupació [[Itàlia|italiana]].

Trípoli fou fundada al [[segle VII aC]] pels [[fenicis]], que l'anomenaven ''Oea''.<ref>{{ref-llibre| cognom=Hopkins | nom=Daniel J | any=1997| títol=Merriam-Webster's Geographical Dictionary (Index) | editorial=[[Merriam-Webster]] | isbn=0-8777-9546-0 }}</ref> Va passar a mans romanes cap al segle II aC, essenti fou una de les tres ciutats de la Regióregió de Trípoli (de ''Tripolis'' = 'tres citatsciutats') o Tripolitana (amb Sabratha i [[Leptis Magna]]), amb una economia pròspera. La ciutat estava a uns km a l'oest de Leptis Magna, i tenia un port petit però ben protegit. Els romans la van engrandir, però va conservar el nom d'''Oea'' fins al segle III.

Vers el 430, va passar al regneRegne [[vàndals|vàndal]] per retornar a l'Imperi romà oriental o bizantí al 534. Els bizantins van millorar les comunicacions de Trípoli amb [[Cartago]]. El port bizantí de Trípoli fou molt actiu i exportava excedents agrícoles i animals salvatges; era també escala entre Cartago i [[Alexandria]].

El 642, [[Amr ibn al-As]], quan encara no s'havia acabat la conquesta d'Egipte (que va acabar el 645), va avançar des de d'Alexandria i va conquerir la [[ciutat de Barca]] creuant les fortaleses d{{'}}''Apol·lònia Sozusa'' (Sus), ''Paraetorium'' ([[Marsa Matruh]]) i ''Ptolemaïs'' (Tulamayta), arribant fins a Tauchira (Tukra). Amr tenia com a objectiu Trípoli i va llençar una segona incursió a la segona part de l'any 642; els bizantins s'havien fortificat a Teuchira o Tauchira, però els va deixar enrere i es va presentar a Trípoli. La vila estava ben fortificada i hi havia alguns vaixells al seu port; mancat de màquines de setge, va haver de bloquejar la ciutat i esperar; al cap d'un mésmes, es va descobrir una bretxa i els àrabs es van colaresmunyir a la ciutat i la van saquejar; sembla que això fou encara el 642, ja que dos obres més o menys contemporànies ho diuen, però [[al-Bakri]] donahi dóna l'any 643. La població bizantina i la guarnició van fugir amb els vaixells. Un temps després els bizantins reconquerien Trípoli. Les fonts no esmenten gairebé a Trípoli en els següents anys. Ibn Hudaydj l'hauria reconquerit el 667 segons la demostració de l'historiador A. Talha, basada en proves indirectes, però cap document permet assegurar que estigués en mans dels àrabs quan [[Uqba ibn Nafi]] va fer la seva expedició fins a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. El 690, els bizantins van reconquerir la [[ciutat de Barca]] i si no ho havien fet abans, segurament van ocupar llavors també Trípoli. Els bizantins mantenien fortaleses costaneres allà on podien, però quan estaven amenaçats es retiraven i s'emportaven a la població amb els seus vaixells; aquestos romanitzats fugitius s'anomenen aen les fonts àrabs com "''afariq"''. Trípoli no va tardar gaire temps a caure a mans de d'Hasan ibn al-Numan el 696. Va començar a ser important pelsper als àrabs quan [[Musa ibn Nusayr]] va culminar la conquesta del nord d'Àfrica el 710.

El 800 es va establir l'emirat [[aglàbida]]. La seva possessió de Trípoli fou generalment pacífica; el 878/879, la ciutat fou atacada pels [[tulúnides]] egipcis però l'expedició va fracassar. El 909, va passar als fatimites i, el 969, el general [[Djawhar al-Sikilli]] va sortir de Trípoli per anar a conquerir Egipte. El 972, [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah]] es va traslladar a Egipte i va deixar els dominis occidentals al seu lloctinent, el sanhadja [[Buluggin ibn Ziri]], iniciador de la dinastia [[zírida]]. Van governar fins a l'any 1000, però en aquest moment el governador local la va entregardonar a Yanis al-Sikilli, governador fatimita de la [[Cirenaica]]. L'emir [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] va enviar un exèrcit a la ciutat, però abans d'arribar va caure en mans de Falful, dels [[Banu Khazrun]], i es va crear l'[[emirat maghrawa de Trípoli]], que va durar un segle i mig. El 1049, els zírida [[Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis]] va deixar de fer la ''khutba'' ('oració') en nom del califa fatimita, i la va fer en nom del califa [[abbàssida]], que no gaudia de poder i que, per tant, el deixava realment independent. En resposta, el califa fatimita va enviar alsels àrabs nòmades [[Banu Hilal]] i [[Banu Sulaym]] que vivien a l'[[Alt Egipte]], amb ella quequal cosa aconseguia, d'una part, sotmetre o posar en problemes alsels zírides i, d'altra, lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives. Vers el 1077, encara governaven els maghrawes a la ciutat, però després ja no se sap; esse suposa que els [[Zughbazughba]], del grup hilàlida, es van apoderar de la ciutat, però algun membre dels maghrawa també hi va exercir el control.

