|
[[Fitxer:Ambrosio Spinola-bw.jpg|right|thumb|Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època]]
'''AmbrosioAmbrosi Spinola Doria''' —en [[italià]] {{polytonic|Ambrosio Spinola}}—, marqués dels Balbasos ([[1569]]-[[1630]]), fou un general [[espanya|espanyol]] d'origen [[genovès]], capità general dels [[Països Baixos espanyols]] i comandant de l'exèrcit espanyol durant la [[guerra dels Vuitanta Anys]]. És famós per la presa de la ciutat [[ducat de Brabant|brabançona]] de [[Breda (Països Baixos)|Breda]] i recordat com un dels últims grans líders militars de l'edat d'or espanyola.
== Orígens ==
AmbrosioAmbrosi Spinola descendia d'una família noble i rica de [[Gènova]]. Era el fill gran de Filipo Spinola, marqués de Sesto i Benafro, i de la seva dona Policena Cossino, filla del príncep de Salern.
Al [[segle XVI]], la [[República de Gènova]] era un estat pràcticament en situació de protectorat sota el poder de l'[[imperi Espanyol]]. Els genovesos eren els banquers de la monarquia i tenien el control quasi total de les seves finances.
Alguns dels germans més joves d'AmbrosioAmbrosi Spinola van buscar fortuna a Espanya, i un d'ells, FedericFrederic, va destacar com a soldat als Països Baixos espanyols. El germà major va quedar-se a [[Itàlia]] i es va casar el [[1592]] amb Joamma Bacciadona, filla del comptecomte de Galeratta
Les cases de Spinola i Dòria rivalitzaven per exercir el poder en la repúblicaRepública de Gènova. AmbrosioAmbrosi Spinola va continuar la rivalitat i amb el comptecomte de Tursi, líder dels Dòria. Després de d'un fracàs en un enfrontament judicial amb els Dòria decideix retirar-se de la ciutat i millorar la fortuna de la seva casa servint a la monarquia espanyola als Països Baixos espanyols. El [[1602]] ell i el seu germà FedericFrederic entren en tractes amb el govern espanyol -per ser contractats com a capitans de tropes mercenàries: una "[[condotiero|condotta]]" alsegons el vell model italià.
Es tracta duna aventura en la que Spinola va arriscar la totalitat de la gran fortuna de la seva família. AmbrosioAmbrosi Spinola es va encarregar d'encominarde reclutar 1.000 homes per operacions militars terrestres, i FedericFrederic es va encarregar de formar una esquadra de galeres per fer operacions a la costa. En ella, diversesDiverses de les galeres de FedericFrederic van resultar destruïdes pels vaixells de guerra anglesos enquan elanaven seude camí a través del canal[[Canal de la ManchaMànega]]. El propimateix FedericFrederic va resultar mort en acció amb els holandesos el [[24 de maig]] de [[1603]]. Ambrosi Spinola va recórrer amb el seu exèrcit una llarga distanciadistància per arribar a [[Flandes]] el [[1602]] amb els homes que havia reclutat. Durant els primers mesos, el govern espanyol va pensar en la possibilitat de fer-lo servir per envair [[Anglaterra]], projecte que no va arribar a concretar-se. A finals d'any va tornar a [[Itàlia]] per aconseguir més homes.
La seva experiència real com a soldat no va començar fins que com a general, a l'edat de 34 anys, es va encarregar de continuar el setge d'[[Oostende]] el [[Setembresetembre]] dedel [[1603]]. Les ruïnes de la plaça van caure a les seves mans el [[setembre]] dedel [[1604]].
== General al servei de la Casa d'ÀsutriaÀustria ==
L'[[Albert VII d'ÀustriaaÀustria|arxiduc Albert VII]] i la infanta [[Isabel Clara Eugènia d'Espanya|Clara EugeniaEugènia]], filla de [[Felip II d'Espanya]], [[Llista de governadors dels Països Baixos|governadors dels Països Baixos]], que havien desitjat profundament la possessió d'[[Oostende]] es van sentir molt complaguts amb aquest èxit, que li va valdre una alta reputació entre els soldats de l'època. Al tancament de la campanya va tornar a [[Espanya]] per organitzar amb la cort, que aleshores estava a [[Valladolid]], la continuació de la guerra.
A [[Valladolid]] va insistir a realitzar la funció de Comandantcomandant en cap als [[Països Baixos espanyols]]. A l'[[abril]] estava de nou a [[Brussel·les]] i va prendre part en la seva primera campanya. Les guerres dels Països Baixos espanyols consistien principalment en setges. Spinola es va fer famós pel nombre de places que va ocupar, tot i els esforços de [[Maurici de Nassau]] per socórrer-lo.
