Príncep elector: diferència entre les revisions

Durant els segles X i XI, els prínceps es van limitar a confirmar la successió per als hereus dels monarques otonians ([[dinastia saxona]]) i sàlics ([[dinastia francònia]]). Amb la consolidació de la figura del príncep elector les decisions van fer-se menys previsibles, com en l'elecció de [[1125]] en quequè [[Lotari de Supplinburg]] fou elegit pel davant de parents propers. Tot i que algunes dinasties com les cases de [[Hohenstaufen]] o [[Casa de Luxemburg|Luxemburg]] van arribar mantenir-se al poder traspassant l'Imperi als fills, els canvis dinàstics en les eleccions es van fer tornar habituals. Durant uns dos segles, la monarquia era electiva tant en teoria com a la pràctica.