Vegeu: [[Emiratemirat maghrawa de Trípoli]]

El [[1143]] els normands de Sicília ([[Roger II de Sicília]]), que el 1135 havien ocupat l'illa de [[Gerba]], van atacar Trípoli, però foren rebutjats. El 1145/1146, van tornar manats per l'almirall [[Jordi d'Antioquia]], que va aconseguir ocupar la ciutat el 17 o [[18 de juny]] de [[1146]]. Roger II de Sicília va posar al tron a Abu Yahya ibn Matruh al-Tamimi (1146). El 1148 els normandnormands ocupaven [[Mahdia]], [[Sfax]] i [[Gabès]]. Els normandnormands van perdre Trípoli davant els [[almohades]], que es van acostar el 1159, i abans de la seva arribada va esclatar una revolta popular que va expulsar alsels sicilians. Poc de temps després, els almohades van ocupar Mahdia, Sfax i Trípoli. Durant el domini almohade, dos aventurers van agitar la regió. [[Karakush]], d'origen turc [[ghuzz]], havia estat enviat pels [[aiubites]] d'Egipte, i [[Alí ibn Ghàniya|Ali ibn Ghàniya]], un mallorquí partidari dels almoràvits. Karakush va tenir el govern del 1177 al 1189, en què fou expulsat pels almohades, però va tornar al cap de dos anys; el 1195, fou ocupada per [[Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya]]fins elfins al 1203.

Trípoli va estar en mans de governadors nomenats pels almohades i des de vers 1249 pels [[hàfsides]] d'Ifriquiya; el 1299, aquestos darrers es van proclamar independents. A Trípoli, es va afermar en els següents anys la família dels [[Banu Thabit]] o [[Banu Ammar]], del grup berber [[hawwara]]. Un cap d'aquesta família, Muhammad ibn Thabit ibn Ammar, es va fer independent de fet el 1326/1327. El va seguir Thabit ibn Muhammad (1438-1354/1355).

El 1354 o 1355 (l'any varia segons les fonts), el genovès Filippo Doria es va apoderar de Trípoli mercès a unaun estratagema; al cap d'uns mesos, la van vendre per 50.000 ''mithkals'' d'or a Ahmed ibn Makki, de la dinastia [[Banu Makki]] de Gabès, que hi va governar uns onze anys i fou succeït a Tripoli i Gabès pel seu fill Abd al-Rahman ibn Ahmed ibn Makki. Els Banu Thabi o Banu Ammar van recuperar el poder el 1371 amb Abu Bakr ibn Muhammad (1371-1392), Ali ibn Ammar (1392-1397), Yahya ibn Abu Bakr (1397-1398) i Abd al-Wahid (1397-1398), passant llavors als [[hàfsides]]. Els reis catalans de Sicília van decidir intervenir a l'Àfrica del nordNord per recuperar Gerba, que havien perdut el 1335 en una revolta amb suport dels hàfsides. El 1388, l'almirall Manfredi di Chiaramonte va conquerir l'illa, peroperò el 1387 la vanva haver d'abandonar; els illencs van demanar la sobirania del rei català de Sicília, Martí, el 1392, però els hàfsides van atacar l'illa; llavors, els hàfsides van aprofitar per a ocupar Trípoli. Alfons el Magnànim l'[[Setge de Trípoli (1434)|atacà la ciutat]] enel [[1434]].