El [[1606]] va tornar aal servei de la [[Monarquia d'Espanya]], senti va ser rebut amb grans honors. Se li va confiar una missió secreta consistent en assegurar la governació dels Països Baixos espanyols en cas de mort de l'arxiduc o de la seva dona, però no va poder obtenir el grautítol de "[[Grandesa d'Espanya|Grande]]" que desitjava, i es va veure obligat a entregar en garantia la totalitat de la seva fortuna per avalar les despeses de guerra abans que els banquers donessin un fons a la corona espanyola.
Fins a la firma de la [[treva dels Dotze Anys]] el [[1609]], va continuar ambsent el comandament en el camp i generalment amb èxit. Després de la firma va continuar cap al seu destí, i se li va encarregar, entre altres tasques, conduir les negociacions amb [[França]] quan el Prínceppríncep de Condé va fugir a Flandes amb la seva dona per posar-la fora de l'abast de l'admiració senil d'[[Enric IV de França]].
== Cenit ==
El [[1611]], Spinola passava per dificultats financeres però va obtenir la seva desitjada "grandesa". El [[1614]] va prendre part en les operacions relacionades amb la fundació de Cleves i Juliers. Quan va esclatar la [[Guerra dels Trenta Anys]] es conduí una vigorosa campanya pel Baix [[Palatinat|Baix Palatinat]] i va ser recompensat amb el grau de capità general.
[[Fitxer:Velázquez - de Breda o Las Lanzas (Museo del Prado, 1634-35).jpg|right|thumb|''La rendició de Breda'', quadre de [[Diego Velázquez|Velázquez]]]]
Després de reprendre la guerra amb les [[Províncies Unides]] el [[1621]], fracassant en l'intent de [[Setge de Bergen-op-Zoom (1622)|prendre Bergen-op-Zoom]] va guanyar la victòria de la seva carrera amb la [[Setge de Breda (1624)|captura de Breda]] el [[1625]] després d'un llarg setge,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Universal Magazine |volum=vol.92 |url=http://books.google.cat/books?id=2Sc2AAAAMAAJ&pg=PA260&dq=breda+1625&hl=ca&sa=X&ei=Ea7-UenxDKXG7Ab_0YHABw&ved=0CFkQ6AEwBg#v=onepage&q=breda%201625&f=false |llengua=anglès |editorial=Pub. for J. Hinton |data=1793 |pàgines=260 |isbn=}}</ref> tot i els esforços del [[Principat d'Orange|Príncep depríncep d'Orange]] [[Frederic Enric, príncep d'Orange-Nassau|FedericFrederic Enric]] per salvar-la.
La presa de [[Breda (Països Baixos)|Breda]] va ser la culminació de la carrera de Spinola. Però, la paràlisis del govern d'[[Espanya]], la necessitat de diner, i el nou preferit, [[Gaspar de Guzmán y Pimentel]], el comte-duc d'Olivares, envejós dels èxits del general va permetre alsque els holandesos recuperar-sees recuperessin. Spinola no va poder evitar que FedericFrederic Enric de Nassau [[Setge de Groenlo (1627)|prengués Groenlo]] enel [[1627]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=van Nimwegen |nom=Olaf |títol=The Dutch Army and the Military Revolutions, 1588-1688 |url=http://books.google.cat/books?id=WYMycUTDDiwC&pg=PA215&dq=Groenlo+1627&hl=ca&sa=X&ei=Uer_UYfVK63e7AaNv4DADQ&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Groenlo%201627&f=false |llengua=anglès |editorial=Boydell & Brewer |data=2010 |pàgines=215 |isbn=1843835754}}</ref> Mentrestant, el govern d'[[Espanya]] va nomenar-lo plenipotenciari i general en la [[Guerraguerra de Successiósuccessió de Màntua]].<ref name=FML>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Laínez |nom=Fernando |títol=Un pica en Flandes: La epopeya del Camino Español |url=http://books.google.cat/books?id=h9x8AamdWAgC&pg=PA55&dq=spinola+mantua+plenipotenciario&hl=ca&sa=X&ei=8bYCUo2oD6et7QaIloDwBg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=spinola%20mantua%20plenipotenciario&f=false |llengua=castellà |editorial=EDAF |data=2007 |pàgines=55 |isbn=8441419477}}</ref> Spinola va desembarcar a [[Gènova]] el [[setembre]] del [[1629]] i va morir el [[25 de setembre]] del [[1630]] en el [[Setgesetge de [[Casale (1630)Monferrato|setge de Casale]].<ref name=FML/>
== Referències ==
| 