El [[25 de juliol]] de [[1510]] va [[Setge de Trípoli (1510)|ser ocupada]] per [[Pere Navarro (militar)|Pere Navarro]], un militar al servei de la corona espanyola. El 1530, el rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va oferir la ciutat a l'[[Ordeorde de Sant Joan de Jerusalem]] perquè la protegís davant la pressió musulmana a la zona. Aquests cavallers van fortificar la ciutat, però no va ser suficient per a resistir el poder dels turcs otomans, que se'n van apoderar-se d'ella el [[14 d'agost]] de [[1551]], deixant-la sota govern dels geníssers. El primer fou Murad Agha, que va derrotar altre cop alsels cavallers en una incursió a Zuwara. Després de Murad, Turghut Ali (o Dargut o [[Dragut]] i altres variacions) el va succeir i es va fer famós com a corsari. Una expedició a Trípoli dels [[Cavallerscavallers de Malta]] amb 14.000 soldats espanyols, alemanys i italians, va ser rebutjada per Dragut; llavors, va atacar Malta, que va conquerir i va morir allí el [[23 de juny]] de [[1565]]. El va succeir Yahya Pasha, però va morir al cap d'un any, i llavors va pujar al govern [[el-Euldj Ali Pasha]] (conegut per ''Lucciali''), que va governar uns 9 anys, el qual era un calabrès lloctinent de Dragut i un pirata destacat per a si mateix; més tard, fou [[Kapudan Pasha]], otomà, i va morir el 1587. Els governadors turcs que van seguir., Djafar, Murad i Ramadan Pasha, són gairebegairebé només noms dels quals no se sap gaire cosa. Ramadan va ser mort el 1584. Va seguir Mustafa Pasha (1584-1587) i després Hassan o Hussein Pasha (1587-1595); a l'inici del govern d'aquest darrer, els cavallers de Malta van intentar conquerir la ciutat segons es diu en ajut del cap dels rebels locals contra el domini turc. Entre 1595 i 1610, els governadorgovernadors turcs es van haver d'ocupar de diverses revoltes a Trípoli i rodalia. El 1610 en va esdevenir governador Ali Bek (vers 1609-1610), que era genovès, delde quequi se sap que va enviar diners a la seva germana que vivia a la rodalia de Gènova. Suleiman Sfer Dey (1610-1620) es va fer quasi independent, però va acabar penjat per Khalil Bey, kapudan pasha de la flota otomana, per no atendre les ordres dels emissaris de la Porta. Mustafa Sherif Pasha Dey, que va seguir (1620-1631), va tenir un final tràgic.

El primer cònsol estranger establert a Trípoli fou Du Molin, el 1630, que era emissari de [[Lluís XIII de França]]. Ramadan pasha va governar només dos anys i va cedir el poder a un corsari llevantí de nom ''Mehmed Sakizli dey'', originari de [[Quios]] (1633-1649), que fou elevat a paixà per Murat IV. Va estendre el seu poder a la [[Cirenaica]] i al [[Fezzan]]. El va seguir Osman (Uthman) Saqizli Dey (1649-1672), un altre corsari de Quios que va seguir l'obra de Mehmed. El 1658, una flota anglesa va portar-hi alel cònsol Samuel Toker.

Els següents governants van exercir poc de temps fins a Mehmed Pasha al-Imam Kerdeki (1687-1701), un montenegrí que hi va portar estabilitat. Després d'alguns governs breus, va pujar Khalil Pasha Karh Deghli (1706-1709), nebot de Mehmed Pasha, però fou enderrocat pels caps pirates i els geníssers, aliats per cobrar tribut als comerciants estrangers; va marxar a [[Constantinoble]] a demanar ajut i fou restablert, però a la tornada es va trobar el lloc ocupat pel primer dels Karamanliskaramanlis, [[Ahmad I Pasha Karamanli]], que va inaugurar una dinastia que va durar 124 anys.

Els otomans van reprendre el control de la població el [[1835]] després d'una guerra civil a la ciutat. Els otomans van dominar no sols Trípoli sinó que ràpidament van controlar Tripolitana i també la Cirenaica, encara que aquí no va tardar a prendre el control la confraria sufí dels [[Sanusiyyasanusiyya]]. Trípoli va esdevenir capital d'un ''[[pashalik]]'' que portava el nom de la ciutat.

[[Itàlia]] la considerava dins la seva zona d'influència colonial, per la qual cosa va declarar la guerra a l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] el 1911 i se'n va apoderar. Trípoli fou capital de la colònia italiana de [[Líbia]], i de la Tripolitana. Els italians van transformar la ciutat. Trípoli va romandre en mans italianes fins al [[1943]]. Després de la segonaSegona guerraGuerra mundial, va ser administrada pels britànics fins que Líbia va assolir la independència el [[1951]]. Trípoli fou llavors capital del regneRegne de Líbia independent. La població va créixer de manera espectacular i va arribar a 820.000 habitants el 1980.

La ciutat va patir un bombardeig [[nord-americà]] el [[1986]], en represàlia del presumpte suport de Líbia al terrorisme. Les sancions de les [[Nacions Unides]] contra Líbia foren aixecades el [[2003]], elcosa que deixava preveure un augment del trànsit al port de Trípoli i un efecte positiu sobre l'economia de la ciutat. La revolta popular iniciada a [[Bengazi]] al començament de 2011, amb el suport de l'aviació de l'OTAN, va avançar cap a TripoliTrípoli; els rebels de la part occidental, formats principalment per berbers nafuses, va ocupar la ciutat a finals d'agost de [[2011]].

[[Fitxer:Tripoli 13.23870E 32.88119N.jpg|thumb|220px|Vista per satèl·lit de la ciutat.]]

Trípoli se situa a la costa de [[Líbia]], a la regió occidental, propera a la frontera amb [[Tunísia]]. L'altitud mitjana sobre el nivell del mar de la ciutat és de 81 metres. Gairebé 1.000 quilòmetres de costa separen Trípoli de [[Bengasi]], la segona ciutat més important de Líbia. Entre ambdues es troba el [[golf de Sirte]], de vegades denominat ''golf de Sidra''.

La regió de [[Tripolitània]], establerta al voltant de Trípoli, es caracteritza per la seva costa sorrenca, amb llacunes i [[oasi]]s costaners. La "Sha'biyah", divisió administrativa de Líbia, inclou la ciutat, els seus suburbis i els voltants més immediats. En sistemes administratius més antics i al llarg de la història, existia una província anomenada "''muhafazah"'', un estat conegut com "a ''wilayah"'' o ciutat- estat amb una àrea molt més gran, que és com a vegades s'ha referit erròniament a Trípoli, més correctament anomenada com la citada Tripolitania''Tripolitània''.

El clima de Trípoli és [[clima mediterrani|mediterrani]], influenciat i marcat pel [[Mar Mediterrani|mar homònim]] que banya les seves costes i que contrasta amb les extremades temperatures del sud del país, assotades per la proximitat del [[desert del Sàhara |desert]]. Els [[estiu]]s a Trípoli són calorosos i els [[hivern]]s suaus. Les temperatures mitjanes del mes de [[juliol]] són d'entre 22 i 29&nbsp;°C, mentre que al [[desembre]] han arribat a assolir 1&nbsp;°C, encara que la mitjana està entre els 9 i els 18&nbsp;°C. La mitjana anual de pluges és de menys de 400 mm, però aquestes són molt irregulars.

Una mostra en són les importants inundacions que el [[1945]] van deixar a la ciutat negada durant diversos dies i la sequera que va afectar a Trípoli dos anys després, perdent com a conseqüència milers de caps de bestiar. La deficiència de les precipitacions es reflecteix en l'absència de rius o rierols permanents a Trípoli, així com aen tot el país. El [[Gran Riu Artificial|gran riu artificial]], una xarxa d'aqüeductes que transporten l'aigua des del desert a les ciutats costaneres, proveeix Trípoli d'aigua. Aquest pla va ser iniciat per [[Gaddafi]] el [[1982]] i ha tingut un impacte molt positiu en els habitants de la ciutat.

[[Fitxer:Tripoli Central Business District.jpg|thumb|Districte central de negocis.]]

Trípoli és el baluard econòmic de Líbia. El centre dels bancs, les finances i els mitjans de comunicació, així com del [[comerç]] i la [[indústria]]. Moltes de les corporacions més importants de Líbia posseeixentenen la seva seu central a la ciutat, així com la majoria de les companyies internacionals.

Des de l'augment del [[turisme]] i l'arribada d'homes de negocisnegociants amb les seves famílies, ha pujat la demanda d'hotels,; el Corinthia Bab Africa hotel, localitzat al districte central de negocis, ha satisfet aquestes demandes i s'ha convertit en l'hotel més gran de Líbia. Altres hotels importants són el Bab El Bahr hotel i el Kabir Hotel, entre d'altres.

La universitat més gran de TripoliTrípoli, la [[Universitat Al Fateh]], és una universitat pública que proveeix d'educació gratuïta als habitants de la ciutat. Algunes escoles i universitats privades han començat a aparèixer en els últims anys.

Universitats ubicades a TripoliTrípoli:

* Universitat Al Fateh - La universitat més gran i important de TripoliTrípoli.

* [[The Open University]].

* Universitat de TripoliTrípoli.

* [[Ferrocarril Egipte-Haifa]].